El nostre particular homenatge a una de les figures, junt als capitans i els banderers, més importants de les històriques festes de Moros i Cristians de Xixona, encarnada durant molts anys per José Llinares Ros ‘Pepet el de l’Asilo’, una persona entranyable i singular, com relata al seu llibre ‘Xixona íntima’ Josep de Sílim
[Extracte íntegre de l’article que Josep de Sílim li dedicà a Pepet el de l’Asilo, el mític moro traïdor de Xixona, en el seu llibre ‘Xixona íntima’, publicat en valencià i en castellà l’any 2018, un llibre molt recomanable de prosa fàcil, fresca i divertida per temps de confinament o sense]
«A tocar el tabalet i a acompanyar en el cel, si n’hi ha, les arrecabadores, te’n vas anar ahir, Pepet, amb permís de la madre de l’Asilo, deixant-nos amb el greu problema de trobar per a les festes d’enguany un ‘moro traïdor’ com tu.
A la porta estaria esperant-te el teu amic Llegum amb la bacina d’arreplegar els diners preparada. Ja podreu fer la subhasta del Porrat!.
No et trobaràs a soles allà dalt. Segur. I quan arribe l’agost (24, 25 i 26, recorda-te’n), en companyia del tio Ximo el Fuster, Miquel, Pelico el Poeta, el Sevillo, Xapa, Preciós, Tintoretto i tants i tants bons festers, moros i cristians, fareu la filadeta i representareu el Juicio Sumarísimo del Moro Traidor, armant tal rebombori que tots diran: ‘Xe, eixos de Xixona sí que saben fer festa!’.
Ja no podré convidar-te a una coca-cola a El New York, als teus 82 anys, qui ho diria!. Ni podràs mostrar-me el paper que t’escrivia Gerardo, que tant el volia, com tots els moros Grocs, en què li demanava a la madre permís perquè anares a dinar amb ells a la venta Sant Antoni.
A José Llinares ros, que era el nom que posva al teu carnet, no el coneixia ningú. Tu sempre has sigut Pepet el de l’Asilo, el moro traïdor. L’altre dia vas dir a les mongetes que tant el volien i et cuidaven que tenies ‘reuma en l’estòmac’. Per a mi, que ja estaves preparant la darrera representació del moro traïdor. Després vas fer com si et morires. Amb dolça tranquil-litat. Mirant la palmera.
Poc després de les huit, amb un sol com el d’agost, van vindre els festers i et van fer l’enterro. Tots et creien mort de veritat. Però no. Quan arribes allà dalt, com saven els xiquets de Xixona que fas en arribar a l’ajuntament, jo sé que et donaran un got d’aigua, i et revivaràs».
A la seva làpida al cementiri de Xixona diu: Aquí reposa el insigne moro groc José Llinares Ros, Pepet el de l’hospital, intérprete notabilísimo del moro traidor. 29-11-1902 / 29-10-1984. DEP.
Deja una respuesta