Explica Josep Miquel Arques Galiana al seu llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’ que «el cabeç del Corb és una muntanya mítica i si es veu des del poble té forma de triangle isòsceles, es troba als peus del pont d’Alacant i és un cim difícil de pujar ja que no hi ha un camí definit i és molt empinat»
El cabeç del Corb, una muntanya mítica de Xixona, com bé diu al seu llibre Josep Miquel Arques Galiana./FOTO MADE IN JIJONA
Amb el nostre objectiu de divulgar als quatre vents d’internet les moltes bondats de Xixona com a destinació turística rural o d’interior (també de turisme industrial gràcies a la multisecular tasca dels terroners), ens fem ressò ací d’este paratge i de les seves peculiaritats (un lloc icònic pels amants de la muntanya més enllà de l’àmbit local) arreplegades amb detall pel professor i músic xixonenc Josep Miquel Arques Galiana en el seu interessantíssim llibre divulgatiu de la natura xixonenca en estat pur. Un treball gràcies al qual, com diu el propi autor, «s’acaba amb l’anonimat dels accidents geogràfics xixonencs i obri els camins per poder arribar-hi».
A més a més, podem imaginar-nos una esplèndida excursió virtual en temps de confinament, una mena de turisme d’interior interioritzat per quan hi puguem exterioritzar-lo.
Explica l’autor del llibre (una joieta pels amants locals i forasters del medi ambient) que «el cabeç del Corb es troba als peus del pont d’Alacant, una muntanya difícil de pujar ja que no hi ha un camí definit i és molt empinada. La segua altitud en el punt més elevat és de 612 meres i no té punt geodèsic». Aquesta muntanya s’ha vist anys enrere cuberta d’un mant blanc, quan a l’hivern més gèlid del gener arribava la neu al poble de Xixona.
Peu del cabeç del Corb, on s’instal.la el betlem en Nadal.
Continua relatant Arques Galiana que «l’altra vessant del cabeç del Corb és totalment escarpada i hi abunden els pins (el Centre Excursionista de Xixona va fer una reforestació arran l’incendi que hi va haver l’any 1981). En aqueixa banda tan escarpada que forma el barranc, on es troba la part que s’anomena l’Aigüeta i el Racó de les Talaes, trobem quatre fonts: la de Vistabllea o font de la Verge, la de la Naveta (amb dos alcavors), la de l’Aigüeta i la del Barranc (la qual está als peus de la muntanya).
El cabeç del corb està molt a prop del casc urbà i, fins i tot, es divisa desde la plaça del poble de Xixona.
Si partim des del barranc de la Font, hem de començar per la PR-CV 212, muntem fins al camí que puja al Safareig i triarem el camí que més ens convinga. Ni ha una ruta marcada, ni senda. Cal tenir l’orientació adequada i saber escollir la millor via.
La gent més major del poble coneix aquest pic perquè hi niaven corps, d’ací ve el seu nom popular. Els corbs eren molt abundants en aquella zona gràcies a l’afició d’un gran nombre de columbòfils xixonencs
Diu Arques Galiana que «el cabeç del Corb és una muntanya mítica de Xixona i que si la veiem des del poble té forma de triangle isòsceles. La gent més major del poble coneix aquest pic perquè hi niaven corps, d’ací ve el seu nom popular. Els corbs eren molt abundants en aquella zona gràcies a l’afició d’un gran nombre de columbòfils xixonencs».
El ‘tio Llucater’ i la màquina voladora des del Portal de Tibi
Arques conta, además a més, una història relacionada amb aquesta muntanya i que es pot llegir al llibre de Fernando Galiana Carbonell (el seu avi) ‘Anecdorio jijonenco’. Fa referència al ‘tio Llucater’, que es va inspirar el en vol dels corbs per crear una màquina voladora que va provar llançant-se des del Portal de Tibi amb el resultat que cabia esperar d’unes quantes fractures d’ossos.
Per altra banda, el cabeç del Corbó és una de les muntanyes menys conegudes de Xixona. Està situada en la partida de la Canal, quasi en el límit entre Ibi i Xixona. L’autor prefereix Corbó que no pas Corbo a l’hora de nomenar esta serra fronterera de Xixona.
Al fons, cabeç del Corbó, en la Carrasqueta.
Si partim de Xixona haurem d’agarrar la PR-CV 270 fins arribar a l’alt del port de la Carrasqueta. En lloc de continuar fins el Pou del Surdo, ens haurem de dirigir fins la pista forestal de la font de Vivens.
Hi ha que passar el mas de Brossa i a uns 250 metres es troba la senda que puja fins el refugi dels Esbarzerets. Es passa fins direcció nord i es continua per l¡assagador. Al següent cabeç, en el punt més alt, hi ha una senda a mà dreta direcció Ibi per arribar a l’eix geodèsic. Ací es troba l’alt de la Carrasqueta. Haurem de seguir uns dos quilòmetres per aquest assagador i el tercer camí a mà dreta es troba el Corbó.
La font del Corbó pertany al terme d’Ibi. Per arribar-hi caldrà continuar per l’assagador un quilòmetre més i en el segon cabeç trobarem entre uns pins aquesta font que no té alcavor.
Dues propostes verdes, naturals i sanes de la serra i la natura xixonenca. Dos propostes virtuals que dintre de poc es convertiran en realitat. Mentre, a aprendre rutes, vies, assagadors, nomenclatures i relats de la mà de Josep Miquel Arques.
Deja una respuesta