Glòria se’n va pujar directament al cel ara fa poc més d’un any. La seva abscència, però, és substituïda per fotos i pel vidre del finestral i la flama de la llar on s’hi reflecteix, així com per l’hospitalitat, bon tracte i conversa dels seus tres fills: Toni, Glòria i Maria Teresa, els quals ofereixen delicatessen xixonencs entre setmana com ara llegum, farinetes o arròs amb col

Els fills de Glòria (Toni, Glòria i Maria Teresa), amb un dels nets (Toni), al costat de la llar i davant d’un retrat de la iaia de les motos./FOTO BERNAT SIRVENT
Quan pujes per la serpentejant carretera amunt la muntanya, l’omnipresent Carrasqueta, on quasi quasi es pot tocar amb una mà el cel mentre amb l’altra mà agafes un troç d’aigua de la Mediterrània, hi ha parada i fonda: la Venta Teresa. Ha estat i és cita obligada per runners, ciclistes, motoristes, caçadors, futbolistes, famosos, caminants, automobilistes, carrruatges o camioners. Una xicoteta esplanada davall l’ombra dels pins, l’olor a fusta d’ametller o carrasca cremada i un cotxe d’època que no es mou des de fa anys et reben.
I ets rebut dintre d’un local, que també hi és d’època, per Toni, Glòria i Maria Teresa, els tres fills de Glòria, la iaia de les motos i el giraboix, la qual se’n pujà directament al cel ara fa poc més d’un any. La seva absència, però, és substitüida per una mena de santuari amb màgia on no falten precisament les fotografies.

Glòria i el seu marit Toni el Bessó, en una fotografia emmarcada a la llar de la Venta Teresa.
Així mateix, pel vidre del finestral i la flama de la llar on s´hi reflexeix. D’una manera silenciosa, però ferma i omnipresent. Igual d’omnipresent que eixa imponent muntaya plena de carrasques i pins i vida que la va acollir durant mig segle.
Una absència en la qual s’impliquen espontàniament i natural els seus tres fills: Toni, Glòria i Maria Teresa en transmetre, des del primer moment, hospitalitat, bon tracte i amena conversa, a més a més d’oferir, i entre setmana (perquè l’over booking dels diumenges és pel turisme de motocicletes), una selecta carta d’autèntics delicatessen del més autèntic receptari xixonenc: farinetes, miques, borreta, llegum, arròs amb fesols secs, al forn o amb col. D’encàrrec, per la seva complexitat al fogó, el superb giraboix. Tot a foc lent amb perol antic de fundició i amb amanida generosa i variada. I bon preu final.
Entre cullerada i cullerada, el temps es deté malgrat el trepidant telediari
Mentre el telediari de les tres d’un canal qualsevol escopix l’actualitat més amable o més visceral sempre amb ritme trepidant, a la Venta Teresa es deté el temps entre cullerada i cullerada. I mentre arriben llauradors fornits i brus pel sol de les partides de Nutxes o Bugàia que fan un alt en el camí de la pols de l’arada dels camps d’ametllers per prendre un café. O un herberet de la serra viva i mai no prou mimada. O un troç de terró tou de Xixona marca de la casa.

Un plat d’arrós amb col de segon plat de menú entre setmana a 10 euros a la Venta Teresa./FOTO BERNAT SIRVENT
No hi ha pressa. El temps es deté. També, però, s’esgota i s’ha de tornar. L’excepcional climatologia que ens amaga ja fa massa anys la neu; l’avanç de la floració de l’ametller; la manca de plujes; i l’omnipresent Glòria i la Carrasqueta, un recurs turístic de primer ordre que encara no ha estat prou comprès per cap polític xixonenc.
Converses amb pau i tranquil.litat a la porta de la Venta Teresa baix una feble brisa i un sol que més sembla de ple estiu que de març. I uns aromes a romer, rabet de gat, argilaga i a l’extasiadora flor d’ametller del terreny. I unes vistes panoràmiques de la vall de Xixona que s’estén fins el poble del terró i el gelat.
I una salada alenada de mar en plena serra en veure en l’horitzó el blau turquesa de la Mediterrània que es reflecteix com un mirall al si de tota la Venta Teresa
I una salada alenada de mar en plena serra en veure en l’horitzó el blau turquesa de la Mediterrània que es reflecteix com un mirall al si de tota la Venta Teresa, de la mateixa manera que es projecta al mirall del vidre del famós finestral, junt a la flama de la llar, l’imatge perenne i immortal de Glòria, la iaia de les motos i el giraboix. La matriarca, Glòria la de les Sabates, Glòria la de la Venta Teresa, La iaieta de la muntanya, La Mamma, La Senyora Teresa. http://ventateresa.blogspot.com/
Adéu a Glòria, iaia de les motos i el giraboix a la Venta Teresa
Molt dificil resumir el significat de «LA VENTA TERESA» I tota la familia q’es tambe la meva: Confianca, entranyable, records de l’infacia; adolescentia, menjars tots els Disabtes amb els meus pares i germans …
Dema mes i disculpeu la escritura
Un lloc molt singular i entranyable!!! Gràcies per participar en este blog