Imatges boniques i de la vergonya: vila vella Xixona (3)

 

L’única novetat positiva que ens hem trobat en la caminata de hui diumenge 9 de febrer pel casc antic de Xixona, coronat des de fa unes setmanes per una xarxa de bastides per restaurar la torre grossa i l’alcassaba, és que el vàter ha desaparegut del carrer Sant Pasqual. Per alguna cosa es comença…

Ens ha fet molta il.lusió tornar a la vila vella de Xixona en mode fotògraf més que observador. Passejar pel casc antic de Xixona un diumenge a les deu del matí, baix la frescoreta d’un sol primaveral que comença a despertar-se és tot un plaer adult, malgrat tingues molt sovint que anar sortejant les merdes de gos en enfilar el carrer Fossar per amunt.

La vila vella de Xixona és una destinació turística en potència en si mateixa. Però és una ferramenta de desenrotllament del poble dolç des d’el punt de vista turístic i residencial que hi ha que ordenar. És evident, com diu per activa i per passiva l’alcaldesa de Xixona, Isabel López Galera, que els propietaris (particulars o empreses bancàries) tenen moltes responsabilitats quan es cau un edifici o quan hi ha que prendre mesures preventives i de manteniment general del bé inmobiliari per tal d’evitar enderrocs naturals.

 

 

 

 

Però es precisament l’Administració més propera la que més té a dir en el desenvolupament d’un pla integral de millora i reactivament del casc antic que no està produint-se, malgrat les loables ajudes que, a títol particular, alguns residents estan rebent de la Generalitat Valenciana dintre d’un nou programa d’ajudes. Això està bé com a fòrmula per permetre que no es despoble més la vila vella.

Però molt insuficient per fer del casc antic una zona amable per viure i per visitar, hui diumenge 9 de febrer o qualsevol dia de l’any. Una potent destinació turística que, potencialment, també es vorà millorada per la inversió de quasi 700.000 euros de fons europeus, vía Generalitat Valenciana, per restaurar la torre grossa i l’alcassaba del castell morisc que corona la vila vella de Xixona.

 

 

La vila vella de Xixona necessita, més que una promesa més o menys electoralista d’ajudes parcials pels propietaris de cases, un pla urbanístic integral que incloga la millora de les cases abandondonades i amb risc de desplomar-se i l’anàlisi i ordenament dels espais públics per tal de convertir el casc antic en una zona amable per a viure i per visitar pels turistes 

Precisament esta mateixa setmana s’ha posat en contacte amb el blog ‘Made in Jijona’ una nova família resident a la vila vella de Xixona, la qual ha optat pel model de vida diferent, tranquila i amb unes vistes panoràmiques de somni cap la muntanya i la Mediterrània. I ens diu que hem de seguir parlant d’aquesta zona, perquè potencialment creuen que es una bona destinació no sols turística d’un dia, sinó sobretot residencial per a determinats segments de població com ara estudiants i professionals extranjers o xicotets empresaris i emprenedors, a banda d’artistes, escriptors o fotògrafs.

 

 

Nosaltres també ho pensem i tornarem a passejar tranquil.lament per la vila vella i denunciar tot allò que pensem que es pot millorar més enllà de subvencions puntuals per rehabilitar cases particulars (la qual cosa està molt bé) o de la restauració amb fons europeus de la torre grossa del castell i creació d’un itinerari turístic.

No pot ser que vajes a vore la torre grossa una vegada ja restaurada i que la primera vista panoràmica en el primer mur del primer carrer de baix del parc del castell hi haja no una, sinó diverses cases enfonsades, plens de matolls, de plàstics, porquera i misèria. Això no pot ser…

 

 

 

 

Les imatges de la vergonya: vila vella Xixona (II)