Explica el cronista oficial Bernardo Garrigós en el llibre ‘Passejant per Xixona’ amb il·lustracions de Margarita Galiana Cremades que «els xixonencs van celebrar una festa donant les gràcies pel singular favor d’intercedir davant del Senyor perquè no entrara aquesta terrible malaltia»
«El 24 de juliol de 1600, festivitat de Santa Caterina, Ursula Morant, que tenia una caseta en el Raval, estava molt afligida perquè la pesta, després de passar per Xàtiva i Alcoi, voltava per Xixona.
Tan preocupada estava que orava fervorosament davant la imatge de Sant Sebastià, que tenia fama de miraculosa.
Mentre resava, alçà la mirada i veiè amb gran sorpresa com dels ulls del sant rajaven llàgrimes. En un primer moment va pensar que era una il·lusió, s’alçà, li torcà el rostre i es disposà de nou a resar, però van tornar a brollar les llàgrimes.
El sant va plorar durant un dia sencer i la pesta no entrà a la vila
Sorpresa i espantada va cridar el seu marit Francesc Soler i ambós decidiren comunicar l’inusual fet a les autoritats civils i religioses. La notícia es va estendre com la pólvora i les autoritats traslladaren la imatge en processó a l’església de Santa Maria (Església Vella). El sant va plorar durant un dia sencer i la pesta no entrà a la vila.
Els xixonencs van celebrar una festa donant les gràcies pel singular favor d’intercedir davant del Senyor perquè no entrara aquesta terrible malaltia.
De cada particular a lloc sagrat
De tot açò, i perquè quedara constància, va prendre nota el notari Joan Sanchis.
La casa on van ocórrer aquests fets miraculosos va ser transformada en l’actual ermita».
Deja una respuesta