«Al final del carrer Mare de Déu de l’Orito trobem el convent de Sant Francesc. Estava format per tres cossos, d’esquerra a dreta: la capella del venerable tercer orde, l’església i l’edifici conventual, actualment desaparegut», diu el cronista oficial, Bernardo Garrigós en el llibre ‘Passejant per Xixona’, editat per l’Ajuntament l’any 2013 amb il·lustracions de Margarita Galiana Cremades
«L’església presenta una sola nau, dividida en quatre trams, atri, cor en alt i capelles entre contraforts sense perforar. No té creuer i el presbiteri és recte, com un tram més de la nau. Es cobreix amb una volta de mig canó, recolzada sobre arcs faixons que s’assenten directament sobre els contraforts.
L’ingrés al presbiteri es marca amb un gran arc de triomf de perfil aixamfranat per a assenyalar la seua importància i on es disposen diferents angelots.
La capella de l’esquerra més propera a l’altar major és de la família dels Aracil, que van finançar la construcció, com així ho manifesta el seu escut d’armes sobre l’arc d’entrada. La de la dreta pertany a l’orde franciscà. La decoració segueix el gust de l’últim barroc i potser siga una reconstrucció de 1734.
La planta de la capella del venerable tercer orde és d’una sola nau dividida en dos trams. El creuer es marca per la interrupció de les capelles entre contraforts i el presbiteri és recte. La nau està coberta per una volta de mig canó. Als peus té un cor en alt que està comunicat per la dreta amb l’església.
El creuer està cobert amb cúpula sense tambor i cupulí sobre petxines, recoberta exteriorment amb teules de colors blau i blanc. Ressalta per les seues extraordinàries dimensions que l’assemblen més a una església que a una capella.
El convent va ser fundat el 17 d’octubre de 1592 sobre l’antiga ermita de la Mare de Déu d’Orito. El 1595 es va col·locar la primera pedra i a primers del segle XVII es va acabar. Després de la Guerra de Successió va ser remodelat interiorment.
La capella del tercer orde fou construïda entre 1758 i 1762.
En l’actualitat, l’església es destina a sala d’exposicions i audicions musicals, i la capella alberga l’arxiu municipal».
Deja una respuesta