Don José Samper López va nàixer a Xixona, al carrer de l’Orito, l’any 1897. El 12 d’agost de 1974 va rebre a l’entrada de sa casa l’escriptor xixonenc Josep de Sílim, el qual li dedica un capítol al seu llibre ‘Xixona íntima-Cròniques de secà’, en forma d’una interessant i emotiva entrevista que li va fer al mestre del plectre i la guitarra
Als 77 anys, ensenya a tocar els instruments de pols i plectre: guitarra, bandúrria, llaüt, mandolina. Relata Josep de Sílim que «aquest lloc està ple de xiquets que repassen en veu alta la lliçò de solfeig; altres, asseguts, guitarra sobre els genolls, la fan sonar».
«Una taula plena de capsetes de mistos buits, faristols, partitures i altres objectes presideixen l’estudi. Al darrer, Don José (Pepito Samper, com és conegut al poble- contesta les nostres preguntes».
– Des de quan ensenya a tocar aquests instruments?
– Des que vaig vindre de Madrid per l’any 29.
– En tot aquest temps ha format alguna rondalla?
– Moltes; espere que me’n recorde (i m’ensenya unes quantes fotos que hi ha penjades a la paret, unes vint).
– Quants alumnes té en aquests moments?
– De 50 a 60.
– Cobra molt?
– Ara cobre una insignificància, perquè, tal i com estan els preus ara, ja no puc donar les classes gratis como ho he fet durante més de vint anys.
Tal i com estan els preus ara, ja no puc donar les classes gratis como ho he fet durante més de vint anys
– No té ambició pels diners?
– Docs no. Jo això ho faig per amor a l’art. Una de les rondalles que vaig formar es deia així: ‘Amor al Arte’
– Don José, creu que hi ha a Xixona afició per aquest tipus de música?
– Jo emp pree de ser el vertader promotor d’aquesta afició a Xixona. Fins que no m’hi vaig posar jo, a ensenyar, no n’hi havia. Ara n’hi ha. Ara vénen, fins i tot, els néts dels meus primer alumnes.
Tinc composta alguna peça: Deliciosa primavera, Les penyes de Roset, Records típics de Xixona, Una setmana en Orà…més de quaranta títols
– És vosté compositor?
– Sí, tinc composta alguna peça (i me les ensenya): Deliciosa primavera, Les penyes de Roset, Records típics de Xixona, Una setmana en Orà…més de quaranta títols.
– Note que els motius xixonencs l’atrauen?
– Sí, jo sempre he sigut un enamorat de la ciutat. He rebut inclús ofertes d’anar a ensenyar a altres ciutats, però no he volgut. Jo de Xixona no em moc. Estic molt a gust ací.
– Don José, què és el que vosté mes desitja?
– Mentre tinga salut, seguir ensenyant, res més.
Que així siga, li hem desitjat al despedir-nos d’ell.
L’escriptor Josep de Sílim signa una dedicatòria al seu llibre ‘Xixona íntima’ abans de regalar-li’l a Bernat Sirvent ‘Made in Jijona’.
[ ‘Xixona íntima’ és una crònica sentimental dels últims cinquanta anys de Xixona. Un mosaic de persones, paisatges, anècdotes, històries, secrets, objectes…També podríem dir que és la ‘crònica de la modernitat xixonenca’ per l’atenció als canvis en la vida del poble, sense cap intenció de corregir l’autor. Tot el que conta és autèntic, guarda una fidelitat total a la realitat. Això farà d’aquestes ‘cròniques de secà’ un document necessari per als estudiosos de l’antropologia cultural xixonenca del 1968 al 2018. Jocs Trencats ]
Deja una respuesta