‘De vegades arriben cartes’: Homenatge de l’escriptor Josep de Sílim a Victorino el cartero

ARTICLE DE L’ESCRIPTOR XIXONENC
JOSEP DE SÍLIM

 

Jo era el que més sobres rebia de tot el món, en el poble,
quan encara no tenia ni 7 anys

Quan veia a «Victorino el cartero» amb la seua immensa cartera del cos de Correus d’Espanya, aquells estius de Cine de Verano i No-Do, penjada al muscle (segur que cabria jo dins d’ella), a la punta del Raval, el cor em pegava un tomb.Tots els dies pensava que anava a tenir carta, un gir, un paquet, un avís …

Victorino penjava les cartes dels veïns que no estàvem (alguns geladors),en la casa on vaig nàixer i vivia llavors, Raval 79, en el fil de la llum de l’entrada de l’edifici, perquè no era època de bústies. De manera que si eres xiquetet com jo, tenies que pegar un bot o en un bastonet pegar-li al sobre perquè caiguera a terra.

 

Jo era el que més sobres rebia de tot el món, en el poble, quan encara no tenia ni 7 anys.
A mi m’escrivia l’embaixador de Jordania; l’encarregat de negocis de Portugal; El rei del Marroc; funcionaris d’Egipte, Brasil o d’illes impossibles, i quan fèiem el recompte de cartes rebudes per embaixades, entre els amics, sempre guanyava jo.

 

Un dia em va escriure una xiqueta Japonesa :Jo Ka I-Chi S’hu que vaig conèixer després , en un viatge fantàstic a aquells terra desitjada. En una altra època, Matilde Ras, ( de la Societe Graphologique de París) seguidora dels deixebles de Freud, em va escriure unes 18 línies on em va retratar la meua personalitat, mitjançant l’escriptura que li vaig enviar en un foli en blanc sense linies. Ho acertà tot. Que tia!

 

Vaig ser el pioner en que utilitzarem amb mi eixa tècnica de la grafologia. Li vaig pagar amb una barra de terró de Xixona i ens vam fer els més amics del món.

Un poc més tard em va escriure Emili Rodríguez Bernabéu; Buero Vallejo; Vicent Ventura, els de Bassat &Ogilvy

Un poc més tard em va escriure Emili Rodríguez Bernabéu; Buero Vallejo; Vicent Ventura, els de Bassat &Ogilvy; i l’empresa americana Gallup on també vaig ser pioner en els treballs de camp en l’Estat Espanyol,País Valencià, i em pagàvem amb gir postal.

Pepa , la companya de Joan Brossa, quina dolçor de dona, m’escrivia i crec que li vam fer signar amb llapis, Brossa escrivia sempre amb llapis, una caixeta de xop al del Saltamartí.

 

Vicent Andrés Estellés, reporter de guerra al Sàhara, amb el puto mal a la cama, José Luis Sampedro, barbes de profeta des de l’edifici Sol, i el Nobel de literatura , quina carta més estimada, Vicente Aleixandre, des de Velintonia, 3 ? entre altres , que prompte tornarem a homenatjar…

 

Ara encara em resulta molt entranyable anar a correus.Quan entre pense que vaig a encontrar-me, a Toni (eixit d’un segell amb la cara de Franco) ; a Pepito (Nanito , no em pregunteu per què ) però aquest en la vitrina de telègrafos, així com a les saques i als carters o cartera rurals de la Torre , Tibi o Montnegre…

 

I per què no? al mateix Victorino, per cert , company músic trompeta en la banda de música, un poc després.
Sempre em quede en les ganes de preguntar-li

 

·Victorino, d’ús algo pa mi?

(Carrer del Raval 79, en l’actualitat,on vaig rebre totes les cartes del món.

Foto i text © Josep Mateo/ Josep de Sílim.)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *