Fecha actual:20 junio, 2021

Cabeç del Gurugú, encarat a la Mediterrània i envoltat de fonts

En la partida de Bugaia de Baix i sota els peus del riu Serrat s’alça esta muntanya de nom molt poc conegut, el qual potser s’haja agafat per la semblança a una altra situada a la costa nord de Marroc, al costat de Melilla, segons l’autor del llibre Les Muntanyes de Xixona, Josep Miquel Arques Galiana

Hem parlat ací en els últims mesos de serralades i muntanyes xixonenques imponents per la seva altitud, sobretot, i per les històries que tenen aparellades: Almaens o Almadens, Alt de la Martina, Vivens, Cabeç del Corb, Carrasqueta, Penya Migjorn, Matxet, Montagut, Penyes de Roset, Quarter o Els Plans.

N’hi ha, però, d’altres menys conegudes o menys transitades o menys elevades o meys simbóliques i igualment objecte d’una bona excursió per qualsevol xixonenc o alacantí.

Una d’elles és El Gurugú. Està envoltada aquesta muntanya per una carretera que comença en la partida rural de Sot i acaba en el mas de les Llenques, destaca Joan Miquel Arques Galiana, l’autor de l’interessantíssim llibre Les Muntanyes de Xixona editat per l’Ajuntament l’any 2016.

La serra o millor el cabeç del Gurugú té un nom molt poc conegut i emprat a l’imaginari col.lectiu de Xixona. Té una altitud de 714 metres i s’hi troba als peus del mas de la Volta de Priz, en la partida de Bugaia de Baix, i sota els peus del riu de Serrat.

Ni hi ha un camí específic per muntar-hi ni té eix geodèsic. A més, com que no té cap muntanya davant, els aires de la mar estan fent que els pins caiguen a terra, destaca Arques Galiana.

Als peus del Gurugú, pràcticament en el llit del riu Serrat, es troba una de les fonts més boniques i amagades de Xixona: la font de la Volta

Als peus del Gurugú, destaca l’autor i professor Arques, pràcticament en el llit del riu Serrat, es troba una de les fonts més boniques i amagades de Xixona: la font de la Volta, amb un alcavor de 20 metres que acaba en dues bassetes on brolla l’aigua.

Diu Arques que el nom de la muntanya Gurugú potser s’haja agafat per la semblança a una altra muntanya.

I cita una entrada de Viquipèdia que diu que Gurugú «és nom castellà d’una muntanya (de fet un volcà extingit) el puig de la qual forma el punt més alt de la península del cap de les Tres Forques, a la costa nord de Marroc, al costat de Melilla. En realitat es tracta de dos puigs, el de Kol-la i el de Basbel. El conjunt muntanyós on es troba és la serralada de Nador. L’altura és de 890 metres i des del cim es domina una vista de Melilla, de Nador i de la Mar Chica. El Gurugú fou objecte de forts combats en la campanya de 1909 entre espanyols i cabilencs. (…) Fins al 2007 a aquesta muntanya s’hi amagaven subsaharians que esperaven per poder entrar a Melilla».

Arques també cita un article de Jesús Bernat Agut segons el qual a les comarques de Castelló existeix el topònim Gurugú a Benassal, Cinctorres, Vistabella, Benicarló i la pròpia Castelló. Més al sud a Castalla, Finestrat, la Font d’En Carròs, Quatretonda, Vallada i Xixona.

Proposa dues rutes. La primera amb pujada per la cara oest. Des del mas dels TErrers. La segona, pujada per la cara est i sembla més senzilla, pel camí de sot i s’endinsa cap a Bugaia de Baix. Destaca Arques que el cim del Gurugú és un lloc tranquil, molt poc transitat, per tant és un lloc ideal per al porc senglar. Les sendes que hi ha han estat fetes per aquest animal.

Fonts properes a la muntanya que alimenten el riu Serrat

Als peus de la muntanya del Gurugú trobem el riu Serrat. És alimentat per unes quantes fonts properes, com la font de la Volta, de l’Estudiant, del Moreno, de Ferri, de Cantets, del Templari i del Síndic, entre d’altres.

La Font de la Volta está al mateix llit del riu de Serrat. Per trobar-la, ens haurem de situar a un xicotet pont ple de sarsals. Està a l’inici de la costera, a l’inici del Gurugú. Una vegada allà, podem, amb llanternes, endinsar-nos per l’alcavor i arribar fins al naixement. L’aigua brolla de la paret i cau a dos bassonets, relata Arques. La font de Cantets encara és més difícil de trobar. Situada entre els masos de les Coves i d’Antoni.

 

.

 

 

 

Bernat Sirvent Coloma

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *