El casc antic del poble del terró, a les faldilles del castell sarracé reconstruït fa dos anys, és tot un món de sorpreses, perquè, a més a més, és un lloc que encisa de dia i de nit i, alhora, provoca profunda tristesa per la mancança d’un pla de xoc integral d’urbanisme per part de l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana, amb desenes de cases en estat total de ruïnes
Més o menys al mateix lloc i en estes mateixes dates agostenyes de l’any 2019 vam trobar-nos un vàter al carrer Sant Pasqual, el qual va romandre molts mesos al mateix punt de la vila vella, un dels carrers més bonics de tot el casc antic, a les faldilles del castell sarracé recentment reconstruït per la Conselleria de Cultura.
No en té, de sort, este carrer amb escales serpentejants i flors de geranis per tot arreu.
Ací vos deixem un resum fotogràfic de les imatges de la vergonya. També, però, de ben boniques d’una vila vella de Xixona que està sent maltractada per tots els governs municipals i autonòmics durant els últims anys, tot i que la seva rehabilitació integral és cosa de tots, també dels propietaris particulars (en molts casos els grans bancs, com el Sabadell o Caixabank) que deurien mantenir les seves propietats o, en el seu defecte, deurien ser obligats per l’Administració a enderrocar aquells immobles declarats en ruïnes.
En són massa ja aquests últims, la qual cosa no podria sinó produir, potencialment, un efecte dominó en alguns carrers del nostre casc antic, bonic de collons de dia i de nit si no fos pel progressiu estat d’abandonament i de recuperació d’un espai públic que deuria ser amable per a tots: residents i visitants (o .
Cau la nit. Per uns moments ens sembla haver sentit parlar a Calderilla en el seu raconet verd del carrer del Moro Traïdor.
De tot un poc, de nou, en un lloc encisador i poc amable, alhora.
Per no emprar un altre adjectiu…
Deja una respuesta