«Vaig a fer aperturisme, perquè pertànyer al Casino no és un elitisme excloent»

 

Antonio Mira Masiá va ser triat, per aclamació, a principis de mes nou president del Casino, una de les entitats no lucratives i culturals amb més història de Xixona. Un dels seus principals objectius és desmitificar allò de que este local és el Casino dels rics del poble i ‘El Trabajo’, el dels pobres

Antonio Mira Masià, nou president del Casino de Xixona.

p: Has substituit José Enrique, un home que crec que ha fet una gran tasca en els últims anys. Què opines?

Antonio Mira.: Jose Enrique ha estat un president crec que per segona volta en varis anys. Ell és un personatge important dins del panorama provincial i, a la volta, ha aconseguit coses per al Casino fent una tasca meritòria i d’ajut.

 

 

p: T’han triat per unanimitat, per aclamació o per majoria després de fer-se una votació?

A.M.: L’elecció meua ha sigut per unanimitat, no ha hagut votació ja que no es va presentar ningú (ja saps com són estes coses). Però veient que la tasca que havia fet estos últims quatre anys per la meua part podia quedar arraconada, em vaig decidir a presentar-me i poder aconseguir els objectius marcats. Tinc en la junta un grup de persones en ànims d’ajudarme i treballar per millorar la imatge del Casino.

Fatxada principal del Casino de Xixona, en la plaça del poble, el cor de la ciutat./FOTO CASINO

p: Per què t’has presentat al càrrec?

A.M.: Com t’he comentat, m’he presentat per poder acabar uns objectius marcats per l’Assemblea i que ara estan bastant definits i que volem realitzar en este periode de la meua presidència.

p: Quins són els teus objetius fonamentals?

 

 

A.M.: Els meus objectius, fonamentalment, són acabar d’ejecutar unes obres de l’edifici per la seua posta a punt i que siga un local amb totes les reglamentacions i accesos en base a l’actual legislació, com és, per exemple, tota la instal.lació elèctrica que amb el temps s’ha desmillorat i quedat obsoleta, a part del que són les millores tècniques de l’edifici. També m’agradaria aconseguir que la gent veiés el Casino com una entitat més del poble sense haver ixes etiquetes que s’arrrosseguen d’anys anteriors, fer un poc més d’aperturisme a la gent i que veja que pertànyer al Casino no és un elitisme excloent, sinó que qualsevol persona complint les seues normes puga ser soci.

El periode sense documentació el xifrem des de 1874 al 1936, a partir del qual ja tenim testimonis d’actes

p:  El Casino va ser creat a finals de 1800 i ha passat per tres locals distints. Pots fer una miqueta d’història?

A.M.: Desgraciadament no tenim informació escrita que ens aclarisca dates de la constitució del Casino i hem de basar-nos en la tradició oral rebuda de persones ja difunts amb bona memòria i socis, dels què hem rebut suculentes anècdotes. El període sense documentació el xifrem des de 1874 al 1936 en el que ja tenim testimonis d’actes. El primer Casino, anomenat de la “Huerta”, de tinte polític conservador, és en el que estan agrupats part de l’estat noble de la població com els Aracil, Rovira, García, Descals, etc. I la incipient classe burgesa torronera, que comença a gaudir d’una acomodada posició econòmica, fruit del seu treball. Es diu Casino de la “Huerta” per trobar-se colindant en el que va ser carrer de l’Indústria, al costat del “huerto de las monjas”, situat en el carrer del Vall, front al que va ser forn públic que regentava Felip del Forn. Testimoni del què dic és el diari local “La voz de Jijona” de l’any 1874.

p: I quan es va fer el trasllat a la plaça del poble?

 

 

A.M.: No sabem quant temps va estar obert, es va tancar ignorant-se els motius a finals de 1800 i es va traslladar als baixos de l’actual Casa del Ayuntamiento. L’edificació va ser destinada en primera intenció com a casino, d’ahí la denominació antiga del nostre principal carrer, Plaça del Casino. Quan es va destinar l’edifici a Casa Consistorial, es trasllada a la casa de don Agapito Planelles pel 1914 o 1915. En este local va nàixer la societat de Socorros Mutuos “La Amistad”, situat davant la societat “El Trabajo”. La història és llarga fins arribar a l’actual ubicació i plena de anècdotes.

p : La joventut xixonenca sembla que s’ha animat una mica més i es fa sòcia i empra més el Casino. És així?

A.M.: A la juventut li costa entrar en esta societat ja que el pertànyer a entitats on has de ser soci els costa d’admetre. Ho hem intentat, però som conscients de que ens falta alguna motivació per a convencer-los; ho intentarem.

Ací no hi ha classes ni superiors ni inferiors, qui vullga ser soci pot ser-ho, és més, els esperem amb els braços oberts tinguen les idees que tinguen

Aspecte del Casino en imatge de meitat del secle passat./FOTO CASINO

p : Sempre s’ha dit a Xixona que el Trabajo era el casino dels pobres i el Casino el dels rics: És llegenda urbana o té quelcom de cert ixa apreciació?

 

 

A.M.: Jo crec que esta llegenda urbana encara existeix. La gent ha vist als empresaris i a una classe del poble que anava allí a jugar les seues partides de cartes, a prendre les seues cervesses i parlar dels seus negocis des del prisma empresarial, mentre des del prisma de produció del producte el parlava el treballador i, potser, pensava que ixe no era el seu lloc adequat. Potser també les classes polítiques van influenciar, però en això no em vull clavar, cadascú va ser lliure de fer el que pensava. A mi m’agradaria que el Casino trencara totes estes llegendes i els veguera com una entitat oberta a tot el món. Ací no hi ha classes ni superiors ni inferiors, qui vullga ser soci pot ser-ho, és més, els esperem amb els braços oberts tinguen les idees que siguen, tant polítiques, com socials o ideològiques. Som una gran família on ens ajuntem per a parlar, menjar i passar un bona estona amb els nostres amics, tant conenguts com no, i poder ampliar el nostre cercle d’amistats. També vullguera aprofitar per saludar els meus colegues geladors que són socis i ara estan començant a preparar la seua campanya; que quan tornen saben que ací sempre seran ben rebuts.

p : El Casino reb algun tipus de recolzament de l’Ajuntament com a associació no lucrativa i recreativa que és?

A.M.: Per part de l’ajuntament sempre ens han recolzat quan ho hem necessitat; antigament hi havia un conveni per a que es poguera utilitzar per necessitats d’organització d’algun event i esperem seguir contant amb la seua col.laboració.