Esta serralada s’alça al límit entre Xixona, La Torre de les Maçanes, Relleu i Busot i té una altitud de 1.095 metres, damunt de la partida xixonenca d’Abió, una de les més belles del vast terme municipal amb l’omnipresent cabeçò d’Or tot just enfront
L’excursionisme sà a Xixona es inesgotable, tant o més com el seu vastíssim i divers terme municipal. En dóna compte àmpliament i amb molts detalls l’escriptor i professor xixonenc Josep Miquel Arques i Galiana al seu interessant llibre Les Muntanyes de Xixona, editat per l’Ajuntament al Nadal de 2016.
Un dels capítols ve dedicat precisament a la Serra de la Grana o de Galiana, que dues denominacions té. Esta serralada és perfectament visible desde qualsevol punt de la part nord del terme xixonenc, el cinqué més gran de la província d’Alacant. Vol dir-se, aleshores, que la seva altitud també es considerable: 1.095 metres, com bé marca el seu eix geodèsic. Està al límit dels termes de Xixona, La Torre de les Maçanes (junt al secu carrascal), Relleu i Busot.
Destaca Arques Galiana que en la seua vessant sud la seua orografia es més accidentada que en la nord, que té uns pendents molt suaus. Ideal per fer senderisme i, fins i tot, running o trekking.
Serra La Grana és, a més, un dels límits naturals que té el terme xixonenc en una de les partides també menys conegudes, com la pròpia serra, i amb més riquesa natural i faunística, la partida d’Abió. S’hi troba la font de la Marsola i la de les Piles, així com el cantal de Tormo. Pel mig trobarem els masos de Pere i de Rico. O la casa de l’Alquedra. Tanmateix, trobarem la font de les Gralles.
En este itinerari, sempre albirant l’omnipresent Cabeçò d’Or tot just enfront, trobarem també una de les carrasques mil.lenàries que té el terme de Xixona en la seva part nord: la de la font de la Marsola. Un lloc fantàstic on descansar a l’ombra o fer-se un dels recorrits selfies.
A tota la zona de la serra de la Grana i a la partida rural d’Abió la fauna és, per fortuna, encara abundant. No es estrany, així, albirar bàndols de perdiu roja o de coloms salvatges, així com conills i llebres, falcons, voltors i, fins i tot, venats, cabres arruís o porcs senglars, tant a l’espesor de la muntanya com a les zones d’abancalament i cultius d’ametllers i d’oliveres.
És una altra zona xixonenca de somni, de relaxing natural. De plaer i d’oxígen en vena. Directíssimament.
Deja una respuesta