Els camins de l’aigua: Nutxes

 

Hem extret aquest text de l’Agenda 2021 editada per l’Ajuntament de Xixona a través de l’empresa Edicions 96 perquè pensem que pot resultar una proposta de turisme d’interior al bressol del terró per a les vacances nadalenques

«L’aigua de Nutxes prové de dos brolladors. La font Xiqueteta, o font del Llentiscar, que adolla les aigües a l’abreurador per a animals, situat just al costat del camí; i la font Gran, que és la que més aigua dona i que brolla a uns trenta metres al nord i hut de profunditat, aflorant al llavador i a la bassa.

Tot el conjunt, amb quatre portons al llarg del camí de l’aigua i tot l’entramat hidràulic de sèquies i ramals distribuïts per tot el recorregut, dona reg als masos de les partides tradicionals de Nutxes i Sot.

Bassa de Nutxes

La bassa de Nutxes, que areplega l’aigua dels dos dolls, és una prova de l’enginy humà destinat a l’aprofitament de recursos naturals necessaris per a la subsistència. Disposa d’una canal per tota la part exterior de la bassa que arreplega l’aigua sobrant de l’abreurador i que la transporta fins a la mateixa eixida.

Les escales tallades en pedra són l’accés a l’interior de la bassa per a poder fer tasques de neteja i manteniment.

 

 

Alcavor de la font

Terme conegut a Xixona com alcaó. Etimològicament provinent de l’àrab hispànic al-qabû (‘volta, cúpula) que significa ‘mina d’aigua o pas subterrani d’una sèquia’.

Amb una alçada de més d’un metre, per on pot passar una persona, és la porta a línterior del brollador per fer tasques de manteniment. Les temporades de pluja generosa (com en gener de 2020), s’ha d’entrar per netejar la brossa que arrastra l’aigua i veure si hi ha hagut despreniments.

A més, disposa d’un portó on l’aigua es desviava directament als masos per al consum humà i així s’evitava el consum d’aigua estancada ja que no passava ni per la bassa ni el llavador, sinó que arribava directa de la font.

Partidor

L’aigua de la bassa i dels sobrants de l’abreurador salten cap a la sèquia gran o sèquia mare, que condueix l’aigua fins al primer partidor. Ací se separen els camins de l’aigua. La primera bifurcació és un braç que porta l’aigua cap a Nutxes de la Font i als Capellans.

 

 

Les sèquies disposen de taps de pedra per a taponar o deixar que còrrega l’aigua amb més o menys intensitat.

Al llarg del recorregut, l’aigua de Nutxes baixa cap a les zones de reg en pendent. Disposa de quatre portons

Portons

Al llarg del recorregut, l’aigua de Nutxes baixa cap a les zones de reg en pendent. Disposa de quatre portons. El primer s’anomena el del Riu, ja que condueix l’aigua fins allí; el segono, anonmenat portó dels Capellans, perquè gira l’aigua cap a la part més arraconada, al mas dels Capellans; el tercer és el portó de la bassa redona, que port l’aigua de reg cap a Solana, la Reixa, Nutxes de la Carrasca, de Garrantxo i l’Altet.

El quart i últim portó, situat a la part baixa, és el que condueix l’aigua cap a Solana, la Palmera, Sot de la Casa Grabn, de la Garbosa i Sotet.

Xorradors

Actualment, gran part del recorregut de l’aigua està canalitzada i, per tant, l’entramat de sèquies i sequioles és difícil de resseguir.

 

 

Una falsa sensació d’economitzar el manteniment de la xarxa hídrica va portar els propietaris a canalitzar-la. Només queden uns pocs trams on encara es pot contemplar córrer l’aigua fent via cap a la seua destinació.

L’aigua és el privilegi d’una comunitat de regants que a hores d’ara encara es manté amb tandes a cada vint-i-un dies i que, segons conten, reconeix el dret al reg de la carrasca mil-lenària, un dels patrimonis naturals més imporrants que tenim els xixonencs».