Vista nord-oest del castell de Xixona, bastit sobre la penya que dona nom a la vila
L’edificaren els almohades a la fi del segle XII. El 1268 es dotà d’una Torre Grossa o «turrim novam maiorem», que veureu en primer terme.
En segon plànol hi ha la salòquia o espai residencial; al fons, la torre de la Talaia.
A l’altre vessant de la penya, l’encarat a la mar, s’aprecien les restes d’un doble recinte defensiu: el mur arquejat de l’albacar i un antemural que el reforça.
Una polèmica restauració «minimalista» dels anys 2020-2021
En les imatges, podeu comparar l’aspecte que presentaria la fortalesa en temps de Jaume I, les runes d’inicis de segle i una polèmica restauració «minimalista» dels anys 2020-2021.
Abel Soler Molina es un reconocido investigador y divulgador de la historia, las tradiciones y la cultura literaria del País Valenciano. Es doctor en Historia Medieval por la Universitat d’Alacant y en Filología Catalana por la Universitat de València, además de guía turístico oficial titulado por la Generalitat Valenciana. Su logro crucial en el ámbito académico es el descubrimiento del autor de la novela caballeresca Curial e Güelfa: Enyego d’Àvalos, gran camarlengo de Alfonso el Magnánimo. Su investigación se plasmó en una tesis doctoral dirigida por Antoni Ferrando (2016) y publicada como La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de ‘Curial e Güelfa’ (PUV, IEC i Alfons del Magnànim, 2017) y en el ensayo divulgativo Enyego d’Àvalos i l’autoria del ‘Curial’ (Alfons el Magnànim, IEC i PUV, 2018).
Aparte de ejercer eventualmente la docencia y colaborar con la Universitat de València y la Jaume I de Castelló de la Plana, ha publicado artículos en revistas científicas de ámbito estatal e internacional (Caplletra, Revista Valenciana de Filologia, Rivista Italiana di Studi Catalani, Napoli Nobilissima, Estudis Romànics, Anuario de Estudios Medievales, Afers, etc.) y es autor de cerca de 120 libros. Predominan las síntesis de geografía, historia y patrimonio de municipios valencianos de Els Ports, El Baix Maestrat, El Camp de Morvedre, El Camp de Túria, L’Horta de València, La Ribera Alta, La Ribera Baixa, La Costera, La Safor, La Vall d’Albaida, La Marina Alta i L’Alcoià. Tiene en curso de edición en Publicacions de la Universitat de València las actas de diferentes Cortes Valencianas del siglo xv y dispone de monografías temáticas y obras que estudian personajes clave del Siglo de Oro valenciano, como Joan Roís de Corella y Joanot Martorell.
Entre sus títulos a destacar, se hallan: Oficis tradicionals valencians (en coautoría, Tàndem, 2004), premiado por la Generalitat como el mejor libro editado de ese año; El Sexenni de Morella (Tàndem, 2006); La Safor. Història i geografia de la comarca (Mancomunitat de Municipis, 2011); El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el ‘Tirant lo Blanc’ (Alfons el Magnànim, 2013); Joan Roís de Corella (1435-1497). Síntesi biogràfica i aportació documental (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2104); Joan-Jeroni de Vilaragut (1421-1463). El fill secret de la reina Margarida de Prades (Drassana, 2021); Calp. Geografia, història, patrimoni (Ajuntament de Calp, 2023); Albaida. Història de la ciutat (Terra Blanca, 2023) y Els noms dels pobles valencians. Origen i significat (Terra Blanca, 2023).
Deja una respuesta