Enmig de les serralades del Llentisclar i Els Canyarets, més amunt del Gurugú, a l’autèntica selva xixonenca, hi és este manantial al llit del barranc de l’Osc, un lloc on desllumbra una tonalitat especial de l’aigua a prop de l’alcavó que no pot deixar indifirent ningú
Si no fos perquè les empremtes dels porcs senglars, nombroses i molt molt visibles, delaten que l’aigua no es roïna al menys pel bany que tant els agrada a aquests animals omnívors salvatges, qualsevol diria que eixe cabal és poc que verinós.
La tonalitat de l’aigua, al principi de l’alcavó, es confusa, potser indescifrable, una mena de fang embruixat.
Després adopta, en brollar amb certa fluidesa riu o barranc de l’Osc abaix, una tonalitat blau turquesa que més s’assembla a tolls d’aigua curatives, més pròpies d’un balneari que no pas del cor d’una magnífica muntanya xixonenca, situada a la vessant est de la vall de Xixona o del riu de Serra.
Es pot albirar el vol del tudó, de la perdiu i de l’asparver o, fins i tot, la carrera d’algun porc senglar, cérvol o cabra arruí
És, en qualsevol cas, una ruteta senderista d’allò més bé, perquè combina pujades amb baixades, pròpies del conglomerat de serralades que conformen el Llentisclar i Els Canyarets.
On encara es pot albirar el vol del tudó, de la perdiu i de l’asparver o, fins i tot, la carrera d’algun porc senglar, cérvol o cabra arruí.
On els olors a ou podrit en arribar a la Font de Ferro immediatament es disipen entre el flaire del rebrot fresc del romer i de la farigola o del rabet de gat.
Tot i contemplar a tir de pedra i ull el verd in crescendo dels camps sembrats de blat i, al lluny, la posta de sol a un cada vegada més fosc Cabeçó d’Or, sempre omnipresent a les terres xixonenques i de la comarca de l’Alacantí en la seva integritat, amb permís, és clar, de la Penya Migjorn i, ací, a mà esquerra, del bell i estratègic Montagut. Sempre ben plantat, amb tota marcialitat!.
Deja una respuesta