La Generalitat monitora i estudia el comportament de la fauna silvestre amb 380 càmeres de parament fotogràfic

 

• La xarxa permet obtindre informació sobre l’abundància, distribució i evolució de les espècies presents en el medi natural de la Comunitat Valenciana

• El programa també permet fer un seguiment específic de diferents espècies d’ungulats i de caça major

La Generalitat, a través de l’empresa pública Vaersa, monitora les diferents poblacions de fauna silvestre mitjançant una xarxa de 380 càmeres de parament fotogràfic que canvien d’ubicació, al llarg de l’any, per a captar diferents ambients i espècies.

Els treballs, desenrotllats pel Servici de Caça i Pesca de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, permeten recopilar informació sobre el nombre, distribució i evolució de les espècies presents en el medi natural.

 

 

Esta xarxa de seguiment es desplega especialment en determinades zones prioritàries, que representen aproximadament el 10 % de la superfície de la Comunitat Valenciana i comprenen terrenys situats fora dels vedats de caça.

D’esta manera, el sistema de parament fotogràfic permet obtindre informació de manera continuada sobre la fauna silvestre i millorar el coneixement de la seua presència i distribució en el territori.

Un dels exemples que estan posant de manifest estos treballs és el cabirol europeu (Capreolus capreolus), una espècie que registra una forta expansió tant en nombre d’exemplars com en la seua àrea de distribució. Les càmeres han permés detectar la seua presència en zones en les quals no es tenia constància de la seua aparició, entre estes la Costera i altres comarques del sud de la Comunitat Valenciana.

A més, el programa de parament fotogràfic permet fer un seguiment específic de diferents espècies d’ungulats i de caça major. Entre estes es troba el senglar (Sus scrofa), espècie prioritària pels problemes associats a la seua sobreabundància en el conjunt de la Comunitat Valenciana.

En este sentit, cal recordar que el control mitjançant parany que ha establit el decret del Consell per al control d’esta espècie es desenrotlla en les àrees en les quals les modalitats esportives de caça no constituïxen una solució suficient, com zones comunes, refugis de fauna o terrenys sense titular cinegètic. Actualment, l’operatiu actua sobre 15 unitats prioritàries de control distribuïdes en 162 municipis.

 

 

També es monitoren espècies com la cabra muntesa (Capra pyrenaica), especialment en zones rocoses i d’alta muntanya; el cérvol (Cervus elaphus), en les reserves de caça major; i l’arruí (Ammotragus lervia), espècie exòtica invasora sotmesa a plans de control cinegètic i seguiment.

Informació sobre carnívors i altres espècies

Les càmeres de parament fotogràfic també permeten recopilar informació sobre xicotets i mitjans carnívors, entre ells la rabosa roja (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), el teixó (Meles meles), el gat salvatge (Felis silvestris) o la gineta (Genetta genetta).

 

 

Així mateix, la xarxa permet fer el seguiment d’altres espècies cinegètiques i menors, com el conill de muntanya (Oryctolagus cuniculus), el monitoratge de la qual contribuïx a la gestió dels municipis declarats en zones amb sobreabundància d’esta espècie.

D’esta manera, el programa de parament fotogràfic proporciona informació sobre una àmplia varietat d’espècies i ambients i contribuïx a millorar el coneixement de la fauna silvestre de la Comunitat Valenciana de cara a implantar mesures per a la conservació de la fauna.