Penques made in Jijona cultivades en un bancal de Xixona./FOTO BERNAT SIRVENT
La recomanació de dos grans i referents periodistes d’Alacant, Menchu Illán i Rafa Burgos, ex de Canal 9 i d’El Mundo, sobre on i quan menjar a Xixona giraboix ens porta a fer estes suggerències sobre la matèria prima i les receptes tradiconals de les àvies
En els últims temps, amb l’arribada del fred que cada vegada és menys fred i més curt, dos periodistes alacantins que jo sempre he considerat referents dintre dels seus ámbits (Menchu Illán, ex de Canal 9 i Rafa Burgos ex d’El Mundo i autor del blog ‘El Faro del Impostor’, m’han demanat consell i recomanació d’algun bar o restaurant de Xixona on poder gaudir d’un bon giraboix, dinar típicament xixonenc tot i que es va expandir en un moment determinat per altres municipis de la Muntanya i fins i tot dels Vinalopós.
Doncs bé, és esta petició d’informació que em varen fer estos dos reconeguts professionals del món de la comunicació en la província d’Alacant el que em port a contar-los ací mateix què és el giraboix. De passada, també el llegum, una altra exquisitesa que em trasllada directament a ca m’avia Elisa en la plaça del poble.
No hi ha giraboix que valga si no hi han penques. El cardo (Cynara cardunculus), o cardo comestible, és un membre de les asteráceas, semblant a la carxofa alcaucil (Cynara scolymus), de la qual a voltes es considera subespècie. La penca xixonenca està en estos moments en ple conreu, encara que la seva collita comença uns dies abans de Nadal, donat que, en qualsevol putxero d’estes festes que es precie, tampoc pot faltar-ne.
La gastronomia xixonenca és torró i és gelat, pero no únicament. La gastronomia local es compon d’una vastíssima gama de plats genuïns basats sobretot en ingredients frescos i naturals, fonament precisament de la dieta mediterrània de la qual tant es parla en estos moments inclús en àmbits polítics de la Diputació d’Alacant i de la Cambra de Comerç d’Alacant.
La cuina autòctona de Xixona manté intacta la tradició i és un dels atractius pels visitants de primer ordre
La cuina autòctona de Xixona manté intacta la tradició i és un dels atractius pels visitants de primer ordre. Una delicatessen i suggeridora proposta per a qualsevol persona que s’aprope al poble del torró, a només mitja hora en cotxe des d’Alacant, la capital.
Les receptes tradicionals del xixonencs que es fan servir a les taules des de fa molts secles es mantenen inalterables generació rere generació, amb textures, presentacions i sabors inigualables.
Si vosté, apreciat lector, no és de Xixona i vol cuinar un bon giraboix, no siga cosa que vinga la regna a sa casa a llepar el boix, tindrà que comprar mig quilo de penques made in Jijona i mig de creïlles made in Jijona. Tenen pedigrí perquè els nostres avantpassats van saber mimar la llavor de totes dues plantes agrícoles. Les poden trobar i comprar, fora de Xixona, en el Mercat Central d’Alacant i en els de Benalua i Carolines, així com en altres mercadets de dijous i dissabte dels barris de Benalua, Teulada o Florida. També en els mercats setmanals de molts pobles de la comarca, com ara Sant Vicent, Mutxamel, El Campello o Sant Joan.
Tomaca madura, nyores, fesols blancs, botifarra de carn i blanquet
Per cuinar un bon giraboix també son necessàries dos cebes, una tomaca ben madura, dos nyores, 150 grams de fesols blancs, una botifarra de carn, un blanquet, quatre trossos de bacallà, cuatres llesques de pa torrat, quatre ous durs, oli i sal. Primer es prepara el morter d’allioli i després es bullen els fesols blancs i s’afegeeix la resta d’ingredients (a excepció dels ous i el pa). Es manté l’ebullició durante uns quaranta minuts i amb este bullit es faran dos platas: la sopa i l’aixetat.
Per a la sopa es posa en una olla el pa torrat a trossets, la carna de les nyores, la tomaca trossejada sense pell, la botifarra, el blanquet i dos cullerades d’allioli. S’afegeix després el caldo calent del bullit i es remou tot. Per l’aixetat, s’escorren tots els ingredients que queden en l’olla i es posen en una font junt amb els ous durs a rodanxes i la resta d’allioli que queda en el morter. El resultat és un orgasme de sabors i sensacions pituitàries que hi recomane tothom.
Deja una respuesta