«M’agradaria que deixaren caure disimuladament les meves despulles a la mar en Tabarca, des d’un llaut de vela llatina, després d’haver fet Pepe el cura autònom, la corresponen misa i sermó amb l’assistència de Maria, Salvador Rueda, Antonio Coloma i Amàlia Miquel que venien de la ONU
Seria un matí clar i fresc.Amb els Moros de Santa Pola encara pel carrer beent de botelles d’ herbes.»Herberet».
Les vaques del dia de Sant Pere, preparades per donar sustos com en els Sanfermi mariner i la banda de música de Relleu, preparats per tocar la Virgen de la Roca en la processó de la Santa,
Mariners de Cartagena.
Truqueu les «Carraques» del campanar, i poseu-me en triatge el vestit de les bodes d’Or dels pares, en la Casablanca, camí antic d’Alcoi.
Aniren al» Campo» a cercar al germans Mañero Rodicio, la seu col·lecció de ceràmica romana i a aquelles xiques infermeres de Sabadell amb els pits a l’aire dormint en el pallar.
La parella de la Guardia civil de paisà, menjaria polos de menta i Glòria deixaria eixir de la seua habitació de matrimoni els cantors del Misteri d’Elx. El cor de Pla cantaria una cançò d’amor que ballaria una xicota filla de forners de Mutxamel.Aquel amor!…
De tornada cap a la costa els daufins jovenets ballarien pel far de la sal,fent sonar les sirenes dels Chacopino i Luchoro. Allí els calamars de potera desesperats cantarien en la pell blanca com la farina, Sandingues, moixerangues i fandangos, dissimulant per a tots l’amagatall del cementiri més petit i xiquiritiu del món, per on deesses amb vels vells negres arnats en tornarien al lloc indiscret i secret amb l’acompanyament de les xirimies dels de Jajouja i Essaouira, les trompetes de betum de luxe de Setmana Santa de Milles Davis.
Deien que no volia que ningú s’enterara d’on estava soterrat!»
Deja una respuesta