El dimarts 4 d’octubre, onom de Sant Francesc, va ser el dia elegit per celebrar esta conferència d’una sèrie dedicada als llogarets de Xixona i Alacant, coordinada pel jurista i investigador Jorge Payá i per l’arxivera i bibliotecària de Mutxamel, Suni Brotons, davant l’inminent publicació del llibre titulat ‘Montnegre’, de la col·lecció L’Ordit de la UA
I vam parlar dels soterrament de les persones a lloms dels matxos per les serralades fins a Xixona, on se celebraba el funeral. I vam parlar de l’últim mohicà del ramat, Pep Cremalló. I vam parlar del paradís natural del Montnegre de Dalt, i de les migracions d’aus com els tords comuns, i del mal estat dels camins rurals depenents de l’Ajunament de Xixona, i de que Montnegre sempre ens ha encisat, i de que és «tierra de nadie y de todos».
I de que el projecte de la Diputació d’Alacant del corredor o sender verd està molt bé, però que ja la Generalitat del Govern d’Eduardo Zaplana ho va anunciar i projectar fa tres dècades i res s’ha fet. I també vam parlar de la plaga del tomicus que matava milers i milers de pins a la zona de repoblació forestal i com ho publicarem de forma reiterada i incisiva en el diari La Verdad per tal que les autoritats feren cas i actuaren.
I ens assabentarem de que hi una sèquia que es diu dels Enarmorats i que existeix el concepte de aigua vella i aigua nova en el imaginari colecteiu dels regants i agricultors del Montnegre. I de es una vergonya que fa trenta anys que no es neteja el riu de canyes i vegetació sobrant, que ha fet desaparèixer l’antic sender fins Montnegre d’Enmig.
I sapiguerem que un dels plats preferits en Montnegre de Dalt es el llegum de riu i altre el giraboix. I de que la gent va viure feliç, molt feliç, malgrat les moltes mancançes de tot tipus, incloses les comunicacions. I vam saber que a les festes d’agost es contractava a les bandes de música del Palomó i de Tibi, no a la de Xixona, i que les festes duraven tres dies i tres nits.
Deja una respuesta