Fecha actual:24 mayo, 2022

Carrer la Vila o Major, la via principal en ubicar el poder religiós i el civil

«Es considerava la via principal de Xixona fins al segle XVIII, quan va perdre l’hegemonia en favor del carrer del Vall», diu el Cronista Oficial, Bernardo Garrigós, en el llibre ‘Passejant per Xixona’, editat per l’Ajuntament l’any 2013 amb il·lustracions de Margarita Galiana Cremades

 

«Tradicionalment, el carrer de la Vila o carrer Major es considerava la via principal de la població perquè és on se solia ubicar el poder religiós (l’església) i el civil (l’ajuntament). A Xixona fou així fins al segle XVIII quan va perdre l’hegemonia en favor del carrer del Vall.

Si ens situem al mig del carrer i mirem cap al nord, trobarem l’església nova i, just d’enfront, on està la placeta de la Presó, s’ubicava l’ajuntament.

Abans d’endinsar-nos en el recorregut del carrer cap al sud, podem admirar el campanar de l’església parroquial i escoltar els tocs de les campanes, tres de les quals són anteriors a 1500 procedents de l’església de Santa Maria.

Una de les festivitats més antigues de Xixona és la festa del Corpus. Durant aquesta celebració els veïns engalanaven el carrer amb el seu aixovar

Una de les festivitats més antigues de Xixona és la festa del Corpus. Es desenvolupava des de l’endemà del Corpus fins al dijous de la setmana següent. Cada dia de la setmana se celebrava la festa en un carrer diferent. Durant aquesta celebració els veïns engalanaven el carrer amb el seu aixovar.

Les balconades estaven decorades per mocadors, cobertors de vistosos dibuixos i colors. En els ferratges lligaven forts cordells que creuaven el carrer fent ziga-zaga i d’on es penjaven les peces de roba, fins i tot roba íntima.

A l’entrada de les cases es col·locaven taules amb plats de fruits secs i el confortable porró de vi, tot vigilat per una parella de ninots anomenats ‘monots’

A l’entrada de les cases es col·locaven taules amb plats de fruits secs i el confortable porró de vi, tot vigilat per una parella de ninots confeccionats amb roba d’home i dona, farcits de matolls secs, anomenats monots.

La festa de carrer més famosa era l’última, la del carrer de la Vila, que era coneguda com la Huitava del Corpus.

Seguirem el passeig passant per davant de la placeta del Temple i baixarem buscant el carrer del Vall i el pont d’Alacant».

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.