Els nevaters de la Carrasqueta eren grups de jornalers de fins a quaranta persones

En un breu pero aclaridor article de la Agenda 2024 de l’Ajuntament de Xixona, els autors Berardo Garrigós i Marisa Francés fan un recorregut senzill pel comerç de la neu i conten curiositats de l’únic pou de la neu xixonenc que es conserva en òptimes condicions, el del Surdo

 

 

Expliquen els autors d’este text que dóna pas a l’agenda municipal de 2024 que «els primers testimonis d’utilització i comercialització de la neu són de fa 200 anys abans de Crist en el Pròxim Orient. La Biblia i la literatura grecollatina aporten abundant testimonis de l’ús del fred amb tres finalitats bàsiques: conservació d’aliments per al seu transport del peix, l’ús gastronòmic (refredar begudes i almients o preparar gelats) i com a ús terapéutic (anestèsies locals, tractament de febres i detenció d’hemorràgies).

Durant l’imperi grecorromà es va expandir l’ús del fred.

A la península ibèrica, a la baixa Edat Mitjana, i gràcies a les refinades formes de vida urbana musulmanes, diuen els autors, es va mantindre un actiu comerç de la neu per a usos sobretot terapèutics.

 

 

«Es pot afirmar que l’activitat a l’entorn de la neu al s. XVI ja està consolidada. Cal dir que la Petita Edat Glacial o del Gel va possibilitar que a les nostres muntanyes mediterrànies el conreu de la neu esdevinguera una activitat econòmica importat i que es generalitzara la construcció de les anomenades neveres, pous de neu o caves».

Cruz i Segura (1996) cataloguen al País Valencià quasi tres-cents pous, dels quals quasi el 17% es troben per davall dels 600 metres sobre el nivell del mar

Diuen que a la nostra terra l’expansió de l’ús de la neu és una constant durant els segles XVIII i XIX, constituint-se com el primer lloc de l’estat en el consum de neu (es venia als carrers i a les nevateries, algunes de les quals fins i tot obrien de nit).

 

A finals del segle XIX el comerç de la neu tradicional va entrar en declivi. Dúna part la fi de l’anomenada Petita Edat del Gel amb l’augment de les temperatures mitjanes i un desens de les precipitacions, i d’una altra banda la creació de gel artificial, que fou l’element decisiu en l’extinció d’esta activitat.

 

Al llarg del territori valencià, diuen els autos, l’arquitectura a l’entorn del comerç de la neu es fa evident.

 

Xixona compta amb cinc construccions de neu en la Carrasqueta. A hores d’ara, l’únic que es conserva en óptimes condicions és el conjunt arquitctònic anomenat Pou del Surdo, de titularitat municipal, el qual ha estat objecte de diferents intervencions. Actualment, el conjunt està format pel pou de la neu, els murs ventisquers i la cfasa del nevater (actualment transformat en hotel)», el qual està tancat des de fa ara justament un any. Està situat a un entorn privilegiat al cim de la Carrasqueta, a 1.085 metres sobre el nivell del mar.

La faena dels nevaters

«Amb les neus de l’hivern, un grup de jornalers, de fins a quaranta persones, es dedicaven a arreplegar i trnasportar la neu dels ventisquers amb pales, aixades i cabassos. Un altre grup, dins del pou, comprimia la neu amb pilons (maces de fusta) girant al voltat del depòsit i anaven interalant capes de neu amb capes de palla d’arròs».

(LES DOS FOTOS QUE ENCAPÇALEN ESTE REPORT SÓN DE MANOLO VALERO)

madeinjijona.com/pou-del-surdo-associat-al-mas-la-cava-i-a-diversos-ventisquers-formant-un-conjunt-arquitectonic-del-segle-xix/

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *