Matxet i el misteri de l’arrecerat racó de Segura

És un dels paratges amb més encís de Xixona i dels més coneguts pels amants de la muntanya xixonenca perquè passa la PR-CV 112 en direcció a la font de Vivens, perquè s’hi pot accedir amb qualsevol tipus de vehicle i perquè dona peu a un topònim molt conegut a Xixona, la Llibreria, destaca l’autor del llibre Les Muntanyes de Xixona, Josep Miquel Arques

Entre les fonts de Roset i Nutxes. Dos indrets molt coneguts a Xixona hi ha el paratge de Matxet. És molt conegut pels amants de la muntanya xixonenca (de Xixona i de tot arreu) per la formació peculiar de una part de la muntanya coneguda com la Llibreria, un dels topònims que més ha arrelat en l’imaginari col.lectiu de Xixona i de tot el món del muntanyisme del País Valencià.

Es tracta d’una formació de roques superposades que semblen llibres, d’ací el nom que reb la zona rural, molt a prop de la urbanització Penya Redona, a l’extrem sud de la Carrasqueta. La Llibreria és un lloc molt transitat si l’excursionista o senderista té previst anar a la font de Vivens per la denominada costera o barranc d’Ibi, molt ben senyalitzat.

A més de per la presència de la Llibreria, l’autor de l’interessant llibre sobre la naturalesa Les Muntanyes de Xixona, Josep Miquel Arques Galiana, explica que este racó és molt conegut per integrar la PR-CV 112 en direcció a la font de Vivens, un lloc realment bonic en el límit amb Ibi.

Lloc arrecerat perquè els diversos ramats de cabres tinguen el lloc per resguardar-se i on hi ha ruscs perquè les abelles facen la mel que extrauen de les nombroses mates de timó i romer

Diu Arques, no sense raó, que «la peculiar formació entre el cabeç de Matxet i la Penya Redona fa que es forme un bonic racó, el conegut com Racó de Segura». Es tracta d’un indret molt «poc explorat, misteriós fins i tot, amb diversos pedregams», relata Arques. A més, ho defineix perfectament com a «lloc arrecerat perquè els diversos ramats de cabres tinguen el lloc per resguardar-se i on hi ha ruscs perquè les abelles facen la mel que extrauen de les nombroses mates de timó i romer que hi ha i floreixen en les primaveres plujoses».

 

El punt més alt d’aquest paratge és el cabeç de Matxet, a 866 metres d’altitud.

Des del barranc de la Font, junt al Betlem de Xixona

Per anar-hi es pot ixir del barranc de la Font (junt al lloc on s’instal-la el betlem i on es pot aparcar el vehicle), creuar el poble pels carrers de la Vila Vella en direcció a la partida de Cotelles i elegir anar-hi per la font de Nutxes o bé de Roset. Hi ha que travessar les canonades de l’antic pou de Roset que duia l’aigua potable a la Penya Redona.

Un lloc fantàstic, misteriós i encisador, alhora.

Serra del Quarter, el punt més elevat del vast terme de Xixona

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *