El nom d’aquest cim és descriptiu, diu l’autor del llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’, doncs el ‘montagut’ indica un tossal que marca la fita entre els dos termes municipals i des del seu punt geodèsic, a 1.080 metres d’altitud, les vistes panoràmiques verdes -que es perden entre pinars de la vall i la Mediterrània al fons- són de somni i fins i tot plou i escampa al poc
Seguim amb la nostra particular excursió pel vastíssim terme municipal de Xixona, una destinació turística rural i d’interior encara no descoberta per milers i milers d’amants de la natura d’ací i d’enllà. Hi ens adentrem en la serra més salvatge i verge i ens pujem a Montagut, a 1.080 metres d’altitud, per damunt del port de muntanya de la mítica Carrasqueta.
Diu Josep Miquel Arques Galiana al seu interessantíssim llibre ‘Les Muntanyes de Xixona’, editat per l’Ajuntament l’any 2016, que el nom d’aquesta muntanya és descriptiu, és a dir, el Montagut és un tossal que marca la fita entre Xixona i La Torre de les Maçanes. Té un eix geodèsic que va ser construït el 5 de desembre de l’any 1987.
És, en opinió de l’autor del llibre, una muntanya molt poc pujada pels xixonencs. Es troba damunt del denominat Mas del Racó (Rancho Boyeros) i «s’hi pot pujar tot i que la finca és privada». L’envolten les fonts del Romà i la del Mas Nou, que donen aigua en l’època més plujosa, com la dels últims mesos.
Ruta més curta i senzilla per la costera de la Barrinada, prop de La Torre
Un altre camí per pujar-hi és des de la denominada font de Ferro, passant per la font de les Piles. I el camí més curt i senzill és buscar la senda que hi ha al finalitzar la costera de la Barrinada, en La Torre de les Maçanes.
Però la ruta que proposa Arques Galiana, d’uns deu quilòmetres i entre dos o tres hores, s’inicia en l’alt de la Carrasqueta, a 1.020 metres d’altitud, on hi ha senyalitzada la senda ecològica que arriba fins al pou de la neu del Surdo.
Tras passar per l’antena o repetidor de televisió, seguim la PR-232, que s’encamina cap a La Torre de les Maçanes. A uns tres quilòmetres hi ha una altra indicació abans de passar pel corral dels Matets, que servia antigament per resguardar el ramat en circumstàncies climàtiques adverses.
A uns 600 metres hi és la balisa que indica la bifurcació entre Serra dels Plans i Montagut, on trobarem la font del Romà. Molt a prop ja trobarem la pujada directa cap al punt Montagut. Es pot tornar o bé per La Torre o bé pel mas del Racó, Bugaia de Dalt, Capeta.
Cal destacar el Corral dels Matets, un tipus de construcció bastant primitiva amb l’objectiu d’albergar el bestiar, generalment cabres i ovelles, que pasturaven pels camps que no eren utilitzats per a l’agricultura
Les coves del corral dels Matets tenen la particularitat, explica Arques, d’estar excavades en un tipus de material tou, la qual cosa va facilitar la construcció de tres túnels-coves i posterior comunicació d’aquests. Els túnels o coves es troben apuntalades o reforçades per lloses de pedra que n’asseguren la sostrada per evitar l’enderrocament d’aquesta construcció artificial. Els habitacles eren compartits per animals i persones, ja que en una d’aquestes coves encara s’observen restes d’habitació amb xemeneia.
Carn, llana i llet a canvi de fem per adobar la terra
El bestiar, recorda Arques, a part de subministrar carn, llana i llet, també proporcionava fem, utilitzat pels agricultors per adobar la terra. En l’actualitat, els corrals es troben en estat de ruïna, per bé que les coves artificials estan ben conservades.
Als peus de Montagut i voltants es troben uns quants masos molt coneguts per tothom perquè hi passen assagadors: Mas del Racó, Bugaia, Maset Nou, Capeta, Viola, Casa Blanca, Montoro i Toledo. D’aquests masos es pot destacar-ne tres: del Racó, Bugaia i Casa Blanca, perquè tenen tres fabuloses carrasques.
Si tens la sort que quan hi pujes comença a ploure, fa vent de ponent, ix el sol i s’amaga i fa fred (la qual cosa vol dir que no sudes) la sensació de naturalesa en estat salvatge és total. En passar el cabeç de la barcella, ens encaminem fermes per l’ascens al Montagut, muntanya plàstica de baix a dalt.
Si a més a més fas la caminata de unes quatre hores (amb recreament fotogràfic del paissatge) ben acompanyant (com nosaltres esta setmana de febrer florit) per Miquel (un torruà xixonenc) i entens el valor ambiental de la zona i les vistes panoràmiques envers Xixona i envers La Torre de les Maçanes, la quadratura del cercle està més que garantitzada.
Deja una respuesta