Cabeç de Santa Bàrbara, xicotet oasi iber amb ermita a la vora del poble

 

Està situat en l’entrada sud de Xixona i es tracta d’una muntanya molt popular al poble del terró, perquè hi ha una creu a l’alt on se celebra el Divendres Sant el Via Crucis i perquè és ruta molt familiar per la seva proximitat, escasa dificultat i belles panoràmiques a la Mediterrània

El cabeç de Santa Bàrbara és conegut per tothom a Xixona, donada la seva proximitat amb el casc urbà i perquè protagonitza cada any, llevat pandèmies o plujes, el Via Crucis del Divendres Sant a les set del matí. Una caminata religiosa molt popular.

Eixa mateixa caminata la desenrotllen molts ciutadans en grups familiars i fins i tot forasters atrets per la bellesa del paisatge i perquè s’albira des del cim la badia d’Alacant, el cap de l’Horta i moltes muntanyes de la meitat sur del vast terme municipal xixonenc.

A més, com destaca l’escriptor i professor xixonenc Josep Miquel Arques i Galiana al seu interessant llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’, no és difícil trobar peces i trossos de ceràmica si es cerquen en els bancals que hi ha davall de l’ermita, camí del riu. I cita el llibre Història il·lustrada de Xixona, con diu el següent: «Localitzat a la muntanya de Santa Bàrbara. El mateix nom que l’ermita que es troba al ceu cim. La ceràmica trobada en els camps contingus el daten daten a l’ertorn del segle IV  A.C. Disposava de grans muralles defensives i l’escarpat del cim el feia inexpugnable als possibles invasors. Els ibers sabien perfectament on edificaven els seus poblats. Prova d’això és que segles després, aquest lloc clau defensiu el recuperarien els xiconencs medievals per erigir l’ermita de Santa Bàrbara. La resta arqueològica més destacada i admirada és una moneda de bronze amb un cap masculí a una cara i un genet amb llança en l’altra».

 

 

El porrat de desembre desaparegut als anys seixanta

A més a més, a esta muntanya se celebrava una fira o porrat de terró i dolços que va desaparéixer als anys seixanta del passat segle, segons destaca Arques i també arreplega en un llibre sobre els costums xixonencs l’excronista oficial de Xixona Antonio Monerris Hernández.

També ho va relatar en la revista de festes de Xixona de l’any 1970 un altre escriptor xixonenc, Ángel Mollà Vilaplana: «El quatre de decembre el porrat de Santa Bàrbera, mos duia el alicient de la murta…¿A hon està la murta, què s’ha fet de la murta en el seu gust entre agret i dolç? ¿Q’ha segut d’aquell porrat tan ampinat i a lo millor per això diferent i més asperat que ningún atre?».

També ho va fer l’escriptor Antonio Coloma Picó en l’any 1974. Va escriure açò: «Santa Bàrbara, el porrate de las grandes cestas de murta, junto a la pequeña ermita, asomada al abismo».

 

 

En dies clars de ponent es poden contemplar fins i tot les muntanyes d’Oriola

Com destaca al seu llibre Arques Galiana per fer la ruta el millor per accedir al cim cal situar-se a l’ermita de Sant Sebastià, enfront de l’estació de servei. O començar en el mas de la Senieta, a la bassa de la qual arriben les aigües fresques de la font del Barranc. Al costat  del pont de la rotonda hi ha una senda que porta directament al cim de la muntanya. Per pujar al cim s’ha d’agafar la senda de la dreta en la bifurcació. Per anar a l’embut del riu caldrà agarrar el camí de l’esquerra. Destaca Arques Galiana d’esta muntanya que en dies clars de ponent es poden contemplar fins i tot les muntanyes d’Oriola.

Es tracta d’una muntanya fàcil, ideal perquè els xiquets s’inicien en l’esport del senderisme.

Aprofitem per demanar a l’Ajuntament una millora en la zona de la pinada, especialment en les cares est i sud de la muntanya, on una bona poda i el reg localitzat potser faria del lloc un oasi verd encara molt més bell.

 

 

(LA FOTO QUE ENCAPÇALA AQUEST ARTICLE ÉS DEL FOTÒGRAF XIXONENC SANTIAGO JOSEP GÓMEZ I LLEDÓ. LES 3 ÚLTIMES FOTOS SÓN DE SEBASTIÀ DOMÉNECH ALBERTOS)