Es desconeixen els recorreguts inicial i final d’este important aqüeducte d’oritge romà del pantà de Tibi, el qual previsiblement servia per abastir d’aigua les vil·les de la ciutat romana de Lucentum, a l’horta d’Alacant o Albufereta
En l’interessantíssim llibre ‘Montnegre: Un riu, un territori, un paisatge’, editat pels coordinadors Jorge Payà i Assumpció Brotons i publicat per la Universitat d’Alacant (tambié ha participat amb un article Made in Jijona), es parla profussament de la sèquia dels Enamorats, fins i tot en un article amb el títol ‘L’aqüeducte dels Enamorats’, que signen Anna Garcia Barrachina i Julio J. Ramón Sánchez, tots dos del Museo Arqueològic d’Alacant.
«El subministrament d’aigua sempre ha sigut fonamental per a l’ésser humà i un exemple daixò, en l’ámbit territorial que ens ocupa, és la construcció popularment coneguda com a sèquia dels Enamorats, que discorre per la conca mitjana del Montnegre i de la qual desconeixem els recorreguts inicial i final. Fa segles que es té coneixement d’aquesta estructura, l’inici de la qual sembla ubicar-se aïgues amunt de la paret dell pantà de Tibi, de cronologia moderna». Així arranca l’esmentat article sobre este aqüeducte, que Made in Jijona va poder redescobrir el passat dissabte de Glória.
Els autors expliquen que es tracta dún aqüeducte d’època romana datat en els segles I i II després de Crist, cosa que infereixen els investigadors dels materials utilitzats en la construcción (l’opus caementicium o formigó romà, fabricat amb calç, aigua, arena i graves, i l’opus signinum, material semblant a l’anterior però que contenia pols de rajola i que s’utilitzava per a impermeabilitzar estructures relacionades amb líquids).
El Museu Arqueológic d’Alacant (Marq), dins del pla anual d’excavacions sufragades per la Diputación d’Alacant, desenvolupá l’any 2017 una intervenció arqueològica en els termes de Xixona, Mutxamel i Alacant amb la intenció de documentar alguns trams d’aquest aqüeducte.
En un dels sondejos practicats es trobà, inserit en el revestiment signinum de la paret del canal, un fragment d’una cassola de cuina de ceràmica romana fabricada al nord d’Àfrica datat en època alt-imperial romana (segles I-II d. C.).
Diuen els autors que «és probable que captara l’aigua de la font de l’Ancòrnia, ubicada al costat d’un curs d’aigua conegut com riu Verd des del naixement fins la paret del pantà de Tibi (riu de Montnegre des del pantà fins l’assut de Mutxamel i riu Sec des de l’assut fins a la desembocadura).
Expliquen que l’arqueòleg Pantoja Romero, que estudià esta construcció, opina que possiblement en època romana hi havia un dipòsit de captació (fora una bassa o una presa) dins de l’espai que ocupa acteualment el pantà que acumularia les aigues del brollador esmentat (l’Ancòrnia) i en regularia l’eixida per l’aqüeducte.
«Si algún dia es netejara el fons del pantà, podríem saber-ho amb més seguretat, sempre tenint en compte que molts assuts d’època romana eren estructures modestes que poden haver desaparegut per complet o estar davalla de construccions posteriors», expliquen Garcia Barrachina y Ramón Sánchez.
L’aquëducte, aigües cap avall del pantà de Tibi però també pel seu interior, discorre vorejant el riu Verd-Montnegre.
El que no aclareix este article ni Made in Jijona ha pogut, fins ara aclarir, és el perquè del nom de la sèquia dels enamorats, més enllà d’una coneixença popular.
Made in Jijona, en un exercici de recerca dels seus origens xixonencs i la seva infantesa, va redescobrir dissabte passat esta peculiar sèquia i també els 365 escalons de les escales del gat, un nom el oritge del qual tampoc coneixem però que havíem sentit en el parlar xixonenc fa més de mig segle.
D’alguna manera, tots som Montnegre.
Montnegre, crònica de la presentació d’un llibre pels Bernats, segons Josep de Sílim
Suni Brotons: «El llibre ‘Montnegre’ és el fruit del treball d’un gran equip»
Deja una respuesta