Fecha actual:2 diciembre, 2022

Cabeç Vistabella, una panoràmica molt agradable a només 3 kilòmetres de Xixona

És una proposta excursionista que no està exempta de perills, sobretot si es va per l’esquena del cabeç del Corb, atès que es tracta d’un terreny molt escarpat i sense senda definida, adverteix Josep Miquel Arques, l’autor del llibre Les Muntanyes de Xixona

A només 3 kilòmetres de Xixona, el poble del terró, hi ha la muntanya o cabeç de Vistabella. Com bé diu el seu topònim, un indret amb una panoràmica o vista agradable i bonica, amb la mar Mediterrània a l’est i sud. Té 837 metres i, segons relata l’autor del llibre Les Muntanyes de Xixona, l’escriptor i professor de valencià Josep Miquel Arques Galiana, hi ha tres possibles pujades: cara nord, cara est i cara sud-oest.

Si eixim del barranc de la Font, on es poden aparcar els cotxes, s’agarra la PR-212 que passa per darrer del castell. És la ruta u o nord. Ací hi ha el mas de l’Aigüeta que té font pròpia, privada i amb un tancat. En arribar als Bassons i en el punt mateix dòn ix l’aigua, pugem les escales i trobarem a l’esquerra, sota la carretera de Tibi, un tub de desaigüe de grans dimensions que travessarem per dins i ens situarà en el camí del mas de la Naveta.

Hem de continuar pel camí de la dreta del mas de la Naveta fins a arribar a una casa petita de color blanc amb el nom en groc i quasi desdibuixat: Tombalaire. Seguim el camí transitable amb cotxe fins que trobem una senda marcadea per pedres que continuarem fins que arribem a la partida de la Mascuna.

 

Des d’aquest punt haurem de fer servir el nostre sentit de l’orientació, diu Arques, per trobar una altra senda no marcada que ens portarà al cim. Anem a la cara est, molt més fàcil i accessible que no la cara nord.

La ruta dos o de l’est, també s’ix del barranc de la Font i s’agafa el camí del Safareig, al contrari de la PR-212. Es caminarà dos kilòmetres fins arribar a un bidó de color taronja prop del mas la Senieta i en aquest punt està marcadea la senda amb pedres. Des d’este punt s’arriba al coll de les ombries del Moreno i hi ha dues sendes: una va a las Mascuna a l’esquerra; la senda natural es la que s’ha de seguir fins arribar a l’alt del cabeç.

A l’esquena del cabeç del Corb i dins del Racó de les Talaes

La tercera ruta és, segons Arques, més una aventura que un itinerari, ja que no està marcada. S’ha de ser un poc expert per la seua dificultat. Caldrà anar a la font de l’Aigüeta, situada a dos-cents metres des de la cascada del barranc de la Font. Hem de seguir el llit del riu, a l’esquena del cabeç del Corb i dins del barranc del Racó de les Talaes. Arribarem fins l’inici del riu que és el que s’anomena la font de Vistabella o cova de la Verge i caldrà cercar el millor camí per arribar al cim. Una de les opcions, adverteix Arques, però difícil pel perill que comporta és anar crestejant fins a arribar al cim.

El Racó de les Talaes és el barranc que comença en el barranc de la Font, darrere del Betlem i del castell, i acaba a l’alt de Vistabella. Frondós de pins, romer, argelaga, espart i sense un camí específic per transitar i caminar còmodament. Escarpat, a la segua banda esquerra, hi ha el tall del cabeç del Corb.

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *