Fecha actual:7 febrero, 2023

Carta oberta a Joan Ribó, alcalde de València

Fa uns anys, li vaig saludar al pic més elevat del Mondúver, a Gandia, en trobar-nos casualmente però física un diumenge qualsevol de senderisme. Aleshores, vosté no hi era alcalde del ‘cap i casal’

Popular botiga de torrons i gelats de la Plaça de la Reina de Valencia de la familia Llinares:/BERNAT SIRVENT

Respectat Joan Ribó i Canut, alcalde de Valencia:

Fa uns anys, li vaig saludar al pic més elevat del Mondúver, a Gandia, en trovar-nos casualmente però física un diumenge qualsevol de senderisme. Aleshores, vosté no hi era alcalde de Valencia. A hores d’ara, vosté porta el comandament del cap i casal. És per això que em permet la llicència d’escriure-li des del mateix centre de la ciutat de Valencia, es vullga o no a províncies la capital administrativa, cultural i histórica de la Comunitat Valenciana (vosté preferiría potser parlar-ne de País Valencia) per retraure-li un fet que m’arriba a l’alma.

Xixona, el bressol del torró i del gelat, forma part des de temps immemorial dels mapes de carrers d’importants ciutat grans, mitjanes i menudes de les comarques valencianes, com ara Alacant, Elx, Alcoi, Ibi, Mutxamel, Sant Vicent del Raspeig, Santa Pola, Teulada o Castalla. Fins i tot, a les seues veïnes Chiva o Pobla de Vallbona, segons revetlla telemàticament el famós ‘Google Maps’. Per altra banda, a València sí existeixen carrers amb noms de ciutats alacantines, com ara Alacant o Alcoi.

Gelateria Soler de Xixona en el barri de Russafa de València:/FOTO BERNAT SIRVENT

Hui, després de més de mig secle d’existència sobre la terra a estes seues comarques, que són també les de tothom, m’he assabentat que Xixona no forma part del mapa de carrers del ‘cap i casal’. La qual cosa em proporciona decepció, si més no desafecció, tot i que a la seua ciutat hi ha de treballadors i treballadores artesans infatigables del torró i del gelat per tot arreu. Des del melancòlic i especial barri del Cabanyal i el Canyameral passant per les cèntriques Plaça de la Reina (amb els germans Llinares en tercera generació)  o la Plaça Redona (amb el veterà Ramos) per acabar en el també únic barri de Russafa. Per no parlar-ne de les noves generacions d’artesans del torró i gelat assentats a aquesta encisadora ciutat. Sense oblidar moltes altres cases de torrons i dolços de Valencia com Galiana o altres marques históriques com ara Picó o Garrigós presents molt directament a través de les botigues del Mercat Central i al voltat del mateix.

Torroneria Ramos prop de la Plaça Rodona de València./FOTO SIRVENT

 

 

Puc imaginar-me que ha estat un oblit de fa molts anys de tots aquells i aquelles que han comandat les Cases Consistoriales. És evident que vosté està a hores d’ara molt enfeinat en l’epicentre de les Falles patrimoni cultural de la humanitat. En acabar-se la festa, però, podría reflexionar sobre l’oportunitat que ofereix el permanent canvi de carrers, dintre un projecte molt més ambiciós inscrit a la Memoria Histórica, per aprofitar  la cojuntura i asignar un carrer, una placeta, un raconet tan sevol a Xixona.

Mai no ho oblide, senyor alcalde, que la vertebració de les comarques, de la Comunitat o del País es fa gràcies a estes xicotetes coses del dia a dia. A més a més, Xixona és el bressol del torró i del gelat, tots dos productes artesans, amb tradició secular i que tants i tants bons moments de plaer li provoquen als seus conciutadans valencians. Amb només una paraula, el sud, que igualmente mor a la Mediterrània, i també existeix em despedisc de vosté.

Atentament,

Bernat Sirvent, un xixonenc més

Botiga amb torrons ‘made in Jijona’ al Mercat Central de València./FOTO SIRVENT

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *