Al començament del raval del poble del terró, tot just enfront de la casa del carrer Galera que va caure fa ara dos anys, romanen baranes de protecció des de fa un any arran els despreniments en el voladís de la casa, per on passaran el proper dissabte dos mil festers i músics, segons alerten els veïns
Podria ser una destinació turística en si mateix. Però no ho és, tot i que este matí mateix ens hem creuat amb quatre turistes britànics de totes les edats. La vila vella de Xixona, a les faldilles de la torre grossa, és a dir, el que queda de l’antic castell àrab, és un lloc que encisa. I encisa més que altres llocs vells de la província i de la Comunitat per la seva situació geoestratègica, al capdamunt d’un ribàs des d’on es va començar a construir el que s’anomenà Sexona.
Però podria encisar molt i molt més (fins i tot més que el casc antic d’altres municipis més recordats com ara La Vila Joiosa i el seu aspecte multicolor vora riu) a poc que les Administraciones (per suposat l’Ajuntament, la més propera al ciutadà) estudiara què és el que passa i què podrà passar al casc antic xixonenc els propers anys. Sembla evident, com diu l’alcaldesa Isabel López, que els propietaris particulars (inclosos els bancs, com ara el Banc Sabadell, un dels principals creditors durant l’últim boom immobilari) tenen molt a dir i a fer.
No obstant, l’actual situació de deteriorament de moltes finques a massa carrers, desde d’on comença la vila vella fins el castell, obliga a l’Ajuntament (que va prometre una mena d’ajudes en època preelectoral i postelectoral i que anuncià algún informe d’experts urbanistes i arquitectes) a actuar ràpid en aquells immobles amb risc de caiguda de façana exterior o estructura interior i integral; i a arrancar a la Generalitat Valenciana un vertader compromís de vertaderes ajudes pels propietaris i pel propi Ajuntament, com a responsable de que el casc antic siga un tot urbanístic amable, habitable i visitable.
No és de rebut que fa ara justament un any, en vespres de festes, com ens expliquen els veïns de la zona, els tènics i policies locals de Xixona ficaren unes baranes grogues (que ara més semblen marrons pel rovell) davall la façana de la casa que bifurca el raval amb el carrer Galera, en l’epicentre de la desgràcia virtual de fa dos anys, i que dotze mesos després tot hi continue igual. No, pitjor, perquè al sostre hi ha restes d’argeps, de madera, de manises i de cement d’un voladís que seguirà essent un risc més que evident pels 2.000 festers i músics que hi passaran per davall el proper dissabte, amb motiu de la popular banyà.
El més trist és que tot just enfront, a la font del raval, es van fer fa uns mesos unes obres de graffiters professionals amb bonics motius sobre l’industria artesana del torró. Una altra operació de màrketing purament polític del partit de govern, que sembla haver entrat en un bucle del què no sap eixir en no actuar íntegrament. De dalt a baix i mirant per la col.lectivitat. O siga, per un producte turístic com és la vila vella xixonenca d’un municipi amb un majestuós i vastíssim terme municipal i una marca industrial com a indiscutible bressol del terró i del gelat.
Una veïna del carrer que vol ajudes per pintar la seva façana i que diu que tots els dies arreplega fem pels carrers del casca antic./FOTO MADE IN JIJONA
Una llàstima, però seguirem passejant i almorçant per la zona perquè vostés, els xixonencs de debò, els que no es posen de perfil, vegen les imatges de la vergonya.
Deja una respuesta