La Torre, el mercat del diumenge a L’Alacantí

 

La Torre de les Maçanes és natura i hospitalitat. Ploga o neve. Sabor rural profund a vora mar. Oxígen, festes multiseculars del Pa Beneït i dels Fadrins. També, però, d’uns anys ençà, el mercat dels diumenges per excel.lència

Una parà de cuarnets o pebrots secs enrestrats al mercat del diumenge de La Torre de les Maçanes./FOTO B. SIRVENT

La Torre de les Maçanes és natura i hospitalitat. Ploga o neve. Sabor rural profund a vora mar. Oxígen, festes multiseculars del Pa Beneït i dels Fadrins. També, però, des d’uns anys ençà, el mercat dels diumenges per excel.lència per a tots els municipis que conformen la comarca de l’Alacantí, la capital de la qual és protagonista d’excepció en aquest fenòmen popular. Ni en dies de fred i neu recents a la muntanya més propera, com ara la serra del Buitre, desl Plans, Rentonar, Montagut o el port de Benifallim, la climatologia és obstacle perquè els mercolins torruans i d’altres llocs instal.len unes parades primorosament presentades. El poble de La Torre de les Maçanes, els orígens del qual també tenen sabor fenici ans que musulmà, s’ha erigit amb nom propi en el mercat dels diumenges. Una sana explosió de sensacions populars.

Una parà de productes típics com ara oli d’oliva verge i mel de romer i milflors./FOTO SIRVENT

I què ofereix este poble encisador vorejat de xops, oms i pins als visitants?. Doncs olor a fum de llenya seca d’ametller, olivera i garrofer que surt per les xeminèis a l’hvern, una fragància exclusiva que es barreja amb el del pa assaonat dels dos forns que hi ha i amb el de les xulles i l’embotit (xoriso, llonganisses, botifarres de ceba…) que es rusten a la brasa a cases particulars o als bars i cases de menjars de tota la vida, com ara el Xato o l’Àmber, on també es pot gotjar de tapes típiques com ara la sang amb ceba i el fetge i la sèpia en salsa, per no parlar-ne del delicatéssem rinyó de corder a la planxa.

José, un dels venedors nascut a La Torre de les Maçanes, en el seu mostrador d’espècies, tomates seques, nyores, anous, carabassa i mel./FOTO BERNAT SIRVENT

 

 

Això a la tardor i l’hivern. Perquè a la primavera i l’estiu l’ambient sa s’embriaga de gessamì i gerani, de flor d’ametller i de pomeres, que també n’hi han, tot i que no ha estat este el conreu agrícola predominant ni el factor clau que ha determinat el topònim de La Torre. Així ho conclou un recent estudi al si d’una investigació sobre els treballs de restauració i museulització de la Torre Major o Casa Gran, un baluart d’orígen almohade que hi dona nom al municipi.

La fortificació construïda als segles XII i XIII estava rematada per un element ornamental amb esferes semblants a les pomes. Aquesta teoria, i el fet que a la Edat Mitjana maçanes significara en la seva traducció al castellà ‘manzana’, ha dictaminat la tesi dels investigadors de la Diputació d’Alacant i de la Universitat de València que es varen involucrar en el projecte. Pau Torregrossa i Coloma aclarisc a Made in Jijona que «lo del baluard rematat amb un rastre de boles és directament mentida. No hi ha proves documentals ni arqueològiques. Maçanes ve de l’àrab i significa “creuera de camins”, no pomes i encara menys ‘manzanas’. El topònim castellà és una errada simplement i és una barbaritat».

La Torre de les Maçanes són moltes coses que provoquen plaer, una barreja de sensacions de poble i de gent arrelada a la seva terra. I el mercat dels diumenges n’és bon exemple, d’eixe orgull d’ésser torruà pels quatre costasts. Hospitalitat que, setmana rere setmana, es palpa als carrers, a les parades calleconeres i a les botigues de pà i dolços o carn i embotit. Bon exemple d’eixa hospitalitat i bonhomia n’és el forn de la Plaça, el de tota la vida, perfectament conduit pels fills de Quico, on el rotllo de mig quilo de pa assaonat i el.laborat artesanalment amb farina de qualitat és un dels productes estel.lars.

A La Torre hom pot perfectament escoltar l’alacantí més acendrat junt al valencià de vocals obertes fins l’infinit i més tant característic del típic poble de la serra que fita ja, a més a més, amb l’alcoià per la zona nord

 

 

A La Torre hom pot perfectament escoltar l’alacantí més acendrat junt al valencià de vocals obertes fins l’infinit i més tant característic del típic poble de la serra que fita ja, a més a més, amb l’alcoià per la zona nord. També, però, es pot activar el sentit de l’oïda i l’aprenentatge amb l’anglés, l’alemany o els distints dialectes dels països baixos. Una mena de torre de babel enmig de la serra. Una serra tantes voltes maltractada, voluntariament i involuntaria, per la mà dels homes, al llarg dels decenis, dels secles si més no, però que encisa la mirada i fins i tot la pituïtària. Hom quan visita La Torre de les Maçanes un diumenge qualsevol se’n baixa amb la sensació d’haver-se quedat nou. Bon mercat!.