Article de l’escriptor xixonenc Josep de Sílim
La nit de Sant Joan vull creure com els avis dels nostres besavis que és una nit distinta. Els focs en honor del sant precursor espanten i esquiven els mals esperits i els éssers malèfics que infesten l’aire. Les aïgues així com les herbes estan poseïdes de virtuts especials, exclusives d’aquesta nit on donen resultat determinades pràctiques encaminades a l’obtenció de riquesa i a la descoberta de tresors.
Hores fosques de follets, mumerotes i succeïts extraodinaris (recordeu l’home-peix de la sèquia mare?).
Encendre la foguera i saltar-la ens retorna a l’única patria de la infantesa i l’escriptura on hi ha una veu que ens diu que no juguem amb foc, que ens pixarem en el llit.
La foguera que aquesta tribu quasi agrària i desconcertant dels callecons encenien ininterrompudament des de feia 14 anys, davall la Torre Grossa del nostre Castell a partir de les 0 hores del dia 24 de juny, convertia a Xixona, en aquest solstici d’estiu, en una espécie d’epifania i a mi en el Procurador dels Miserables.
Fem fogueres i Falles. Mengem aquesta nit caragols; que pugen ben amunt les flames i se’ls emporte el vent morisc perque ens duga una collita abundant! Amb Cunqueiro, la matinada de Sant Joan, esperarem l’albada miraculosa, el matí més clar, amb la transparència brillant del món tot just rentat rere la nit sensual i màgica.
Josep de Sílim 2004.
Retrats © Calleconer Xixona. (Programa festes 2004.fotos : Eliseu el de la Puça/Crack)
foto de Calleconer Xixona.
Calleconer Xixona
Data i hora: 21 / juny / 2012 11:48
Deja una respuesta