Reproduïm ací íntegrament el text inclós en el cartell o panell divulgatiu de l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana que hi ha front a l’hotel Pou de la Neu, en el primer mur del ventisquer, per tal d’entendre esta antiga construcció, perquè malauradament no es pot visitar per dintre
HISTÒRIA
La neu i el gel s’han utilitzat al llarg del temps en diferents aplicacions tant terapèutiques (baixar febres i inflamacions, tallar hemorràgies, etc.) com en direrents usos culinaris i gastronòmics (refrescar begudes, mantenir els aliments o elaborar gelats, activat que es va estrendre especialment a Xioxona).
La indústria de la neu va exigir una complexa organització de recollida, emmagatzematge, transport i distribució que comportaria la creació d’una xarxa comercial i una indústria associada que perduraria uns quatre segles.
Dins d’aquest entramat, són fonamentals les edificacions que serviren per a conservar la neu i poder-la distribuir, els pous de neu, dels quals existeix certa varietat constructiva com ara els clots o ventisquers orientats cap al nord i sense coberta. També tenim els pous de neu anomenats neveres, caves o pous, la majoria de forma circular encara que també n’hi ha hexagonals o octogonals.
Existeixen cobertes recolzades sobre arcs o en falsa volta (més abundants).
La primera quadrilla d’homes es dedicava a arreplegar i transportar la neu dels ventisquers mitjançant pales, aixades i cabassos d’espart
PROCÉS DE TREBALL I DISTRIBUCIÓ
Durant els primers mesos d’hivern, els jornalers acudien als pous per omplir-los. Els treballs eren dirigits per un capatàs, que comptava amb dues quadrilles d’homes.
La primera es dedicava a arreplegar i transportar la neu dels ventisquers mitjançant pales, aixades i cabassos d’espart. El segon grup treballava a l’interior dels pous compromint la neu amb maces de fusta.
Les tongades de neu s’intercalaven amb capes horitzontals de palla d’arròs i la neu s’aïllava de la paret del pou.
A l’estiu, apareixen els arriers, que transportaven la neu als pobles, embolicada amb palla i mantes. Aquest treball es realitzava a la matinada per tal d’evitar la deterioració del gel.
Ja en els pobles, la neu s’expenia en nevateries. La consolidació de la indústria frigorífica entre 1920 i 1930 va provocar l’abandó progressiu dels pous i geleres, fent desaparèixer una activitat tradicional de les nostres muntanyes.
POU DE NEU I ELS MURS VENTISQUERS
Ens trobem en el conegut Pou del Surdo (nom de l’antic propietari) localitzat en el crestall est del port de la Carrasqueta, a una altitud de 1.110 metres sobre el nivell del mar. Està associat a un mas anomenat la Cava, actual hotel restaurant, i a diversos murs ventisquers, formant un conjunt arquitectònic del segle XIX.
Revestit a l’interior de ciment, a causa de la utilització del pou com a aljub, després de deixar de ser dipòsit de neu a principios del segle XX
Dipòsit excavat en la roca, de planta circular, amb 11,40 metres de diàmetre y 11,20 d’altura, amb una capacitat de 1.100 metres cúbics. Revestit a l’interior de ciment, a causa de la utilització del pou com a aljub, després de deixar de ser dipòsit de neu a principios del segle XX.
És per això que, sobre la porta sud-oest, existia una garita com a dipósit d’aigua.
Destaca la seua volta per aproximació de filades de pedra travada amb morter, a manera de mitja taronja, coberta amb teuler i rematada amb un carener. Conserva quatre ingressos o portes a nivell de la superfície exterior.
En els voltats del pou trobem quatre alineacions de mus de pedra seca, de 0,95 metres d’ample i altures que varien entre 1,20 i 1,50 metres.
L’any 2018 es van dur a terme labors de rehabilitació dels murs ventisquers gràcies a la Conselleria de Cultura i a l’Ajuntament
Són ventisquers amb direcció sud-oest nord-est que delimiten tres passadissos de 9,90 metres a 6,20 metres d’ample a la carena de la muntanya.
Alineacions de murs que presenten entre 150 i 250 metres de longitud, transversals a la direcció dels vents dominants, construïts per a retenir la neu i formar congestes, que proveïen de neu al pou.
INTERVENCIONS:
La rehabilitació del Pou del Surdo es va dur a terme l’any 1997 per part de l’Ajuntament de Xixona. Es restaurà la coberta de teula i els murs laterals, es condicionà l’entorn.
Els murs han recuperat l’aspecte i fisonomia original, restaurant les zones perdudes i la coronació, a fi de recobrar aquest patrimoni etnològic
L’any 2018 es van dur a terme labors de rehabilitació dels murs ventisquers gràcies a la Conselleria de Cultura i a l’Ajuntament. Treballs realitzats amb la tècnica de pedra seca, sense utilització d’aglutinants, col·locant pedra sobre pedra, ajustant pedres grans amb altres mitjanes i reomplint els espais intermedis amb reble i grava xicoteta.
Els murs han recuperat l’aspecte i fisonomia original, restaurant les zones perdudes i la coronació, a fi de recobrar aquest patrimoni etnològic que ens parla de tècniques constructives tradicionals com la pedra seca o d’activitats econòmiques oblidades com la indústria de la neu, que tan important va ser en aquesta àrea muntanyenca d’Alacant.
Deja una respuesta