Des d’avui parlarem ací de terró i no pas de torró

 

Per aclaparadora majoria dels nostres lectors, els quals ens diuen que a Xixona sempre s’ha dit ‘terró’ amb ‘e’, i seguint la veu dels experts, ja no emprarem la forma més catalana del nord, perquè fins i tot el Diccionari Etimològic Manual de Joan Coromines dictamina que el nom del nostre dolç més universal té un origen incert, però probablement derivat de la veu ‘terra’ amb el significat primitiu de ‘terrós, gleva’

torró  [princ. S. XV]; antigament terró [princ. S. XV]; d’origen incert, però probablement derivat de terra, amb el significat primitiu de ‘terrós, gleva’, per comparació del pastís amb un conglomerat de terra; si bé el fet que en els torrons entrin ingredients torrats va ajudar a l’assimilació de terrons en torrons; en tot cas és segur que del català el mot va passar a les altres llengües romàniques, probablement fins i tot al castellà.

Fa tres dies vam llançar la pregunta en la pàgina de Facebook del blog dolç ‘Made in Jijona’:  ‘Què vos agrada més el terró o el torró?

 

 

 

 

Doncs bé, de les vint-i-cinc persones que ens han contestat esta mena d’enquesta (algunes d’elles vinculades molt estretament al món del terró xixonenc o de les seves matèries primeres), 23 ens han dit que prefereixen o els agrada més ‘terró’ que no pas ‘torró’. Diuen que a Xixona, el vertader bressol d’este exquisit i universal postre nadalenc, sempre s’ha parlat amb la ‘e’.

A més a més, diuen que si el origen del terró és Xixona i a Xixona sempre s’ha parlat de terró, doncs que així hi ha que continuar fent-ho.

Així, doncs, ho farem nosaltres al blog web dolç del terró, que ha arribat ja a 120.000 usuaris únics o lectors a tot el món, amb l’objectiu únic de donar a conéixer una mica més Xixona com a bressol del terró, però també de gelat i d’una destinació turística industrial i, sobretot, de turisme rural, amb un paisatge i unes muntanyes que són un vertader privilegi per a tots el sentits.

El professor i historiador valencià Vicent Baydal també prefereix ‘terró’ i diu que a Xixona se’n parla i no debades

Fa uns mesos, el professor d’Història del Dret a la Universitat Jaume I de Castelló, a més de divulgador, historiador i editor a @DrassanaLlibres va llançar un post al seu perfil de Twitter al qual en parlava de l’assumpte: «Primera gran troballa en obrir el Diccionari Etimològic Manuel de Joan Coromines que acaba d’arribar a ma casa. Els xixonencs no diuen «terró» al «torró» debades, sinó que…n’és la forma original!», en al·lusió directa a la cita que hem transcrit a dalt.

A este twitt de Baydal hi van participar internautes de Petrer i Biar, els quals van dir que als seus pobles també la veu utilitzada és terró amb ‘e’. Biar també té tradició en l’elaboració de terrons, la qual cosa també apuntala la tesi.

 

 

A més a més, en parlen d’una agra polèmica que mantingueren els filòlegs Joan Coromines i Germà Colón i Domènech (el qual va faltar fa només un mes) arran la veu ‘terró’. Es refereixen a aquest article.

«L’etimologia del mot torró ha estat tema de debat sobretot per a Coromines i Germà Colon. Aquest autor critica el treball de Coromines (Lleures i converses) on es parla de l’etimologia del mot torró, al·legant que el primitiu mot no puga ser una assimilació del tipus fonoll, jonoll, etc. En el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, Coromines veu l’origen de la forma torró en una dissimilació de l’antic terró, probablement derivat de terra, amb un significat primitiu de ‘terrós, gleva’. A més a més, addueix que el fet que en els torrons entren ingredients torrats va ajudar a la dissimilació de terró en torró.

Concurs de pastissers de Barcelona després d’una pesta a l’any 1500

La primera documentació de tant terrons com torrons data de principis del segle XV i, com a a nom de persona, des de 1250. Sobre aquest punt hom ha dit que el substantiu torrons vindria del cognom Torrons. Conta la llegenda de 1500 com després de la ruïna del gremi d’especiers -dolcers-  de Barcelona arran d’una pesta, es realitzà un concurs de pastissos d’ametla, sucre, mel i neules que havien de mantenir-se inalterats durant tres mesos. El guanyador d’aquest concurs fou Pau Torrons i d’ací el nom torró.

Llegendes a part, de les dues primeres propostes, nosaltres ens decantem per Coromines. Creiem que aporta suficients dades per a pensar en un primitiu terró: la forma amb ‘e’ apareix a mitjan segle XV, amb nombrosos exemples, fins i tot en diminutiu

 

 

Llegendes a part, de les dues primeres propostes, nosaltres ens decantem per Coromines. Creiem que aporta suficients dades per a pensar en un primitiu terró: la forma amb ‘e’ apareix a mitjan segle XV, amb nombrosos exemples, fins i tot en diminutiu. En italià, apareix primerament a Nàpols amb la forma ‘terrone’. Coromines defensa que l’aparició de la forma ‘terronets’ en una dada de les més reculades introduïa una novetat d’importància capdal en el problema de l’etimologia del mot. També insinua que la vida en comú dels dos exèrcits a Nàpols en temps del Magnànim facilitara el préstec del mot amb ‘e’.

Concloem, doncs, que torró prové d’una forma primitiva amb e derivada de terra i que per assimilació a la vocal  tònica passa a torró;  de la mateixa manera que ocorre amb fonol, jonoll i rodó. Hem de remarcar basant-nos en bastants mots l’estat arcaic del parlar de Xixona en el pas de e>o. Així trobem pronúncies com: Segorb, fenoll, redó…i a les quals podríem afegir torró».

Açò és el que diu Marisa Francés i Miralles en un article titolat ‘El lèxic del torró a Xixona’ publicat a ‘Quaderns de Migjorn 2’, Revista d’estudis comarcals del sud del País Valencià.