Es diu la placeta de la Farina i les obras fóren realitzades per l’obrer de la vila Ginés Picó; destaca en l’edifici la torre campanar, coronada per una curiosa cuculla piramidal de teula plana vidriada verda i blanca / Este relat forma part de l’interessant llibret ‘Passejant per Xixona’, amb textos de Bernardo Garrigós Sirvent (cronista oficial de Xixona) i amb il·lustracions de Margarita Galiana Cremades. Editat per l’Ajuntament de Xixona l’any 2013, essent alcalde de Xixona Ferran Verdú
«El temple parroquial té planta rectangular, estructurada en una nau central i dues laterals. La nau central es partix en forma de creu a l’altura del cimborri. Les naus laterals són de menor altura i grandària.
El creuer, a l’interior, està cobert per una volta amb petxines mentre que en l’exterior presenta una coberta a quatre vessants. A la part dreta dels peus, s’alça la torre campanar, coronada per una curiosa cuculla piramidal de teula plana vidriada verda i blanca.
A l’esquerra s’alça la capella de la comunió, excavada en el vessant. Es de planta quadrada, amb volta de canó i pilastres corínties. La coberta general és de teula àrab, a dos vessants, recolzada sobre una armadura de grans bigues de fusta
Cap a 1590, a causa de l’increment poblacional, l’església de Santa Maria es va quedar xicoteta per a albergar la parròquia. Finalment, i després de trobar el finançament necessari, es va edificar un nou temple en l’únic espai públic existent dins de les muralles de la vila, la placeta de la Farina.
Originàriament l’altar major era d’estil barroc, però es destruí durant la Guerra Civil. El 1948, l’escultor valencià Carmel Vicent s’encarregà de reconstruir-lo i d’aconseguir una còpia idèntica al que existia anteriorment
Les obres fóren realitzades per l’obrer de la vila Ginés Picó i es consagrà el 20 de maig de 1629. A la fi del segle XVIII, es construí a l’esquerra la capella de la comunió i a mitjan segle XIX s’alçà una nova sagristia al costat del carrer del Fossar.
Originàriament l’altar major era d’estil barroc, però es destruí durant la Guerra Civil. El 1948, l’escultor valencià Carmel Vicent s’encarregà de reconstruir-lo i d’aconseguir una còpia idèntica al que existia anteriorment. El 1971, un curtcircuit el va destruir novament i el seu fill, Octavi Vicent, fou l’encarregat de construir-ne un nou de pedra i marbre seguint les tendències estètiques de l’època.
Retaules i escultures
Dins podem contemplar els retaules de Santa Bàrbara, de Sant Pere i de Sant Joan, que segueixen la tradició renaixentista.
De les escultures hem de destacar Sant Sebastià i el negret, qui, segons la tradició, va protagonitzar diferents miracles.
Les campanes gòtiques de #Xixona, ahir dissabte, repicant en caure el dia……➡https://t.co/8Fi4jMWaPp pic.twitter.com/9w9q9kn0Y1
— Bernat SirventColoma (@BernatSirvent) May 23, 2021
Deja una respuesta