Carrer de L’Orito, amb frontó de pilota que rivalitzava amb el més antic del Trinquet

 

«Després de visitar l’ermita del Raval suggerim baixar per les escales del carreró de l’Aula per arribar al carrer de l’Hort de Joanet», diu el cronista oficial en el llibre ‘Passejant per Xixona’, editat per l’Ajuntament l’any 2013 amb il·lustracions de Margarita Galiana Cremades

«Després de visitar l’ermita del Raval suggerim baixar per les escales del carreró de l’Aula per arribar al carrer de l’Hort de Joanet.

Abans de davallar per les escales de la comare Maria Dolores Martínez Miquel veiem a l’esquerra el barri del Doctor Ayela o popularment dels Ganduls, ja que originàriament el carrer tenia plantats arbres ornamentals anomenats així.

A l’octubre de 1947 l’Ajuntament va aprovar construir un grup de cases per a treballadors, en la zona compresa entre l’antic Calvari i el carrer del Raval. Les cases foren dissenyades per l’arquitecte municipal Josep Ibáñez Baldó, qui va proposar un habitatge compost per planta baixa amb porxo, menjador, sala d’estar, cuina, vàter i rebost, la planta pis amb tres dormitoris i pati. Al desembre de 1950 es van lliurar les escriptures de les cases.

Si baixem per les escales trobem el Cine de Dalt, un edifici d’ús polivalent on els xixonencs gaudim del teatre, el cinema i la música. Fou construït a principis del segle XX per a fabricar rets per als cabells de les dones.

 

 

Posteriorment es convertí en un cinema competint amb un altre, el Cine de Baix, que es trobava més a l’est.

En l’edat moderna darrere del convent es trobava l’eixida cap a Alcoi i el cementeri municipal

Ja en el carrer Mare de Déu de l’orito, ens encaminem cap al convent. Aquest carrer unia l’església parroquial amb l’edifici conventual. En l’edat moderna darrere del convent es trobava l’eixida cap a Alcoi i el cementeri municipal, que el 1900 fou traslladat a la partida del Canyavate.

Enfront del cinema, des de mitjans del segle XIX fins al final d’aquesta centúria, va haver-hi un frontó de pilota, que rivalitzava amb el més antic del carrer del Trinquet. Amb la venda del terrey per a l’edificació de les cases, va desaparèixer.

 

 

El carrer va viure un moment de gran esplendor a la fi del segle XX, quan es va convertir en el centre comercial de la ciutat».