«L’Ajuntament de Xixona no mos dona ni aigua potable»

 

Els veïns del llogaret de La Sarga denuncien que no compten amb els serveis més bàsics llevat la llum pública i brossa, malgrat demanar-ho a tots els alcaldes (inclosa l’actual alcaldesa Isabel) a l’últim quart de segle i, a canvi, «paguem fins 1.200 euros d’IBI, quatre voltes més amb la revisió cadastral»

Un veí del llogaret de La Sarga apreta l’aixeta de la font pública de la qual no ix ni gota d’aigua, a la plaça./FOTO MADE IN JIJONA

L’abandonament de l’alberg municipal de La Sarga, el llogaret de Xixona al nort del terme municipal al voltant d’una naturalesa i una tranquil.litat de somni, no és l’únic maldecap i enuig dels veïns d’aquesta bonica pedania, molt a prop de les pintures rupestres més representatives del post-paleolìtic del País Valencià. Hi ha d’altres i molt més bàsics perquè aquestes famílies (la majoria habitants fixes dels caps de setmana, de l’estiu i de les festes grans com ara Nadal o Pasqua) puguen desenrotllar el seu quefer diari amb un mínim de qualitat de vida: no tenen encara ni tan sols aigua potable a la xarxa, malgrat demanar-ho de manera insistent durant l’últim quart de segle a tots els alcaldes de Xixona, inclosa la actual alcaldesa Isabel López.

L’administrador de la comunitat de propietaris de la pedania de La Sarga, Rafael Francés, ja ho deixa clar des d’el principi: «Tenim una font pública d’aigua a la plaça de La Sarga de la qual no ix ni gota, entre altres coses i la principal perquè encara no tenim ni tan sols aigua potable al llogaret». Quaranta famílies, moltes d’elles residents a Alcoi, Ibi, Castalla, València o Xixona, però que són propietaris d’altres tantes cases a un lloc privilegiat del terme municipal del poble del terró. Un paradís de naturalesa i de tranquil.litat al qual li falten alguns dels serveis més bàsics.

Clot a l’asfalt tapat amb cement pels propis veïns junt a altre sense tapar en la plaça de La Sarga, amb l’esglèsia al fons./FOTO MADE IN JIJONA

Altres veïns de l’Associació que presideix Salvador (el qual no hi era este cap de setmana, com de costum, a la seva casa del llogaret) ens expliquen que la font la van instal.lar fa uns mesos de la mà de l’actual Ajuntament, «però sabent que no tenim aigua potable, es a dir, que no val per a res, perquè no funciona i els ciclistes i excursionistas que passen per ací no poden ni beure», expliquen al blog Made in Jijona. L’anterior font que hi havia al mateix lloc la va instal.lar l’alcalde Lluís Garrigós. D’això fa ara ni més ni menys que trenta anys. L’acte d’inauguració va comptar, fins i tot, amb un capellà.

Els alcaldes Fernando Galiana i Lluís Garrigós sí que els van ajudar amb l’aigua potable

Per què no tenen aigua potable, tot i que per dutxar-se i llavar la roba sí que en tenen?. Ens ho expliquen. La canalització pel llogaret de la xarxa d’aigua a totes les cases la va executar l’aleshores alcalde Fernando Galiana. «Mon pare em va dir que don Fernando es va interessar per La Sarga, i també Lluís Garrigós, però el problema de l’aigua persisteix», afegeixen. «Teníem un pouet d’eixos de tota la vida, de once metros de profunditat, d’aigues molt superficials i s’esgotava a l’estiu». És per això que van demanar-li a l’alcalde Lluís Garrigós que els autoritzara a fer un pou més profund. «Ací hi ha aigua a tot arreu, fins i tot davalla les cases, no fa falta dur una tuberia des de Xixona», adverteixen.

Un ciclista baixant de la serra travessa per un dels trams de carrer que encara no ha asfaltat l’Ajuntament a La Sarga, segons denuncien els veïns./FOTO MADE IN JIJONA

L’alcalde Garrigós els va autoritzar perquè els propis veïns demanaren permís a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Van anar-hi, van omplir la solicitut i els van donar el permís per perforar. «Vam trobar aigua a uns quaranta metres de profunditat; al principi, molta alegria d’eixa aigua, però amb el pas del temps es va ennegrir i distintes anàlisis sembla que diuen que es pot beure però ningú no s’hi atreveix. I així estem molts anys després», es lamenten.

 

 

Ho hem reclamat quaranta mil voltes a tots els alcaldes en els últims vint-i-cin anys, també a l’actual alcaldesa Isabel, que ha vingut dues voltes per ací i que ens va dir que hi havia un projecte  d’un dipòsit i dur aigua, però no ha fet res

«Ho hem reclamat quaranta mil voltes a tots els alcaldes en els últims vint-i-cin anys, també a l’actual alcaldesa Isabel, que ha vingut dues voltes per ací i que ens va dir que hi havia un projecte de creació d’un dipòsit ahí dalt i dur aigua, però no ha fet res», afegeixen amb un sentiment que va de l’enuig a la resignació. «Els polítics sempre tenen molt bones paraules però a la fi no es tradueix en res; ho guarden en la carpeta», es lamenten els veïns, els quals demanen expresament el seu anonimat en estar representats per Rafael i Salvador, el president.

Detall del xipreret que es va plantar a la vora de l’esglèsia  en volta de l’arbre de Nadal de Xixona que va prometre l’alcaldesa als veïns./FOTO MADE IN JIJONA

«Es una autèntica barbaritat, però el regidor d’Hisenda Ricardo ens va demanar que esperàrem perquè hi érem en precampanya electoral»

Asseguren que van anar a parlar al novembre amb el regidor d’Hisenda, Ricardo Mira, perquè la revisió cadastral ha disparat el rebut de l’IBI de les seves cases: «Jo mateix de pagar-ne 200 euros he passat a 800, però hi ha altres veïns que arriben fins a 1.200 euros; és una autèntica barbaritat, això no ho paguen ni els xalets diseminats d’Alcoi i sabem que hi ha bonificacions que l’Ajuntament de Xixona ens podria aplicar, però Ricardo ens va dir que era temps prelectoral i que esperàrem; ja no hem sabut res, tot i que continuarem lluitant per este tema», ens expliquen, «perquè ja que no tenim aigua potable ni ens asfalten els carrers ni tenim esglèsia per fer misa els diumenges, ni passen la desbrossadora pels voltants, almenys que ens rebaixen algo el rebut de l’IBI». Diuen que els consideren de primera només per a pagar la contribució, no per a rebre els serveis municipals. «L’Ajuntament de Xixona té potestat per aplicar fins un 90% de bonificacions, però no té volutat», es lamenten.

Mala herba a un carrer de la part alta de la pedania de La Sarga, el diumenge./FOTO MADE IN JIJONA

«L’únic que ha fet ací l’Ajuntament de Xixona en estos quatre anys es pagar la llum pública i de la bomba impulsora d’aigua (no potable), canviar els fanals amb bombetes LED i l’arreplegà de la brossa dels contenidors, que són per La Sarga i altres masies del voltant», expliquen.

Tot i que no consideren un problema menor, diuen que ja fa anys que s’ha perdut la missa en l’esglèssia, on duien ells mateixos a un capellà els diumenges. «Ni tenim claus de l’esglèsia ni res, però torna a estar per reformar», adverteixen. Rafael Francés, l’administrador, afegeix que «va viure la seva època d’esplendor en ser restaurada, però ara mostra un deteriorament molt important i no es fa res».

 

 

Demanen no només el reasfaltat de tot el nucli urbà, donat que són ells mateixos els que tenen que tapar els clots amb cement, sino l’asfaltat d’un tram a la part alta de la pedania, que encara és urbà «i mai en trenta anys ens han fet cas». A més a més, exigeixen l’arranjament de les aigueres, perquè quan plou fort no poden ni moure els cotxes. «Però ja estem cansant-nos d’esta deixadesa, en totes les legislatures, també en esta», subratlla un grup de veïns.

Carrer Major de La Sarga, en el tram de pujada./FOTO MADE IN JIJONA

El llogaret oblidat. Massa oblidat pels regidors xixonencs. Hi ho expliquen mig entre rises i ira. «L’única cosa que s’ha fet de totes les reivindicacions que li vam traslladar a l’alcaldesa Isabel quan va vindre és plantar un xipreret a la vora de l’esglèsia. Li vam dir que estaria bé plantar algun arbre a la plaça, on es van secar els dos oms centenaris de davant l’esglèsia i Isabel ens va dir que portarien l’arbre de Nadal de Xixona per trasplantar-lo; el van dur amb un camió, però el camió va pegar mitja volta i se’n tornà a Xixona; al poc de temps, ens van plantar el xipreret ixe al raconet que fa risa».

Escales de l’esglèsia, també tancada desde fa molts anys com l’alberg municipal./FOTO MADE IN JIJONA

Portalada de l’esglèsia de La Sarga flanquejada per dos testos mig secallosos./FOTO MADE IN JIJONA

També tiren de menys que l’Ajuntament no els anime a recuperar les festes de la pedania. A la dècada dels anys 90 venia el grup de danses d’Ibi i feien concerts de percussió. «Sempre són els mateixos els que s’encarreguen i al final s’ha perdut la festa i l’Ajuntament tampoc ha fet res per ajudar-no a recuperar-les».

Este fanal és el que marca el límit de la zona urbana de la pedania de La Sarga a la part alta. Sense asfaltar i sense desbrossar./FOTO MADE IN JIJONA

«Ens hem plantejat la segregació als termes d’Alcoi o d’Ibi, però em desistit perquè ens pot la impotència de tots estos anys de deixadesa de tots els governs de Xixona, també de l’actual», denuncien.

 

 

Detall de la placa del Carrer Major de Xixona (a la pedania de La Sarga)./FOTO MADE IN JIJONA

El llogaret de La Sarga. Oblidat per quasi tots els ajuntaments (a un dels quals li va arribar fins i tot una queixa registrada pels veíns al Síndic de Greuges) de les últimes dècades malgrat ésser un autèntic privilegi de la natura, de la pau, de la tranquil.litat i del turisme d’interior. Una assignatura pendent dels polítics no només amb este grapat de veïns resignats i els propis arrels a la terra, sinó també amb tot el poble de Xixona, l’oferta turística del qual es quasi tan gran com el seu terme municipal, tot i que necessita una bona mà de pintura. O nombroses.

Carretera que uneix La Sarga amb la CV-800 en direcció a Xixona o Alcoi./FOTO MADE IN JIJONA

El llogaret de La Sarga pintat de blanc després d’una copiosa nevada ara fa uns anys./FOTO ALFREDO G. MIRA

Albergue de La Sarga: otro atractivo turístico de Jijona desaprovechado