Fa uns anys, li vaig saludar al pic més elevat del Mondúver, a Gandia, en trobar-nos casualmente però física un diumenge qualsevol de senderisme. Aleshores, vosté no hi era alcalde del ‘cap i casal’
Popular botiga de torrons i gelats de la Plaça de la Reina de Valencia de la familia Llinares:/BERNAT SIRVENT
Respectat Joan Ribó i Canut, alcalde de Valencia:
Fa uns anys, li vaig saludar al pic més elevat del Mondúver, a Gandia, en trovar-nos casualmente però física un diumenge qualsevol de senderisme. Aleshores, vosté no hi era alcalde de Valencia. A hores d’ara, vosté porta el comandament del cap i casal. És per això que em permet la llicència d’escriure-li des del mateix centre de la ciutat de Valencia, es vullga o no a províncies la capital administrativa, cultural i histórica de la Comunitat Valenciana (vosté preferiría potser parlar-ne de País Valencia) per retraure-li un fet que m’arriba a l’alma.
Xixona, el bressol del torró i del gelat, forma part des de temps immemorial dels mapes de carrers d’importants ciutat grans, mitjanes i menudes de les comarques valencianes, com ara Alacant, Elx, Alcoi, Ibi, Mutxamel, Sant Vicent del Raspeig, Santa Pola, Teulada o Castalla. Fins i tot, a les seues veïnes Chiva o Pobla de Vallbona, segons revetlla telemàticament el famós ‘Google Maps’. Per altra banda, a València sí existeixen carrers amb noms de ciutats alacantines, com ara Alacant o Alcoi.
Gelateria Soler de Xixona en el barri de Russafa de València:/FOTO BERNAT SIRVENT
Hui, després de més de mig secle d’existència sobre la terra a estes seues comarques, que són també les de tothom, m’he assabentat que Xixona no forma part del mapa de carrers del ‘cap i casal’. La qual cosa em proporciona decepció, si més no desafecció, tot i que a la seua ciutat hi ha de treballadors i treballadores artesans infatigables del torró i del gelat per tot arreu. Des del melancòlic i especial barri del Cabanyal i el Canyameral passant per les cèntriques Plaça de la Reina (amb els germans Llinares en tercera generació) o la Plaça Redona (amb el veterà Ramos) per acabar en el també únic barri de Russafa. Per no parlar-ne de les noves generacions d’artesans del torró i gelat assentats a aquesta encisadora ciutat. Sense oblidar moltes altres cases de torrons i dolços de Valencia com Galiana o altres marques históriques com ara Picó o Garrigós presents molt directament a través de les botigues del Mercat Central i al voltat del mateix.
Torroneria Ramos prop de la Plaça Rodona de València./FOTO SIRVENT
Puc imaginar-me que ha estat un oblit de fa molts anys de tots aquells i aquelles que han comandat les Cases Consistoriales. És evident que vosté està a hores d’ara molt enfeinat en l’epicentre de les Falles patrimoni cultural de la humanitat. En acabar-se la festa, però, podría reflexionar sobre l’oportunitat que ofereix el permanent canvi de carrers, dintre un projecte molt més ambiciós inscrit a la Memoria Histórica, per aprofitar la cojuntura i asignar un carrer, una placeta, un raconet tan sevol a Xixona.
Mai no ho oblide, senyor alcalde, que la vertebració de les comarques, de la Comunitat o del País es fa gràcies a estes xicotetes coses del dia a dia. A més a més, Xixona és el bressol del torró i del gelat, tots dos productes artesans, amb tradició secular i que tants i tants bons moments de plaer li provoquen als seus conciutadans valencians. Amb només una paraula, el sud, que igualmente mor a la Mediterrània, i també existeix em despedisc de vosté.
Atentament,
Bernat Sirvent, un xixonenc més
Botiga amb torrons ‘made in Jijona’ al Mercat Central de València./FOTO SIRVENT
Deja una respuesta