Diu Josep Miquel Arques Galiana, l’autor de l’interessant llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’, que esta zona rural del poble dolç, també coneguda com l’alt del Salviar, és una de les muntanyes més conegudes i pujades on es pot trobar plantes de timó reial i de pebrella
Fa de fita entre dos partides molt populars del vastíssim terme municipal xixonenc: Roset i l’Alcaid. Per accedir-hi, fins i tot podem fer-ho amb cotxe per la pista forestal de la font de Vivens, a uns nou quilòmetres de la Carrasqueta, per la carretera autonòmica CV-800.
Si venim d’Alacant, adverteix l’autor, el recorregut o ruta PR-V112 Xixona-Vivens-Xixona s’inicia a l’entrada de Xixona segons s´hi arriba per la carretera CV-800, pels voltants del parc del barranc de la Font on existeix un plafó amb gràfics de l’itinerari. Els caminants hauran de parar atenció als carrers per on hauran d’anar: de la Vila, Raval, l’Orito, Sant Francesc i Ibi. Una volta creuada la població del terró, arribarem a l’eixida de Xixona seguint la carretera local Xixona-Tibi i a l’encreuament de la carretera que es dirigeix fins a la partida d’Alècua i Cotelles. En aquest punt comencen a ser visibles les senyalitzacions típiques d’una sendera de petit recorregut que ens portarà per les partides de Cotelles, el Riuet, Nutxes i fins i tot les Penyes de Roset.
Quan s’hi acaba la zona rural, expica Arques Galiana, el senderol s’endinsa, als voltants de la serra de la Carrasqueta, pel seu extrem oest i puja fins a la Llibreria, «penyal fragmentat i estratificat de tal manera que té aparença d’una pila de llibres amuntegats».
La sendera segueix una gola entre barrancs i ens porta fins al Salt del Moro. Ací comença una costera no molt pronunciada peró sí bastant llarga, coneguda com la costera d’Ibi, per la qual arribarem a un camí forestal que ens portarà cómodament fins a la font de Vivens. (Aquesta zoa és des del mes de gener el punt zero de la desfeta forestal arran la borrasca Gloria, que tombá o trencà per la meitat uns 50.000 mil pins en unes 500 hectàrees de bos típic mediterràni de pinar blanc, l’operació de retirada per una empresa especialitzada està encara pendent per part de l’Ajuntament de Xixona i la Conselleria de Transició Ecològica).
Des de la font de Vivens i seguint les senyalitzacions ens desplacem pel senderol que puja entre el bosc de pins blancs fins l’alt de la Martina o del Salviar. En aquest punt s’inicia un fort descens pel barranc de Castalla fins a arribar a l’esperó nord de les Penyes de Roset, on conflueixen els Quatre Barrancs.
En la ruta podem trobar-hi dos de les fonts més importants del poble: la de Nutxes i la del Llentisclar, tot just al costat. Hom creu que ès la mateixa font, adverteix Josep Miquel Arques, però provenen d’alcavons distints
En la ruta podem trobar-hi dos de les fonts més importants del poble: la de Nutxes i la del Llentisclar, tot just al costat. Hom creu que ès la mateixa font, adverteix Josep Miquel Arques, però provenen d’alcavons distints. Esta última se situa a una de les bandes del llavador o safareig de la font de Nutxes.
En l’alt de la Martina apleguem a la zona més elevada del senderol. «La massa forestal es torna a aclarir i dominen de nou les espècies arbustives destacant les que resisteixen millor l’explsició als agents atmosfèrics adversos com el vent. L’eriçó o coixí de monja, la savina, el ginebre, la pebrella, la sàlvia són espécies molt abundants. Quant a la fauna, és freqüent l’albirament de l’àguila reial així com també de grans hervíbors, com l’arruí, el gat salvatge i els cérvols», diu Arques Galiana.
Tres coses destaca l’autor de l’alt de la Martina: per una banda, l’existència del refugi que serveix per a la vigilància forestal; en segon lloc, podem agafar la pista forestal per arribar al pou de Lloca Malalta, pou que trau 15 litres d’aigua no potable i actualment està sense activitat; i en tercer lloc, pels voltants de la Martina podem trobar plantes de timó reial, molt difícil de diferenciar del timó mascle per als no avesats en la matèria, com també pebrella.
Gordollobo és una planta amb flor que podem trobar per tot arreu en esta zona. Potser este siga l’origen del nom d’aquesta font
Un altre lloc d’interés per l’autor és la font de Gordollobos, és una bassa i a un dels racons està el naiximent de la font. Quasi sempre brolla aigua fresca que podem beure tranquil-lament. Gordollobo és una planta amb flor que podem trobar per tot arreu en esta zona. Potser este siga l’origen del nom d’aquesta font.
Planta de Gordollobo
Segons el llibre del ‘Costumari Botànic’ de Joan Pellicer, el nomc científic és Vergascum Thapsus amb diferents noms populars: Treponera (Xaló, Callosa d’En Sarrià), traponera (Benirrama, Banimaurell), col de moro (Ebo), guardalobo o guardalobo (Castells de de Serrella, Beniaia, Catamarruc, Benimassot), gordolobo (L’Orxa), bordellobo (Parcent), orella de burro (Catamarruc). Dades etnobotàniques: fulls molt bones per als constipats. Es bull en aigua una fulla d’orella de burro, dues o tres figues seques i un trosset despigó de dacsa. Cal beure-ho ben calent. Millor amb mel. Dues o tres tassses al dia (Catamarruc).
Deja una respuesta