La setmana que acaba i que tanca el mes de gener és, baix el nostre punt de mira, la de la penca per excel.léncia, tot i que esta hortalissa típica de Xixona i altres municipis es troba en el seu epicentre quant a les seves millors propietats organolèptiques
Per això esta mateixa setmana hem cercat la cerimònia de la penca (que no card, encara que siga de la mateixa família agrícola).
I hem trobat eixa cerimónia en cuinar penques fregides en alls secs i salsa de terró de Xixona. No passa res si aprofites i afegeixes uns taquets de pernil.
També hem cuinat el mític giraboix, que si la regna ho sapiguera a Xixona hagués vingut a llepar el boix del all i oli.
I per culminar esta experiència penquera setmanal (esta hortalissa continua essent absolutament comestible fins la festivitat de Sant Josep, segons els veterans agricultors xixonencs) hem preparat un llegum amb recepta de la iaia (al qual no li falten les creïlles també amb pedigrí made in Xixona).
Estimat lector, el cultiu de la penca i la seva cuina creem que suposa un autèntic art. Si en collir-ne sobra uno o diversos garvells, sempre restarà la possibilitat de fer-ne conserva. La penca es tira de menys als mesos de l’estiu.
Per la qual cosa els convidem a que coneguen, si tenen la oportunitat, la gastronomia autèntica i tradicional xixonenca. Tot un patrimoni etnològic.
L’art de cultivar i collir penques de Xixona, i de menjar-les
Deja una respuesta