La mítica jota del Raconet

 

És, sens dubte, un dels orgulls de l’acendrat ésser xixonenc. El Grup de  Danses de Xixona es va fundar l’any 1942, tot i que no fou fins l’any 1951  quan es va formar amb parelles mixtes, com segueix a l’actualitat i amb moltes incorporacions de joves

 

 

És, sens dubte, un dels orgulls del més acendrat ésser xixonenc. El Grup de Cors i Danses de Xixona es va fundar l’any 1942, tot i que no fou fins l’any 1951  quan es va formar amb parelles mixtes, com segueix a l’actualitat.  A partir de l’any 1952 va obtindre el primer premi provincial de folclore i dansa típica al llarg de tots els anys en els quals se va celebrar aquest important certamen. Conjuga a l’actualitat joventut i veterania, la qual cosa aporta un elevat nivell de qualitat artístistica i de plasticitat màxima en totes i cadascuna de les seves actuacions al llarg i ample de la geografia espanyola.

Este grup ha estat molt condecorat al llarg de la seva dilatada història. També va guanyar tres vegades el segun premi en el Concurs Nacional de Folclore celebrat a Madrid, a més de un tercer premi. Sempre ha estat considerat un dels cinc grups folclòrics més bons de tot el país.

Una data històrica del grup va ésser la seva aproximació televisiva mitjançant el nodo de TVE, concretament a l’any  1954. Però no tot ha esta un camí de roses per a aquesta singular agrupació xixonenca. De fet, l’any 2000 es va desfer i va deixar d’actuar degut a la falta de ciutadans y col.laboradors. Sobretot, dels balladors i de les balladores, una mena de xixonencs amb força voluntat i sacrifici donat l’alt nivell físic i artístic que imposa esta noble activitat, més arrelada a la terra i al tipisme xixonenc, potser, que qualsevol altra. Dos anys després, al 2002, hi va haver un intent de reagrupació y reactivació. No va funcionar, però.

El Grupo de Danses de Xixona a l’actualitat en una imatge presa a la plaça del poble, front a l’ajuntament.

No va ser fins l’abril de l’any 2007 que es va reprende, amb fermesa, l’activitat folclòrica per la qual tant somniava bona part del poble xixonenc. Així és com, amb l’empenta d’un nutrit grup de joves, es va refundar el grup, el nom del qual va passar de Grup de Cors i Danses de Xixona a Grup de Danses de Xixona. Fins l’actualitat, les seves magnífiques actuacions a tot arréu són objecte d’agraïment i de lloes. És el grup una autèntica joia xixonenca.

Així ho va deixar clar, per exemple, en una brillantísima actuació a Alacant, en el si de les Fogueres de Sant Joan del passat mes de juny gràcies a un conveni de col.laboració que varen suscriure l’Ajuntament de Xixona, la foguera de Sèneca-Autobusos i l’Associació de Gelaters Artesans d’Espanya (Anhcea), la qual va repartir entre desenes d’alacantins els típics gelats de torró.

 

 

Actuació a la Foguera Sèneca-Autobusos, al juny de 2017./FOTO BERNAT SIRVENT

A la Foguera Sèneca-Autobusos d’Alacant

La dansa es va desenrrotllar davant el monument que hi havia guanyat el primer premi de categoria especial de les Fogueres de Sant Joan per segon any consecutiu. Va emocionar especialment la mítica Jota del Raconet cantada per Luis ‘El Cantaor’ i magníficament acompanyada per el grupo musical de guitarres, bandurries i llaüts. Més recentment, també va emocionar al públic xixonenc i ibense, tot i que varen fer una actuació conjunta al Cine de D’Alt que va versar sobre l’orígen compartit del gelat i altres fites históriques comuns.

Quan es va reprendre l’activitat, a l’any 2008, es va modificar parcialment el vestuari en introduir altres vestits típics de Xixona, mesclant-se colors i formes sense oblidar el que hi havía estat utilitzat al llarg dels anys. A l’actualitat, el grup el componen mig centenar de valents i valentes components inclosos els balladors, els cantaors i els músics de la rondalla. Molts són membres de una etapa anterior, però s’ha incorporat una importat sàvia nova.

L’any de la refundació es va instituir la Mostra de Folklore de Xixona que se celebra al mes d’agost amb molt d’èxit i on hi participa, al menys, un grupo convidat com ara de Santa Pola, Cabezo de Torres, Dénia, Blanca o Pola de Siero.

Des de la seva fundació ha viatjat per gran part d’Espanya, així com altres països extrangers d’Europa, Orient Pròxim y Àfrica. Del seu vastíssim peeriple viatjer, destaquen, en 1955, la visita a Orà y en 1958 a l’Expossició Universal de Bruselles on van a profitar per recórrer diversos països com França, Holanda, Luxembrug i Alemanya. A l’any 1977, va viatjar a Bruseles a la Fira Internacional del Turisme. Sempre ha estat molt vinculat a la promoció del torró a través de diverses firmes locals. Sempre hi són especialment recordades tres xixonencs molt vinculats a l’història viva d’este grup. Es tracta de l’artista Pepito Fajardo i de les ballaores i cantaores Lola la Pequeña i Teresa La Matxaca.

De la sandinga al fandango

El grup realitzà una intensíssima tasca de recuperació del folclore no només de Xixona, sinó de tota la província d’Alacant. Dintre el seu repertori s’inclouen autèntiques jòies de la música arrelada a la terra que parla de sentiments de l’ésser de poble com ara la Jota de Xixona o del Raconet (baix la meva modesta opinió l’expressió màxima del ball folclòric de qualitat del poble del torró per la seva energia plàstica); la Sandinga, el Ball de l’U, el Fandango de Jijona o Les Seguidilletes de la Sarga o de la Foia. El grupo xixionenc també inclou al seu repertori i discografia altres danses de la província. Destaquen, entre aquestes, La Pedreguera de Benissa, El Ball dels Comptes de Xàbia, El Trompot d’Ibi, El Chafat de Crevillent, El bolero de Carlet, La Villanera d’Ibi, La Jota i La Molinera de la veïna Tibi o el Fandango d’Onil.