Jocs Trencats és de la nostra edat, però ja de xiquet pareixia haber nascut cinquanta anys abans. Sent un manyaco , en la closca al cul encara, li agradava explicar les seves aventures, en el Teatret, on feiem un rotgle on l’escoltàvem
ARTICLE DE L’ESCRIPTOR DE XIXONA JOSEP DE SÍLIM
(DE LA SEVA SÈRIE XIXONA ÍNTIMA. RETRATS AL MINUT)
Allò que explicava, sonava distint. Aquells relats de la cotidianitat d’Alacant on estudiava en el Col·legi- menys gran- , tan ben contats, abans d’una de vaquers o «Atila el rey de los Hunos» , sota la mirada atenta dels angelots d’algeps, eren de vegades més interessants que les mateixes pel·lícules.
Era de la nostra tribu, un dels nostres, però era distint. Estudiava. I molt. On es feien aquells campaments d’estiu ? A Guadalest, a Moraira , a Agost? En ells s’ensenyà a montar les tendes de campanya, per ser l’expert en les nostres no eixides a les Penyes de Roset o al Cabeçò. No erem Scouts!
D’ell corria la llegenda urbana d’haver estat al Seminari d’Oriola i ser l’escolà preferit del rector de l’església -arxiprestal…però no fotem! : realment ho era
«Peter Love».
I tot perquè anava al costat de Don Antonio Cerdàn, el cura que olia a cura, amb el 600 , junt amb son pare de conductor per voler veure guanyar la Copa Sant Pedro al Xixona C.F. en el Camp de la Vinya.L’acompanyaven
també Quico el carnisser, i Àngel el sagristà.
Bon jugador d’handbol i bona mà per a jugar al frontó, en les Casetes velles o el Cristòfor Colom, tenia una força educada. El exàmens , ja corregits i en la nota posada, que li tornàven els professors, de filosofía, de grec, de llatí, i de literatura, constituien per a mí les classes magistrals dels 60, i es transformaven també en poesia, inclús amorosa, quan pertocava.
Descobriem per ell: Savater, Cioran, Sánchez Ferlosio, Unamuno, Machado ,Zambrano, Aranguren, Garcia Calvo…
Cuadernos para el diálogo,Triunfo…
El volien per a ells, els de «la Obra» , i altres el tentàven.Com en les pelis de Pasolini i Buñuel els deia: «No te temo satanás».
Un militar captaire l’adoctrinava amb el
– «bébase un coñac con nosotros hombre y demuestre los cojones que tenemos»
però no, el tirs d’ell no anàven per ahí, perquè estava amb els menys afavorits.En el respete i l’educació;amb l’esforç i la constància, amb la crítica i la reivindicació, el pensament, la democràcia , el socialisme, la llibertat, la filosofia, el teatre, la poesia…
Va començar prompte a treballar i va conseguir de sobra el que es propossava. Amb molta discreció. Aixó sí. Sense apenes remor.
És el lector més feroç que he conegut en persona, i el més generós. Fidel seguidor d’un costum, que segur heretà del seu pare, un professional taxista manxec que al casar-se amb una xixonenca recalà a Xixona on féu les Tempora(d)es .
Una volta vaig viatjar amb ell en la furgoneta de la «Viuda de Wenceslao» on treballava de xàufer a dur la càrrega
de terró a les confiteries de Madrid i aquell viatge m’ensenyà molt, sobretot que hi ha que dur sempre unes barres de terró per el plà de marketing i les rrpp., que dirien ara.
Jocs Trencats, de sobte desaparegué en la grandíssima extensió plana de la
Manxa, per fer-se profesor en l’Institut de
«el Tiemblo» , poble de bon vi, i propet de on va nèixer Suárez, així com també, d’altres instituts de feliç memòria o col·legis, com aquell on s’educava el futur rei, ell que abans havia estat també educador.
De Madriz volà i aterrà a Ginebra, on en una ocassió junts vam visitar l’anouer del cementiri a l’ombra de Borges. Després ja em passava a Maquiavel, Rousseau,Voltaire… i al preferit del mestre Fuster :Montaigne!
Naturalment que estigué a Barcelona, i a Nova York!… i a places i cafés d’Europa on organitzava tertúlies al mateix centre de l’Oganització Mondial.
Conegué a Umbral, Germà Colom, Maria Kodama i alguns acadèmics . Amic entre d’altres de l’historiador Angel Viñas , fou delegat sindical ugetista dels seus companys de feina.
Per finalitzar el seu periple, en l’Escola Europea de Brussel·les on continuà formant la consciència i l’educació de les noves generacions que prompte dirigiràn o ja dirigeixen el món(
i algúns d’aquests mandataris, duràn aquell petit alé xixonenc, l’esperit Millán, i Planelles)
Ara que s’ha jubilat, i el seu pensament escrit resta inèdit, de moment, llevat d’algunes coses en Guai 1ª època, i en el meu cor, l’alegria, la sinceritat, l’amistat, el bon exemple, el coratge , l’ironia i l’espurna vital, se l’incrementa remarcant l’estela perfumada deixada incòlume en el camí.
Junts continuarem cercant en els nostres capells de palla de masero, Tabarca; (cuidant que no en fereisquen els raigs de sol); R. Altamira;
G.Miró; Oscar Esplà, el «Palera» de Munoveeeee…Oriola «yo quiero ser llorando el hortelano de la tierra que ocupas i estercolas compañero del alma…»Miguel, Gil Albert, Joan Valls, Carmelina
, Estellés, Angel Miquel …
(Una confidència ara que no ens escolta ningú):
Com que no podíem fer-ho d’una altra manera,aquell any vam entrar a veure el Misteri d’Elx ,a peu , a la basílica com si forem dos actors , dos apòstols més .
Ara , deia, tindrem més temps per a les confessions a tomba oberta, les passejades noctívagues, Plaça amunt -Plaça avall, parlant sense fre en la llengua, com quan teníem vint anys , en el nostre català, variant xixonenca del valencià
,sense que la Guardia Civil ens demane el carnet… O sí?
…Fou Verd.
(-Apunt atrotinat , no definitiu , per editar o corregir i fer-ho article-)
Deja una respuesta