Així relata a les xarxes socials l’escriptor i poeta del poble Josep de Sílim l’acte que va servir per donar a conéixer físicament el llibre editat per Publicacions de la Universitat d’Alacant i editat per Jorge Payá i Suni Brotons
Montnegre. (Un riu, un territori, un paisatge) va cabre tot anit en el Teatret de Xixona. Pareixia el dia de la Marededéu, sense pinta i mantilla, en l’ermiteta. Alló era el Ventorrillo…Qué no estarien tots els montnegrers xixonencs en la presentació del llibre? Si és que tenim fins dos regidors a l’Ajuntament, i allí estaven.
El primer que li vaig preguntar al periodista i escriptor Bernat Sirvent , fou on estava Pep Cremalló, el darrer mohicà del pastoreig xixonenc, que tan deliciosament i oportunament ha plasmat en el seu article del llibre.
L’altre Bernat, el cronista oficial de Xixona, Garrigós, ha escrit en aquesta ocasió sobre la ruta patrimonial de Xixona fins a Montnegre de Dalt , on ens descobreix com sempre tresors amagats al llarg d’aquest camí de 2 hores d’anar i 4 dies de tornar.
Poden estar satisfets Jorge Payá i Assumpció Brotons (eds.) d’aquesta publicació de la Universitat d’Alacant que recull 17 treballs que animen a estimar més aquest territori encisador, oasis de l’Alacantí.
Deien els autors que el llibre els havia donat vida i és cert per les circumstàncies adverses en què van tindre que ser escrits els seus articles.
Jo també estava content en aquesta presentació tan contundent i tan merescuda d’afalagaments en demostrar estimar lo propi. I és que tots som Montnegre.
L’esperit del meu besavi Qualo (Pasqual Carbonell) propietari del Molí 9, el darrer des del Pantà de Tibi fins el final del riu, soltant algun que altre «Patxo», rondava per allí, i Sílim,»tu ya sabe»…és el meu territori.
Deja una respuesta