Vila Vella Xixona (6): escales per donar i vendre

El nucli antic de Xixona com a realitat urbanística amb molts anys d’història, coronat per un castell medieval, encisa de dia i, sobretot, de nit; té escales com a esclata-sangs donada la pronunciada pendent del barri més elevat del poble del terró, però totes i cadascuna d’elles emmagatzema quelcom bell i inspirador

Totes amb el seu ròtul, per suposat en valencià, que les nomena: de l’esglèsia o de l’Andana en són dos exemples molt il·lustratius. Totes amb sabor antic, a tradició de poble amb dilatada història, a lluita d’hómens i dones, a sacrifici dels veïns (als quals volem fer un xicotet homenatge des d’ací, perquè una escala no arriba a l’alma igual quan s’ha de pujar a diari).

 

N’hi ha de escales, com ara la que puja des de la portalada de l’esglèsia vella, que ben bé podrien ésser decorat natural o escenari cinematogràfic per a gravar publireportatges o fins i tot pel·lícules de ficció, del gènere thriller, suspens o drama; d’aventures o inclús d’acció de la més vertiginosa.

 

En algunes d’exies escales l’humitat pròpia d’esta part de Xixona s’ha fet palesa, però la base es manté impertèrrita al pas del temps, una pedra pura, dura i brillant de les muntanyes xixonenques

Hem dit aquí en alguna ocasió que el nucli antic de Xixona enamora i desenamora alhora i ho mantenim.

Un indret que en si mateix podria ser una potentíssima destinació turística més enllà de la rehabilitació del castell almohade, tot i que l’Ajuntament ara sí que podria fer una gran tasca de rehabilitació integral de la zona com a lloc residencial i també turístic amb les ajudes que rebrà del Govern central i de la Generalitat. Si tinguerem que dir si el passat divendres (dia en el qual vam fer les primeres fotografies d’este report) ens vam enamorar o ens vam desenamorar de la vila vella, la blança cauria clarament en favor de l’amor.

No deixa en cap moment de ser un lloc màgic, especialment fregant l’actual toc de queda. De molt recomenada visita quan vingueu a comprar terró o gelat o a fer senderisme per les espectaculars muntanyes xixonenques.

 

 

Carbonell: «Per a regenerar el nucli antic és molt important que aniguem de la mà propietaris i Ajuntament»

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *