Després d’observar per les xarxes socials que dos experimentades runners xixonenques, Roser Nicolau y La Vero Jerez, han escollit la Penya Foradada per anar a córrer, hem bussejat de nou en l’interessant llibre ‘Les muntanyes de Xixona’, del professor Josep Miquel Arques Galiana per conèixer-ne més
Estos propassats dies penjaven en les xarxes socials fotografies i comentaris sobre la Penya Foradada dos experimentades i veteranes runners xixonenques, Roser Nicolau i La Vero Jerez, la qual cosa ens ha despertat la curiositat per aquesta muntanya desconeguda, en general, pel gran públic i situada en la zona sud i més desèrtica del vast terme municipal de Xixona.
Diu Arques Galiana al seu llibre Les muntanyes de Xixona que la Penya Foradada es troba entre la partida de Bernat i el cabeç de l’Albalat, o entre els barrancs de Bernat i Murtal. Es distingeix més fàcilment si anem pal camí de Bernat.
Es pot anar-hi per el sender SL-V151 des del poliesportiu de Xixona, seguim pel camí del Moratell al llarg de tres kilòmetres fins a l’altura de la Penya Alta. Hi ha el camí que baixa al riu pel barranc de Bernat, després de passar el mas Pueblo Nuevo, que és el que haurem d’agarrar per arribar-hi.
Si volem pujar al cim de la Penya Foradada, no hi ha un camí específic, haurem d’emprar altra vegada la nostra orientació, subratlla el professor Arques Galiana.
Molt a prop, entre la partida de Sílim i Bernat, també en la part sud del terme xixonenc, la Penya Alta separa aquestes dues extensions i resguarda un dels llocs més desèrtics i desconeguts del terme, el barranc de la Mascuna. Accessible només per tres camins, un és per la Penya Alta.
La Penya Alta és un penyal escarpat de 626 metres d’altitud i aquells qui han pujat, diu Arques, comenten la seua dificultat per arribar-hi perquè en la darrera part de la pujada s’han de salvar unes roques bastants abruptes.
Assut natural
A la altura de la font de Bernat i la Mola de Bernat trobarem un camí a mà dreta, que ens durá als peus de la muntanya. El principi del barranc de Bernat és el començament de la seua ascensió. Ens hi endinsarem i trobarem un assut natural.
«Abans de fer la darrera ascensió, cal parar-se per mirar la immensitat de la Mascuna, solitària, erma i al fons l’Escobella, amb el seu inconfusible pic que fa de fita entre els termes de Sant Vicent del Raspeig, Tibi i Xixona», explica Arques Galiana al llibre Les muntanyes de Xixona.
«A més, diu que per arribar al capdamunt hem de ser experts, el vertigen ens pot envair i caldrà retirar-se. Des d’allà dalt podrem delectar-nos tranquil·lament del triomf que significa pujar aquesta muntanya, no gens fàcil, i gaudir de les vistes: la confluència entre el riu Montnegre, que transcorre pel barranc de les Salines, amb el Coscó, la Penya de Migjorn des de la seua vessant sud-est, el Maigmó i la badia d’Alacant.
També en eixa zona, entre les partides de Bernat i Feliu trobem una muntanya que dóna nom a un polígon industrial de Xixona, l’alt de Segorb.
Entre el coll de Bernat i l’alt de Segorb se situa, en un clima tan sec, la misteriosa font dels Llagonstins, de la qual hem sentit que l’aigua era verinosa
Entre els topònims que caldria destacar està la foia de la Viuda, paratge semidesèrtic que es troba entre el triangle Bernat, l’Albalat i Feliu.
«Entre el coll de Bernat i l’alt de Segorb se situa, en un clima tan sec, la misteriosa font dels Llagonstins, de la qual hem sentit que l’aigua era verinosa», diu Arques al·ludint als pastors de la zona.
El cabeç de l’Albalat, per la seva part, nom que en àrab significa ‘camí de pedra’, es troba a la partida de Segorb. És una elevació de no més de 400 metres i se situa al llit del riu de la Torre o Coscó. Des de la venta de Pere tenim una vista prou bona de tres formacions muntanyoses: cabeç de l’Albalat, la Penya Foradada i la Mola de Bernat.
És, diu Arques, un lloc solitari on les herbes predominen en una terra totalment erma. També es pot anar-hi pel camí del Moratell, que ix del poliesportiu de Xixona.
Deja una respuesta