L’Alcoià, la Foia de Castalla i Xixona tenen vint-i-sis neveres

Bernat Sirvent Coloma13 enero, 20250 Comentarios0

Ho conta l’Agència de Promoció del Valencià (aviva) en la introducción de l’agenda 2025 i afegeix que «Xixona compta amb cinc construccions en la part alta de la Carrasqueta, explotades per nevaters xixonencs i d’Ibi»

Tot i que ja ho hem comentat en el blog Made in Jijona (La ruta turística de los pozos de nieve y cal en la Carrasqueta), tornem a arreplegar en estes pàgines el pous de neu a esta serralada.

Diu ‘aviva’ que «la zona de l’Alcoià, la foia de Castalla i Xixona es caracteriza per un relleu molt accidentat, amb àmplies valls, envoltades de serres amb acusats pendents entre 1.000 y 1.300 metres d’altitud, on s’han catalogat vint-i-sis neveres. Xixona compta amb cinc construccions en la part alta de la Carrasqueta, explotades per nevaters xixonencs i d’Ibi». A tot el País Valencià, hi ha uns tres-cents dipòsits antics catalogats de neu.

També explica que «per tant, és factible pensar que esta activitat tradicional va contribuir al naixement d’una incipient indústria gelatera, desenvolupada a partir de la segona meitat del segle XIX i de la qual Xixona n’és un clar exponent».

Pou del mas de Sant Ignasi

També conegut com el pou de Carrasco de Dalt per estar situat en la quota més alta dels que tenia el nevater Ignasi Sevilla Sala, Carrasco, per la zona. Està en les proximitats del mas de sant Ignasi, a una altitud de 995 m sobre el nivell del mar. Edificat en el segle XVIII, té una planta circular de 7,50 m de profunditat amb una capacitat de 930 metres cúbics. La seua neu va proveir a ciutats com Alacant i Xixona.

Pou de la Carrasqueta

També coneut com el pou de Carrasco de Baix per ser el pou situat en la quota més baixa de tots els que tenia l’esmentat nevater. El seu origen és aproximadament del segle XIX pels materials utilitzats, però podria tractar-se d’una reconstrucció. Té una profunditat de 12,70 metres. Té capacitat de 1.430 metres cúbics. La neu d’este pou es venia a finals del segle XIX a Alacant, en la nevateria que existia en el Portal d’Elx, propietat de l’amo del depòsit.

Pou del mas de la Castellana

Situat en les immediacions del mas de la CAstellana. Té una profunditat de 8 metres. L’interior és molt xicotet i està excavat en la roca, revestit amb un mur de maçoneria. Té una capacitat de 375 metres cúbics. Probablement data del segle XIX.

Pou de Dilluns

També conegut com pou de la Caseta de Miralles per estar situat en les proximitats déste mas. Situat al sud del cim de la serra del Corbó, a l’oest del Mas de Brossa, a 1.080 metres sobre el nivell del mar. Una capacitat de 350 metres cúbics. El seu origen data del segle XVIII i va abastir principalmente a Ibi i Xixona quan començà a desenfolupar la indústria gelatera.

L’agenda d’aviva no diu res del Pou del Surdo.

Nosaltres afegim el ja publicat en este blog.

Pou del Surdo

Ens trobem en el conegut Pou del Surdo (nom de l’antic propietari) localitzat en el crestall est del port de la Carrasqueta, a una altitud de 1.110 metres sobre el nivell del mar. Està associat a un mas anomenat la Cava, actual hotel restaurant, i a diversos murs ventisquers, formant un conjunt arquitectònic del segle XIX.

Dipòsit excavat en la roca, de planta circular, amb 11,40 metres de diàmetre y 11,20 d’altura, amb una capacitat de 1.100 metres cúbics. Revestit a l’interior de ciment, a causa de la utilització del pou com a aljub, després de deixar de ser dipòsit de neu a principios del segle XX.

És per això que, sobre la porta sud-oest, existia una garita com a dipósit d’aigua.

En els voltats del pou trobem quatre alineacions de mus de pedra seca, de 0,95 metres d’ample i altures que varien entre 1,20 i 1,50 metres. Són ventisquers amb direcció sud-oest nord-est que delimiten tres passadissos de 9,90 metres a 6,20 metres d’ample a la carena de la muntanya.