Ha estat escenari de diversos rodatges en els últims anys, inclosos de pel.lícules de l’oest i una de menys antiga ‘Triage’, perquè recorda el sòl del Kurdistan, i l’autor del llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’, Josep Miquel Arques Galiana, considera que la zona «és menys coneguda perquè hom la considera poc atractiva per ésser semidesèrtica, però en la segua aridesa podem trobar espais tan sigulars com aquest»
Espectacular imatge del Barranc de les Salines de Xixona./FOTO ALFREDO GARCIA MIRA
El terme municipal de Xixona és grandíssim. I molt divers. Ho explica en el capítol de les partidas y paratges l’escriptor Josep Miquel Arques Galiana, autor de l’interessant llibre (molt recomanable per estos dies d’obligat confinament domèstic) ‘Les Muntanyes de Xixona’: «Xixona presenta una orografia que parteix el territori en quatre valls: la de la Torre de les Maçanes, Bugaia, Coscó i Montnegre, les quals estan organitzades administrativament en 19 partides o paratges rurals».
Al terme naixen o el trasvessen sis rius o rierols: el de Serrat, el de la Torre, el de Montnegre, el de la Mascuna, el riu de les Salines i el riu de la Sarga».
Explica el també professor de llengua i literatura valencianes Arques que «les partides més conegudes són Nutxes, l’Armarx, l’Almoraig, Bugaia de Dalt i Bugaia de Baix, on abunden les fonts que naixen principalment en aquestes partides.
«Però d’altres menys conegudes, perquè hom les considera (suposem) poc atractives i el seu accés és més dificultós, com ara Bernat, Montnegre de Baix i Sílim, tenen també un encant especial. Son semidesèrtiques, però en la seua aridesa podem trobar espais tan singulars com el barranc de les Salines, amb la font de la Sal, y el majestuós i preciós barranc de la Mascuna, on es va rodar la pel.lícula Triage (2009), ja que recordava el sòl del Kurdistan», afegeix Arques Galiana.
Barranc paradigmàtic amb una gamma de colors vermellosos i uns rocams que fascinen, sobretot, per la soledat que es respira en aquesta zona
Enclavada entre les partides de Sílim, Bernat i Montnegre de Baix es troba La Mascuna. Més que la muntanya, explica l’autor del llibre, el que es preten és donar a conèixer aquest paratge prácticament desconegut per tothom. «De difícil accés, només podem anar-hi caminant, tot i que hi ha quatre possibles entrades: per Montnegre de Dalt, per Bernat, per Vistabella i pel coll de les Ombries del Moreno, altres cims importants de la geografia xixonenca.
El lloc més conegut d’este paratge per tothom és el barranc de les Salines. «Barranc paradigmàtic amb una gamma de colors vermellosos i uns rocams que fascinen, sobretot, per la soledat que es respira en aquesta zona», destaca Arques.
Entre les muntanyes que s’enclaven i formen la petita vall de la Mascuna, de nord a sud, cal citar les Ombries del Moreno, la Penya Alta i el Cabeçò Negre. En època de pluges generoses sempre trobarem aigua al riu, però salada, matisa l’autor.
Josep Miquel Arques Galiana, l’autor del llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’, en una carrera de muntanya en Xixona.
Deja una respuesta