Diu Josep Miquel Arques Galiana al seu llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’ que Roset «és una muntanya molt coneguda per la gent perquè es pot arribar-hi al peu, perquè hi ha un aqüífer, perquè s’ha creat música al voltant d’ella, i segurament la seva formació és producte d’una falla i presenta una cara tallada i una altra erosionada»
Amb el nostre objectiu de divulgar als quatre vents d’internet les moltes bondats de Xixona com a destinació turística rural o d’interior (també de turisme industrial gràcies a la multisecular tasca dels terroners), ens fem ressò ací d’este paratge i de les seves peculiaritats (un lloc icònic pels amants de la muntanya més enllà de l’àmbit local) arreplegades amb detall pel professor i músic xixonenc Josep Miquel Arques Galiana en el seu interessantíssim llibre divulgatiu de la natura xixonenca en estat pur. Un treball gràcies al qual, com diu el propi autor, «s’acaba amb l’anonimat dels accidents geogràfics xixonencs i obri els camins per poder arribar-hi «.
«El punt més elevat de la muntanya és de 860 metres i no té punt geodèsic».
RUTA
«Hi ha tres possibilitats per pujar-hi, tot i que no hi ha una ruta marcada per arribar a l’alt. La ruta més fàil seria per la Primera Carena. Fins a arribar a aquest punt caldrà agarrar la PR-CV 212. Eixint del barranc de la Font fent tot el trajecte que ja hem descrit en diverses ocasions (pels que isquen desde el municipi de Xixona, és a dir, el Castell, els Bassons, font del Colut, mas del Butaner, pujada a la Penya de Migjorn per la Cova dels Corrals). Una altra ruta, tot i que perillosa, és la que hi ha a la sima o avenc de Valls.
Hi podem trobar tres llocs interessants: la font de Roset, on s’inicia la cayada real de Sant Vicent a la Carrasqueta, el pou de Roset (inactiu actualment) i els Quatre Barrancs, on comença la costera de Castalla».
LLOCS INTERESSANTS: ELS AVENCS
«Hem trobat diversos documents sobre els avencs que hi ha a Roset. Destaquem dos treballs publicats en pdf a la xarxa en diverses webs. El primer és de Rafael Pla Salvador i Francisco Pavía Alemany, del Centre Excursionista d’Alcoi, i el segon una informació recopilada per Miguel Monsalve, Antonio Castelló, Antonio Alcocer, David Almenar i Alberto Sendra.
La zona de les Penyes de Roset és una gran falla que ha produït alguns avencs que han estat explorats. Els espeleòlegs del CE Alcoi iniciaren les exploraciones l’any 1956.
El maig de 1969 s’aconsegueix arribar al punt més baix de la sima de Valls. De la topografia s’encarreghen R. Pla i R. Mollà i situen la cota de descens en 135 metres i un recorregut de 368 metres. La iniciativa havia sorgit del nostre paisà Josep CandelaBarrachina i de l’alcoià Josep Coderch, comercial a una fàbrica de torró.
La seva participació i la bona repercussió mediàtica que va tindre la iniciativa, a causa sobre tot ded dos coleòpters, d´un gènere noy i per tant únics al món, segons el Dr Escolà, director aleshores del Museo Zoològic de Barcelona, va donar com a resultat que l’avenc arribara a conèixer-se fora de l’àmbit local més com avenc de Barratxina que amb el nom tradicional de sima de Valls.
Sima de Valls o avenc de Barratxina
L’avenc s’obri gairebé en el cim del vessant es de les Penyes de Roset, uns imponents tallats calcaris. Des de la boca naix un pendent pronunciat de pedra solta. La cavitat forma part del conjunt de coves denominat avancs de Roset. La vegetació del paratge està formada per matolls d’ombria, alternant amb cultius abandonats de secà. Cal al sud, s’estèn la serra de Migjorn, dominada per matolls camèfits i pasturatges vivaços, mentre que cap al nord-oest trobem lse serres de la Carrasqueta i Madronyal amb vegetació majoritàriament arbòria. El barranc que discorre sota les penyes sòbre en la vall de Xixona, predominantment agrícola.
La complexitat i dificultat de la cova podria atreure l’interés de grups espeleològics, encara que l’impacte de les visites ha de ser de poca importància, atès que aparentement la cavitat compta amb alts sostres
El paissatge circumdant no està amenaçat per grans transformacions, almenys aparentement, i existeixen encara importants extensions de territori amb ús forestal al voltant de la cavitat.
Hi ha alguna cita interessant sobre la partida de Roset. Segons Francisco Figueras Pacheco, en el llibre ‘Geografía General del Reino de Valencia, Provincia de Alicante’, Barna. 1918: «En la partida de Roset hi ha alguns avencs a manera d’esquerdes o clevills de la serra. Si llances pedres es percep durant alguns segons el sorrol que produexisen quan roden per l’abisme. L’anomenat avenc de Valls s’obri cap a la meitat de la serra i, en l’interior, presenta un dels abimsmes al.ludits i una gran galeria de pendent ràpid que s’estreta a mesura que ascendeix i ix a un dels cims de la muntanya».
Sobre aques avenc, Antonio Monerris Hernández (qui va ser cronista oficial de Xixona) escriu al seu llibre ‘Antiguas Costumbres Jijonencas’:
«En la parte norte de la Peña de Jijona o del Mediodía, y en el mismo sistema montañoso, hállase el gran boquete abierto por un movimiento sísmico que separa por la parte de los precipicios de la Librería la sierra antedicha de la Carrasqueta. El extremo septentrional de nuestra peña, con sus bíblicas rocas e impresionantes riescos de Roset, termina en una gran caverna donde se halla la no menos impresionante Sima de Valls, por cuya cavidad hace muchos años un hombre de aquí llamado Valls se precipitó casualmente en el vacío».
També aquesta muntanya ha inspirat literatura: concretament el xixonenc Jaume Miquel i Peidró escriu l’any 1997 ‘La Cova del Roder’, on centra part de les aventures dels seus personatges en les Penyes de Roset i la Llibreria.
Portada del llibre de Josep Miquel Arques Galiana editat per l’Ajuntament el 2016.
TERRATRÈMOLS
És una muntanya amb nombroses falles, els avencs dels quals s’han format per moviments tectònics.
Segons dades de l’Institut Geogràfic Nacional, el terratrèmol més antic, segons el llibre El sismo de Confrides, de Rey Pastor, data del 22 de juliol de 1544. «En 22 de julio de 1544 fue sentido un sismo de grado VIII en Alcoi, Jijona, Guadalest y Confrides, produjo daños en el Castillo de Guadalest».
Altres terratrèmols a Xixona van tenir lloc en novembre de 1755, març de 1829, 20 d’octubre de 1927, 26 d’abril de 1941. I tres terratrèmols seguits en l’any 1967.
Deja una respuesta