La meteorologia continua passant factura al camp valencià l’any que està a punt de concloure i, segons el balanç de La Unió Llauradora i Ramadera, deixa unes pèrdues, entre les tempestes acompanyades de pedra i la pèrdua de capacitat productiva de la dana de 2024, superiors als 150 milions d’euros
Ahir mateix LA UNIÓ estimava en 3 milions d’euros les pèrdues directes pel temporal de pluges i pedra dels últims dies i al llarg de 2025 hi ha hagut bastants episodis amb sinistres. A primers de maig un episodi de tempestes amb pedra va causar pèrdues de prop de 8 milions d’euros i al juny es va produir un altre amb 3 milions d’euros. Al juliol, un episodi excepcional a les comarques de la Plana Baixa, Alt Palància i el Camp de Morvedre va deixar pèrdues de més de 30 milions d’euros i al setembre un altre amb uns 2 milions d’euros. Malgrat tots aquests danys, la Generalitat ni tan sols els va compensar amb un protocol d’actuació per al repartiment gratuït de fungicida, tal com li ha vingut reiterant l’organització.
Aquest mateix any, i un després de la catastròfica dana del 29 d’octubre de 2024, LA UNIÓ va revelar que existien de 214.000 tones de pèrdua de capacitat productiva en els diferents cultius amb un valor total de 103,6 milions d’euros. És una quantitat que deixaran d’ingressar els productors afectats de la Comunitat Valenciana en els principals cultius que es van veure més perjudicats, com és el cas dels cítrics, caqui, vinya, olivar, fruita seca, fruiters, hortalisses i vivers de flor i planta ornamental, i que se suma als més de 1.000 milions de pèrdues directes que va causar en el seu moment.
La recuperació de les parcel·les a més s’ha fet de forma molt desigual. Hi ha explotacions agrícoles que han pogut refer-se parcialment gràcies a les ajudes, a les actuacions de Tragsa i a l’esforç dels Llauradors i a la solidaritat del sector, però en moltes zones les infraestructures agràries -com per exemple camins, séquies o sistemes de reg- segueixen sense estar plenament operatives. A més, les ajudes públiques arriben amb bastant lentitud. Les ajudes directes de les administracions que van arribar al principi i les indemnitzacions de Agroseguro van ser un suport necessari per a iniciar la recuperació, però clarament insuficients per a compensar la magnitud dels danys perquè cal tindre en compte que la majoria d’elles han sigut establides amb el règim de minimis i per tant, l’ajuda màxima a la qual ha pogut accedir un llaurador o ramader afectat és de 25.000 euros, totalment insuficient per a recuperar les seues explotacions amb garanties suficients per a recuperar la capacitat productiva.
D’altra banda, el 6% de les parcel·les agrícoles afectades per la dana, es troben encara en uns llimbs administratius. Són les que va incorporar el Govern al Domini Públic Hidràulic (DPH) i els propietaris del qual no saben quan cobraran les ajudes ni el que els correspondrà. LA UNIÓ ha sol·licitat en reiterades ocasions al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) que resolga totes eixes incerteses i a més garantisca els drets dels propietaris.
Les reduccions fiscals per als llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana enguany es van quedar molt curtes per a pal·liar els efectes del qual va ser el pitjor any climatològic dels últims temps com 2024 amb la greu sequera i les terribles conseqüències ocasionades per la dana. A més, van ser incoherents i van crear greuges comparatius entre productors del nostre territori segons el seu lloc d’empadronament i cultiu.
Preocupant falta de relleu generacional
L’última Enquesta sobre l’Estructura de les Explotacions Agrícoles (EEA) del 2023 -publicada aquest 2025- posa en relleu una sèrie de canvis estructurals en el sector agrari. Entre les principals conclusions, s’observa una reducció significativa en el nombre d’explotacions, un augment de la superfície mitjana per explotació i una preocupant falta de relleu generacional, aspectes que impacten directament en el sector a mitjà i llarg termini.
El nombre d’explotacions agràries ha caigut en la Comunitat Valenciana un 21,4%, quedant-se en només 78.821. La SAU total valenciana ha descendit fins a 533.833 hectàrees, cosa que suposa una reducció del 9,4%. No obstant això, la superfície mitjana per explotació ha augmentat un 15,8%, situant-se en 6,83 hectàrees, molt per davall de la mitjana nacional i només superant Canàries, que ha sigut l’única comunitat autònoma on aquest indicador ha disminuït. Aquest fet reflecteix un patró de minifundisme persistent en el territori valencià, que continua sent un factor estructural clau en l’agricultura valenciana.
Un dels aspectes més preocupants que es desprenen de l’enquesta és la baixa presència de joves en la direcció de les explotacions agràries. En termes generals, el nombre total de caps d’explotació menor de 34 anys ha disminuït un
10,4% en tres anys. Dins d’aquest col·lectiu, només el 7,1% dels titulars té menys de 40 anys, mentre que el 56% té 55 anys o més. Aquesta situació posa en risc la continuïtat de moltes explotacions i, per tant, la mateixa viabilitat del sector agrari en el futur.
En aquest sentit, la Conselleria d’Agricultura ha publicat per fi enguany la convocatòria d’ajudes per a la primera instal·lació de llauradors i ramaders joves que portava sense eixir des de 2021. LA UNIÓ va posar en marxa un ambiciós programa d’acompanyament i assessorament i va arribar a tindre més de 200 joves en llista d’espera en les seues oficines de tota la Comunitat Valenciana que desitjaven accedir a les ajudes per a la seua incorporació a l’activitat agrària i també alguns professionals que volen realitzar inversions en les seues explotacions.
Retallades en la Conselleria d’Agricultura
Des del 14 d’octubre al 4 de novembre el Consell de la Generalitat va minorar o va suprimir la barbaritat de 54 milions d’euros de fons del sector agrari de la Comunitat Valenciana per a destinar-los a altres finalitats alienes al sector.
El passat 14 d’octubre, el Consell va suprimir la línia pressupostària S1941 dels pressupostos de la Conselleria d’Agricultura, dotada amb 26,7 Meuros, destinada a la necessària recuperació de la capacitat productiva de les parcel·les agrícoles afectades per la dana del 29 d’octubre de 2024 i els va destinar a finançar la compra de material escolar.
El passat 4 de novembre va acordar també el Consell una minoració de 27,38 Meuros en el pressupost de l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària (AVFGA), a fi de finançar la línia T0078 “Fons de transició al nou model de finançament de les universitats públiques”. Amb aquesta nova decisió es retirava una quantitat molt significativa de recursos destinats a fons FEADER i PEPAC, així com a aportacions de cofinançament autonòmic i estatal. Aquesta decisió pot comportar efectes adversos sobre la capacitat d’inversió i de resposta econòmica del sector productor agrari valencià, ja que redueix de manera directa el marge pressupostari disponible per a operacions que impulsen la competitivitat, la sostenibilitat i la continuïtat de l’activitat agrària.
També va deixar sense ajudes enguany als cunicultors amb un pressupost previst de 350.000 euros.
La PAC, amb retallades i menor simplificació de l’esperada
El nombre total de perceptors de les ajudes directes de la PAC en la Comunitat Valenciana va descendir un 14% en 2024 respecte a l’any anterior, segons les dades conegudes este 2025. La reducció global és de 5.476 perceptors i el descens és major (16%) en dones que en homes (13%). Només hi ha 188 perceptors que tenen menys de 25 anys, el 0,56% del total. Entre 25 i 40 anys existeixen 1.775 perceptors, amb una disminució del 4% respecte a 2023, la qual cosa reflecteix una tendència preocupant. L’escassa representativitat dels joves en les ajudes directes posa en relleu la urgència de polítiques que incentiven la incorporació de nous llauradors i asseguren una continuïtat generacional en el camp i això ha de ser amb una política que vaja més enllà de la concessió d’ajudes a la primera instal·lació. En el costat contrari també hi ha una reducció significativa de llauradors i ramaders jubilats. En 2024 hi havia 15.937 perceptors majors de 65 anys, amb una caiguda del 18% respecte a 2023 i un dels descensos més importants entre els estrats d’edat. Encara que representen quasi la meitat del total de perceptors, la disminució posa en relleu que els jubilats que encara mantenen activitat agrària necessiten un suport adaptat que assegure la seua viabilitat i transmeta experiència i les explotacions a les noves generacions.
A aquests descensos en el nostre territori, cal sumar que el Marc Financer Pluriennal europeu planteja una retallada del 22% de la PAC i la seua dilució en plans multisectorials, posant en risc el relleu generacional i el futur del camp. Europa ha perdut la seua sobirania alimentària, deixant als llauradors i ramaders en mans de retallades, tractats comercials que no contemplen clàusules espill i aranzels imposats per països tercers que, des de Brussel·les, no se saben negociar.
Acord Mercosur: es paralitza l’agonia un mes per les protestes, però s’anuncien unes altres ja al febrer
La pressió i reivindicació contínua tant en els despatxos com al carrer de La Unió Llauradora i Ramadera, amb protestes com la protagonitzada el 18 de desembre a València i el 19 de desembre a Madrid, va aconseguir retardar un mes la signatura del lesiu Acord d’Associació UE-Mercosur, així com alguns assoliments rellevants també.
Però les protestes de LA UNIÓ no paren i, tant per a denunciar les retallades de la PAC com els acords comercials amb tercers països, entre altres coses, ja s’ha anunciat una nova protesta a Madrid l’11 de febrer al costat de totes les Unions territorials de la Unión de Uniones,
Entre eixes consecucions de la paralització de la signatura d’aquest acord amb Mercosur, destaca la inclusió finalment del cultiu dels cítrics com a producte sensible en les mesures de salvaguarda, que s’uneixen a les aus de corral, la carn de boví, l’arròs, la mel, els ous, l’all, l’etanol i el sucre.
Però no és més que una xicoteta victòria. Un estudi de LA UNIÓ conclou que la balança comercial agrària entre els països de Mercosur i Espanya és clarament deficitària per als nostres interessos en els productes més perjudicats per l’acord, perquè el dèficit en volum és de més de 240.000 tones. El producte més perjudicat és l’arròs amb un desfasament de -133.850 tones. Exportem un total de 169 tones i importem 134.019 Tm. Li segueixen els cítrics, en fresc i suc, amb una diferència al seu favor de 58.297 Tm. Importem 73.887 tones entre fresc i suc i només exportem 15.590, totes elles de fruita fresca. Els altres tres productes en la llista són ja ramaders. En primer lloc, se situa el sector avícola amb -28.018 tones, totes elles importades perquè no exportem res. Després d’aquest es troba el sector boví amb -14.317 Tm. Importem 14.340 tones i únicament exportem 23. Finalment, està el sector apícola amb un dèficit de -6.152 Tm perquè només importem. En aquesta primera fase de l’anàlisi no s’ha tingut en compte encara el desmantellament aranzelari que amb aquests volums desfavorables les conseqüències per als agricultors i ramaders de la Comunitat Valenciana encara seran bastant pitjors.
Amenaces burocràtiques
L’obligació per part del Ministeri d’Agricultura de registrar de manera electrònica els tractaments fitosanitaris a partir de l’1 de gener de 2026 era una càrrega administrativa addicional i innecessària per als llauradors i finalment s’ha retardat un any, però no és la solució. LA UNIÓ creu que aquest ajornament és clarament insuficient, ja que no resol el problema de fons, i que és la imposició d’una càrrega addicional injustificada, redundant i desproporcionada sobre els productors. En l’actualitat, l’Administració agrària ja disposa de tota la informació necessària sobre els tractaments fitosanitaris utilitzats per cada llaurador.
Aranzels i més aranzels
La imposició d’aranzels del 20% als productes agroalimentaris de la Unió Europea per part de l’administració de Donald Trump va generar un fort impacte en el sector. El volum de les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana als Estats Units té un valor de 366 milions d’euros, és el 13% del total de les exportacions valencianes als EUA i el 4% del total de les exportacions agroalimentàries. Els productes més exportats inclouen vi, oli d’oliva, hortalisses fresques o en conserva, formatges i carn, que serien els més afectats pels aranzels. Entre els productes que s’haurien de gravar destaquen les ametles importades dels EUA, productes clau en la indústria torronera valenciana. La Comunitat Valenciana va importar fruita seca (ametles i anous) dels EUA per un valor de 355 milions d’euros l’any passat, una xifra quasi equivalent al total d’exportacions agroalimentàries valencianes a eixe país. No obstant això, la Unió Europea no ho ha fet.
Al costat dels aranzels de Donald Trump, estan les mesures antidúmping adoptades per la Xina contra la carn de porc de la Unió Europea, que podrien afectar el sector porcí de la Comunitat Valenciana, molt dependent de les exportacions i amb greus problemes de rendibilitat.
Plagues i malalties
El sector agrari viu pendent d’un fil per les plagues i malalties que aguaiten a cultius i granges. És el cas de l’expansió de Scirtothrips aurantii o Trips de Sud-àfrica, una plaga que ha colonitzat pràcticament totes les zones productores de cítrics, caqui, magrana i fins i tot podria afectar determinades hortalisses. La seua presència representa un problema greu, ja que causa danys en la pell dels fruits, devaluant el seu valor comercial i dificultant la comercialització.
D’altra banda, LA UNIÓ va participar en el procés europeu de consulta pública per a prorrogar fins a abril de 2028 les mesures temporals establides en el Reglament (UE) 2022/632, l’objectiu del qual és previndre la introducció i propagació en el territori de la Unió Europea de la perillosa malaltia Phyllosticta citricarpa que provoca el temut fong de la Taca Negra i que afecta el cultiu de cítrics. És l’única organització espanyola i europea que va participar en aquesta consulta pública, en una mostra més del seu compromís amb la sanitat vegetal i la defensa del sector citrícola.
LA UNIÓ va continuar denunciant les dades del sistema europeu d’alertes en aliments RASFF per rebutjos de productes hortofructícoles de tercers països amb matèries actives no autoritzades a la Unió Europea o per superar els LMR permesos, amb un augment considerable del 45% que reflecteix la gravetat de l’assumpte en un context de reducció dels productes fitosanitaris a la UE.
Durant els últims mesos, la ramaderia valenciana viu una situació de risc sanitari creixent que exigeix una resposta immediata, coordinada i responsable per part de tots els actors implicats. La presència confirmada de la llengua blava en la Comunitat Valenciana, la detecció de pesta porcina (on no hi ha hagut per part de la Generalitat un protocol clar) i dermatosis nodular contagiosa a Catalunya i el risc elevat de grip aviària en zones humides del nostre territori han activat totes les alarmes del sector. A l’hora de tancament d’aquesta informació s’ha detectat també, un focus de la malaltia de Newscatle en algunes granges avícoles de Llutxent. LA UNIÓ qüestiona la falta d’informació al sector per part de la Conselleria d’Agricultura per a protegir la sanitat animal, l’activitat econòmica de les explotacions i l’interés general del sector avícola valencià.
Fauna salvatge
Les pèrdues per la incidència de la fauna salvatge van en augment i en 2025 superen els 60 milions d’euros, segons LA UNIÓ, qui ha tingut una gran activitat per a reclamar propostes.
La Unió Llauradora i Ramadera va traslladar a la Conselleria de Medi Ambient la necessitat d’ampliar el pressupost de les ajudes destinades al control poblacional del senglar en municipis amb sobreabundància i de les quals es van quedar fora un total de 15 localitats de la Comunitat Valenciana per falta de crèdit.
L’organització va demanar a la Conselleria d’Agricultura també la creació d’una línia pressupostària específica destinada a finançar actuacions de neteja i condicionament de parcel·les abandonades, a través dels ajuntaments, amb l’objectiu de reduir la pressió de la plaga de fauna silvestre que amenaça les explotacions agràries de tota la Comunitat Valenciana. Paral·lelament, va presentar una proposta de moció a fi de que la Generalitat establira una línia d’ajudes específica i urgent perquè els Ajuntaments puguen realitzar un cens de parcel·les agrícoles abandonades i duguen a terme també posteriorment actuacions de neteja i manteniment preventiu d’aquestes. L’organització assenyala que, en els últims anys, nombroses comarques de la Comunitat Valenciana estan patint de manera creixent els efectes negatius de la proliferació de fauna salvatge, especialment conills i senglars, que provoquen greus danys en les explotacions agràries.
També va presentar al·legacions al projecte de Decret de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori sobre la gestió, caça i control d’ungulats silvestres, en les quals va demanar que la normativa proposada siga eficient, ràpida i compte amb pressupost suficient per a combatre la plaga de senglars i altres ungulats que devasten els cultius.
RADIOGRAFIA SECTORIAL
ALVOCAT
Les importacions d’alvocats procedents de tercers països han provocat la caiguda de la cotització del producte valencià en la passada campanya, Així, el de la varietat majoritària i més plantada que és la Lamb Hass, es va reduir més d’un 29%.
Gran part d’eixe important descens en les nostres cotitzacions es deu a l’augment de les importacions. Les importacions d’alvocats a Espanya xifren el creixement en un 68% i si es concreta al Marroc, l’augment arriba fins al 89%.
HORTALISSES
LA UNIÓ, davant la forta presència de la plaga de la Tuta absoluta enguany en el cultiu de la tomaca, va sol·licitar a la Conselleria d’Agricultura que establira mesures com la subvenció al 100% o repartiment gratuït de feromones de confusió sexual i l’autorització excepcional de l’insecticida Tutavir®.
L’organització va denunciar així mateix que la superfície de cultiu de l’all tendre va descendir en els últims anys més d’un 23% en les zones productores de la Comunitat Valenciana degut sobretot a la falta d’adaptació de les varietats plantades i a les dificultats de comercialització d’un producte molt estimat pels consumidors i la restauració, tradicional i de proximitat.
NESPRE
LA UNIÓ va demanar un mòdul fiscal permanent del 20% per al cultiu del nispro, molt per davall de l’actual tipus del 36%, que porta anys sense actualitzar-se, malgrat el notable augment dels costos de producció. Aquest cultiu requereix un maneig agronòmic especialment delicat, amb tasques manuals com l’aclarit per a aconseguir un bon calibre, múltiples passades de recol·lecció per arbre per a arreplegar el fruit al punt òptim, i un posterior procés artesanal de manipulat, calibrat i encaixat.
FRUITA SECA/AMETLA
LA UNIÓ va sol·licitar a la Conselleria d’Agricultura que implantara de manera urgent un sistema de repartiment gratuït de productes fitosanitaris per al control de la vespeta de l’ametler (Eurytoma amygdali), una plaga que afecta greument el cultiu de l’ametler.
La sequera extrema de 2024, ja iniciada en 2023, va tindre un impacte devastador en la fruita seca. La falta de pluges i les altes temperatures van provocar una caiguda dràstica en la producció d’ametles, entre altres, posant en perill la viabilitat de moltes explotacions. Davant aquesta situació crítica, des de LA UNIÓ s’han fet diverses accions reivindicatives que finalment es van traduir en una ajuda directa, per a compensar les pèrdues patides pels productors afectats i assegurar la continuïtat de les plantacions d’ametler en secà, que tenen un paper fonamental en el manteniment del medi rural i la lluita contra la desertificació i despoblament.
CÍTRICS
L’aforament oficial de cítrics per a la campanya 2025/2026 preveu 2,5 milions de tones, la qual cosa representa una caiguda del 8% respecte de la collita anterior, que ja havia sigut moderada. La dada preocupa perquè el sector citrícola continua sent un pilar de l’agricultura valenciana, genera ocupació, exportacions i vertebra bona part de les nostres comarques.
Una campanya a la baixa, sumada a problemes estructurals que arrosseguem des de fa anys, torna a posar sobre la taula la necessitat d’un pla de reconversió integral com el que LA UNIÓ ha reclamat a la Conselleria d’Agricultura. Un pla per a pal·liar l’envelliment de les plantacions a través de la implantació de les varietats comercials més demandades, la possibilitat d’introduir nous patrons de l’IVIA més resistents a la sequera o millor adaptats al canvi climàtic i l’eliminació dels problemes derivats de la pol·linització creuada (pinyolà) que es porta arrossegant des de fa molt temps.
El pla compta a més amb un ampli suport. Més del 93% dels citricultors de la Comunitat Valenciana considera important la creació d’un Pla de Reconversió Citrícola segons enquesta realitzada per LA UNIÓ i presentada en les V Jornades Citrícoles celebrades a Betxí davant més de 400 persones. Les actuacions millor valorades són l’arrancada i nova plantació de cítrics, la instal·lació o renovació del reg localitzat i la recuperació de camps abandonats. També s’aposta per un suport unànime al relleu generacional i a la renda.
D’altra banda, LA UNIÓ continua sol·licitant a la AICA que investigue d’ofici algunes pràctiques sistemàtiques en els contractes de compravenda de cítrics que podrien vulnerar la Llei 12/2013 de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària, després de la seua redacció vigent amb la modificació de la Llei 16/2021. Es tracta per exemple de la clàusula del 3% que es descompta als productors en els contractes per part de la pràctica totalitat d’empreses citrícoles i que es repeteix baix diferents denominacions, però amb un patró coincident.
Per altra part, LA UNIÓ ha denunciat la greu situació per la qual travessa l’actual campanya citrícola davant els incompliments en els contractes citrícoles derivats del parany legal de no fixar data de recol·lecció per part del comerç privat, especialment en les varietats de clementines i mandarines de primera part de campanya, que haurien d’haver-se recol·lectat abans del 15 de desembre.
En clau comunitària, LA UNIÓ ha exigit a la Comissió Europea que eleve el preu d’entrada dels cítrics importats a un mínim d’1 €/kg i no permeta que entren per davall dels valors actuals de cost efectiu de la cadena de valor com així succeeix.
També ha sol·licitat a la Comissió Europea, a través del Ministeri d’Agricultura, l’aplicació d’un aranzel del 15% a mandarines i altres xicotets cítrics importats a la Unió Europea des de Sud-àfrica, amb entrada en vigor a partir de l’1 de setembre i quan el volum d’importacions mensuals supere les 10.000 t. D’altra banda, ha reclamat al Govern que defense a Brussel·les ampliar de 20 a 30 les plagues prioritàries de la UE per a protegir els cítrics valencians
UVA DE VINIFICACIÓ
La Unió Llauradora ha denunciat la forta crisi que han patit en aquesta verema els productors de raïm de vinificació de la Comunitat Valenciana amb preus molt per davall dels costos de producció i sense un suport en forma d’ajudes per a la verema en verd per la negativa de la Conselleria d’Agricultura a concedir-les enguany malgrat les reiterades demandes de l’organització i del sector.
A la falta de suport de Conselleria, s’uneix el del Ministeri d’Agricultura que segueix sense publicar les ajudes promeses per la sequera de 2024.
XUFA
La Unió Llauradora ha criticat al llarg d’enguany que la Conselleria d’Agricultura no haja donat el seu suport institucional per a l’establiment d’un codi TARIC específic per a la xufa que serviria per a conéixer el volum de producte importat des de tercers països, una mesura necessària per a la defensa del sector i per a la qualitat diferenciada d’aquest cultiu valencià.
D’altra banda, es va signar de nou un compromís institucional denominat Acord de Vera, subscrit per municipis de l’Horta Nord i altres zones productores, per a la defensa, promoció i protecció de la xufa de València i la seua beguda emblemàtica, l’orxata, dins del marc de la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Xufa de València.
CEREAL
LA UNIÓ Llauradora assenyala que aquest any hi ha hagut una producció normal de cereal i fins i tot més alta, després de la desfeta de l’anterior per la sequera. Les bones dades de la collita de cereal van contrastar de ple amb els preus. Des que va començar l’any, les cotitzacions de cereal en els grans mercats mundials i en les llotges espanyoles no han fet més que baixar. Per contra, els costos de producció pugen, amb importants augments en la factura elèctrica, en combustibles, fertilitzants, etc; que s’uneixen a l’especulació de les empreses intermediàries i a l’augment de les importacions en una situació que posa en perill la rendibilitat i viabilitat dels llauradors.
OLIVAR
LA UNIÓ preveia una collita d’olives més baixa de l’esperat en general en el conjunt de la Comunitat Valenciana amb una recuperació productiva després d’una campanya tan nefasta a conseqüència de l’important minvament ocasionat per la sequera, però lluny encara de les previsions inicials. La major o menor recuperació productiva en relació amb la
passada campanya dependrà de les diferents zones productores del nostre territori i en algunes serà fins i tot un 40% menys de l’esperat en un principi.
LA UNIÓ també ha denunciat l’abandó progressiu de la superfície de cultiu d’olivar en la Comunitat Valenciana durant els últims anys amb un total de 16.455 hectàrees abandonades, de les quals 6.322 d’elles són en el transcurs dels últims cinc anys.
Igual que succeeix amb el raïm de vinificació, els productors continuen esperant les ajudes del Govern d’Espanya per la sequera de 2024.
CAQUI
Una enquesta de LA UNIÓ sobre els reptes i solucions per al cultiu del caqui revela que més del 80% de les persones enquestades consideren insuficients o ineficaces les matèries actives disponibles per a lluitar contra les plagues actuals, la qual cosa dificulta enormement el control fitosanitari i genera pèrdues importants de producció per als llauradors.
Els seus resultats mostren una situació preocupant per al sector, marcada per la forta incidència de plagues com el cotonet i la mosca blanca, la insuficiència de matèries actives autoritzades per al seu control i la baixa presència de fauna útil en els camps per a la lluita biològica. Segons les dades arreplegades, el cotonet és la plaga més destructiva i més del 60% dels productors assenyalen que pateixen incidències greus.
Enguany s’esperava una collita normal i superior a les 300.000 tones, lluny encara de la mitjana productiva però molt millor que les dues últimes campanyes que van tindre un gran descens, sobretot la més recent per la fatídica dana.
La superfície cultivada de caqui continua baixant en les zones productores, en els últims sis anys ha descendit sobre un 20%, passant de 18.500 hectàrees a les 14.000 actuals.
ARRÒS
Important campanya la realitzada per La Unió Llauradora per a denunciar la falta d’un etiquetatge de l’arròs comercialitzat en la Comunitat Valenciana, sense resposta positiva per part de la Generalitat a la qual ja ha denunciat davant el Consell de Transparència. LA UNIÓ ha traslladat també aquesta problemàtica a les associacions representatives de la gran distribució comercial (ASUCOVA i ANGED) i a les organitzacions de consumidors (AVACU, UCE i FACUA).
LA UNIÓ es va dirigir a l’octubre a la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme perquè iniciara una investigació formal sobre les etiquetes d’arròs de les marques La Fallera i SOS, les dues de l’empresa matriu Ebre Foods, per no incloure l’origen en els seus paquets i induir a error a les persones consumidores. Segons el parer de l’organització, aquestes empreses i altres podrien estar incorrent en un “possible frau i engany al consumidor, a més de causar un perjudici directe als arrossers valencians, respecte a l’etiquetatge de l’arròs comercialitzat”. Després d’aquesta denúncia sobre La Fallera i SOS, LA UNIÓ va detectar idèntica situació també en cadenes de distribució com Carrefour i Aldi, on en paquets d’arròs d’aquestes i altres marques es promocionava l’arròs amb la bandera de la Comunitat Valenciana sense especificar l’origen del producte, la qual cosa prova la inacció per part de la Generalitat en el seu defensa dels arrossers valencians i un clar exemple d’engany cap al consumidor.
En diverses reunions mantingudes enguany a Brussel·les amb la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària (DG SANTÉ), se li va traslladar a LA UNIÓ que les etiquetes d’arròs que inclouen símbols, imatges o referències valencianes sense que hi haja garantia que l’arròs siga efectivament d’origen valencià, poden induir a error al consumidor i, per tant, han d’incloure l’origen de l’arròs en l’etiquetatge.
Una altra de les accions de LA UNIÓ va ser la remissió d’una proposta de moció als Ajuntaments de la Comunitat Valenciana situats en zones arrosseres perquè instaren el Ministeri d’Agricultura a promoure davant la Comissió Europea una modificació del Reglament (UE) 1169/2011 perquè siga obligatori l’etiquetatge de l’origen de l’arròs, amb independència del seu lloc d’envasament. En la moció s’instava també que els diferents grups parlamentaris del Congrés dels Diputats secundaren i impulsaren una iniciativa legislativa que reclame a la Unió Europea aquesta modificació normativa
El futur de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera ha obert un intens debat entre els diferents actors que conviuen en l’ecosistema. En un primer moment, el procés de declaració es va plantejar de manera precipitada i sense la participació dels principals gestors del territori: els llauradors. Gràcies a la pressió exercida per LA UNIÓ, es va ajornar la presentació de la candidatura per a garantir un debat més profund i la inclusió de les demandes del sector agrari en la proposta final.
LA UNIÓ treballa també en diversos projectes de valorització de la palla en el cultiu de l’arròs amb resultats molt prometedors.
FRUITA D’ESTIU
La diferència de preus de la fruita d’estiu (bresquilla, nectarina, pavia, paraguaià i prunera) es quadruplica des del camp fins que arriba als lineals de la distribució, segons les dades recopilades per LA UNIÓ en aquesta campanya. Per
exemple, l’any passat la mitjana que van percebre els productors va ser de 0,70 €/kg, mentre que en supermercats o hipermercats va arribar a una mitjana de 3,50 €/kg.
CIRERA
Els productors de cirera de la Comunitat Valenciana tenien depositades bastants expectatives per a aquesta campanya que preveien excel·lent, després de diverses consecutives sense quasi fruita per la sequera o pluges en moments inadequats.
No obstant això, les lleugeres pluges de l’inici de la temporada de recol·lecció, i sobretot les més intenses acompanyades de pedra en algunes zones, van minvar la producció i van deixar unes pèrdues de més de 3 milions d’euros.
Tot això sense suport de la Generalitat qui encara no ha concretat les ajudes per al sector. Un any després de la seua publicació, els productors continuen a l’espera del pagament d’aquestes.
RAÏM DE TAULA
No està sent una bona campanya per al raïm de taula a causa de la baixada dels preus en origen de més d’un 40% en relació amb la passada, just a més en un context d’augment generalitzat dels costos i l’increment de raïm importat en el nostre territori.
En aquest sentit, LA UNIÓ ha proposat a la Conselleria d’Agricultura enguany que augmentara els controls oficials en els lineals de les cadenes de distribució de la Comunitat Valenciana per a detectar raïm de taula importat amb matèries actives de fitosanitaris l’ús dels quals està prohibit ací o que han superat els límits màxims de residus permesos. L’organització va realitzar analítiques on va detectar raïm de taula importat en diverses cadenes de supermercats i hipermercats amb matèries actives prohibides.
L’organització agrària certifica com un greu problema el fet que cada vegada més fons d’inversió i grans empreses s’estiguen quedant amb el mercat del raïm de taula amb una concentració de l’oferta i amb la major part de la distribució en els supermercats al seu càrrec, en detriment de les xicotetes empreses o explotacions familiars, arrelades en el territori, però amb cada vegada més dificultats per a seguir en el sector i accedir a la comercialització de la seua collita.
RAMADERIA
Preocupa i molt en la ramaderia valenciana la desestabilització de sectors capdavanters com l’avícola i porcí a conseqüència de diverses qüestions relacionades amb la sanitat animal i les malalties. Pesta porcina i grip aviària aguaiten i ja tenim en el nostre territori, concretament a Llutxent la malaltia de Newscatle, la primera vegada des de 2022 que es torna a detectar a Espanya. S’augura un mercat complicat amb un augment de cost en les explotacions davant les mesures de bioseguretat.
Els cunicultors, sense ajudes en 2025
La Conselleria d’Agricultura ha deixat sense cap mena de suport econòmic en 2025 als productors cunícoles de la Comunitat Valenciana i ho ha substituït amb una resolució, publicada el 26 de desembre en el DOGV, per la qual convoca de manera anticipada les ajudes “de minimis” al sector per a l’exercici 2026 amb un pressupost clarament insuficient i inferior al previst per a enguany. La convocatòria publicada és ja a càrrec dels pressupostos de 2026, que encara no estan ni tan sols en tràmit en els Cort i preveu un import inicial de només 245.000 euros, la qual cosa suposa el 70% del pressupost de 2025, amb una hipotètica ampliació futura. Mentrestant, els productors de conill no percebran cap ajuda en 2025, després que la Conselleria suprimira el passat 21 de novembre la convocatòria d’enguany, que estava dotada amb 350.000 euros.
El sector cunícola valencià pateix una situació de regressió estructural molt greu. Entre 2018 i 2024 s’ha passat de 166 granges a només 90, una reducció del 45% de les explotacions. En aquest mateix període s’han perdut 36.000 places de conills i, en l’última dècada, la venda d’animals per a sacrifici ha disminuït en 3 milions, un 53% menys.
Oví i caprí de llet
La Unió Llauradora i Ramadera va denunciar que en només cinc anys -de 2020 a 2024- han desaparegut en la Comunitat Valenciana 61 explotacions d’oví i caprí de llet, un 40% d’aquestes, per la qual cosa és necessari segons el parer de l’organització un major suport per al sector i salvar els projectes actuals que encara existeixen.
Apicultura
Analítiques elaborades per LA UNIÓ en un laboratori homologat van detectar una sèrie d’irregularitats en les mels de marca blanca que es venen en diversos supermercats i hipermercats de la Comunitat Valenciana. Els resultats de l’estudi analític realitzat per la Universitat Politècnica de València a petició de l’organització agrària, evidencien l’existència d’adulteracions en algunes mels de marca blanca venudes en les cadenes de distribució de la Comunitat Valenciana, a més de greus deficiències en l’etiquetatge que generen confusió en el consumidor i perjudiquen els apicultors valencians.
Servisca com a context que un total de 32.000 tones de mel importada de diversos països van entrar a Espanya en clara competència deslleial a uns preus molt barats i amb dubtosa qualitat.
Porcí
Als temors per la pesta porcina africana que afecta a Catalunya, el sector té també altres preocupacions. El sector porcí es torna a enfrontar a canvis amb l’entrada en vigor del Reial decret 159/2023, que introdueix canvis significatius en els controls oficials de benestar animal i en la gestió de la caudofagia en les explotacions porcines. Aquest nou marc normatiu, obligatori des del 9 de març de 2025, planteja importants reptes per als productors, els qui hauran d’adaptar les seues instal·lacions i processos per a complir amb els requisits establits.
Servei retirada i destrucció animals morts
Enguany LA VA UNIR també va reclamar a Agroseguro i a la Conselleria d’Agricultura que adoptaren mesures urgents per a millorar la rapidesa, la transparència i el cost del servei de retirada i destrucció d’animals morts, després d’analitzar els resultats d’una enquesta realitzada entre ramaders i ramaderes de la Comunitat Valenciana. L’estudi revela que més del 38% de les explotacions pateix retards superiors a les 48 hores en la recollida, especialment durant els mesos d’estiu, quan les altes temperatures agreugen els problemes d’olors, molèsties veïnals i riscos sanitaris. El 69% dels participants considera que el cost del servei és excessiu, i un 26% manifesta dubtes sobre la claredat de la informació que ofereix Agroseguro en el seu web. A més, quasi un 30% assegura no rebre justificants o albarans després de la retirada, la qual cosa genera inseguretat administrativa en les explotacions.
RADIOGRAFIA PER ÀREES
SECTOR ECOLÒGIC
Xifres bones, però rendibilitat precària en el sector ecològic de la Comunitat Valenciana. Malgrat l’increment que es dona en la facturació global, moltes explotacions ecològiques continuen tenint una rendibilitat insuficient. Els altíssims costos de producció, la competència exterior amb estàndards més laxos i la feble demanda interna de producte ecològic valencià són frens evidents que cal afrontar amb polítiques decidides i valentes.
Un altre aspecte preocupant és la falta de bona governança i transparència interna dins del CAECV. Cal recordar que és un ens públic i ha de funcionar sota els principis de representativitat, transparència i col·laboració.
ROBATORIS
LA UNIÓ denuncia que només un de cada quatre robatoris que es produeixen en el camp valencià es resol finalment, ja que dels 1.333 robatoris coneguts a la Comunitat Valenciana durant 2024 únicament es van esclarir 327, el 24,5%.
AIGUA
La Unió Llauradora i Ramadera va presentar al·legacions enguany als documents inicials del procés de planificació hidrològica 2028-2033 de les conques del Segura i del Xúquer, amb un objectiu clar de defensar el regadiu del sud d’Alacant i també els drets històrics d’aigua dels regants valencians.
Des de LA UNIÓ, s’ha traslladat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer una sèrie de propostes concretes per a optimitzar els recursos hídrics i assegurar la compatibilitat entre el regadiu i el manteniment del cabal ecològic del riu Albaida. L’objectiu és establir mecanismes de gestió eficients que eviten el collapse del sistema hídric en èpoques de menor disponibilitat.
DONA RURAL
La XI Trobada de la Unión de Mujeres Agricultoras y Ganaderas de tota Espanya es va celebrar a Alboraia, sota l’organització de La Unió Llauradora i Ramadera. Més de 60 agricultores i ramaderes de l’Estat van debatre en sobre els desafiaments, conciliació i corresponsabilitat de les dones rurals
L’àrea de la dona de LA UNIÓ va celebrar el 24 i 25 d’octubre a la Vila-joiosa (Marina Baixa) la seua trobada anual, amb el lema “La gestió en l’empresa agrària”. Durant dos dies va tindre lloc un punt de trobada de les dones llauradores i ramaderes de l’organització.
D’altra banda, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, LA UNIÓ va denunciar la bretxa la bretxa de gènere que persisteix en el sector agrari i va demanar un major suport per a les dones rurals, especialment en l’accés al finançament per al desenvolupament de les seues activitats. L’organització recorda que les dones representen el 31% de la població agrària de la UE i que, encara que el 30% de l’emprenedoria rural està liderat per dones, només el 2% accedeix al finançament disponible.
ENERGIA FOTOVOLTAICA
La Unió Llauradora va continuar denunciant els grans projectes fotovoltaics que arrasen el territori. Enguany va denunciar la gran planta fotovoltaica que Arada Solar preveu construir a la Plana Baixa i que posa en perill uns 126.000 arbres, la major part de cítrics en producció que suposen un gran embornal de CO₂. LA UNIÓ mostra de nou la seua oposició davant la greu pèrdua de superfície agrària i els danys que provoca a uns llauradors que han fet, al costat de les Administracions, una important inversió en els seus camps, també amb modernització de regadius, i que ara veuran com eixe esforç queda en dubte.
Paral·lelament a l’anterior, l’organització sí aposta per l’energia agrovoltaica i per això ha participat, al costat d’altres entitats sòcies, en la creació de l’Associació Agrovoltaica Espanyola (AEE) que es va presentar oficialment a més a València recentment. La agrovoltaica és un model sostenible que combina producció agrícola i energia solar.
DIGITALITZACIÓ
LA UNIÓ treballa perquè els tractaments fitosanitaris amb drons tinguen tota la cobertura legal. La normativa actual encara considera els tractaments amb drons com a tractaments aeris convencionals, la qual cosa limita la seua aplicació pràctica, ja que s’han de complir requisits molt estrictes pensats per a altres tipus de vol. Tampoc hi ha encara indicacions clares en les fitxes tècniques dels productes fitosanitaris sobre les dosis i condicions d’ús específiques per a l’aplicació amb dron, la qual cosa crea incertesa per part dels tècnics i llauradors.
REPRESENTATIVITAT
És un bon any per a la representativitat. La nostra organització estatal, Unión de Uniones, després de llargs anys de lluita, ha aconseguit la representativitat de manera oficial.
Deja una respuesta