Fecha actual:9 agosto, 2022

De l’Alt de la Mosca (Escobella) a l’Alt de la Coveta Fumada

Totes dues serralades fan de fita entre Xixona, Sant Vicent del Raspeig i Mutxamel i, segons destaca l’autor del llibre Les Muntanyes de Xixona, Josep Miquel Arques, «la vermellor de la roca i el contrast de colors fan de la zona un lloc ben bonic», sota els quals es troba la partida de Montnegre de Dalt, amb una horta multisecular

En la primera onada d’esta maleïda pandèmia del virus, l’interessant llibre Les Muntanyes de Xixona (2016) de l’escriptor i professor xixonenc Josep Miquel Arques Galiana ens va proporcionar pau interior, calma i sensació de llibertat. La seva relectura durante esta interminable tercera onada els beneficis són els mateixos. O siga, vos el recomanem, sigueu o no xixonencs, tot i que és un llibre molt indicat per senderistes i amants en general de la naturalesa i la muntanya.

Hui hem decidit seguir amb la nostra particular excursió pel vastíssim terme municipal de Xixona, una destinació turística rural encara no descoberta per milers d’amants de la muntanya d’ací i d’enllà. Hui, tot i que de forma no presencial, ens adentrem gràcies a Arques Galiana en la part sud del terme xixonenc, aquell que fita amb Alacant, Mutxamel i Sant Vicent. La zona més àrida. No per això menys bella, la qual cosa ens canviarà la concepció que en tenim, com encertadament destaca el propi autor del llibre.

400 metres de separació l’una muntanya de l’altra i amb alternança toponímica

La separació entre l’Alt de la Mosca i Escobella és mínima. Tot just 400 metres entre l’una i l’altra. A més a més, l’autor incluo aquestes dues muntanyes en un mateix capítol perquè hi existeix una alternança de topònims segons els mapes consultats; és a dir, en el plànol topogràfic nacional hi ha l’Alt de la Mosca, però en el mapa de principi del segle XX de Xixona hi ha l’Escobella.

L’Escobella és la frontera natural de Xixona i Sant Vicent del Raspeig. Antigament va haver un conflicte entre els municipis per les fites i situació dels mollons que les representen. També és fita amb el terme municipal de Tibi

 

.

Ja en l’any 1795 Antoni Josep Cabenilles parlava d’estes muntanyes en Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (1795): «Pasados los montes del pantano y baxando a sus raices meridionales se observa una gran mudança en el clima y vegetación. Por últimos de abril el frío que aun reyna en la hoya, allí cesa como de repente: vense los almendros cargados de fruto y las plantas floridas y con fruto. Así estaban el pipirigallo común, cresta de gallo, xaras cenicienta y escamosa, el alhelí triste y el hermoso y suave tomillo cabezudo. No muda de estado el suelo torciendo hacie el norte en busca de Xixona, distante de allí casi dos leguas mediando montañas y cerros, de yeso o de marga colorada. Muchos quedan incultos sin aprovechar mas que las lomas y cañadas. Es corta la primera cañada que se presenta al salir del pantano no lejos de Escobella, o bien Puntarronera, pero bien plantada de almendros y olivos; síguese otra mayor llamada Sílim donde hay una fuente que sirve para regar algunos campos; luebo viene cerros sucesivamente más altos. Ya quedando al sur y sureste el mar Mediterráneo como a tres leguas de distancia, y al Norte y nordeste muchos montes, los más del término de Xixona».

Cal anar per Montnegre des de Mutxamel o per la carretera perillosa dels Ameradors (entre Xixona i Tibi). Hem de deixar el cotxe en el pont de Montnegre de Dalt o Molí de Tomás. A uns 600 metres veurem a mà dreta el llit del riu ple de baladres. Haurem d’encaminar-nos cap a dins fins trobar la senda PR-282 que ens porta sense pèrdua a l’Escobella o l’Alt de la Mosca.

 

 

També en el límit entre Xixona, Sant Vicent del Raspeig i Mutxamel trobem la serralada de Güendo, on hi ha la lloma de Güendo o també denominat l’Alt de la Coveta Fumada. Tres topònims que es localitzen a Montnegre de Dalt i que es troben al mateix racó.

En aquesta ruta trobarem unes vistes que ens impressionaran per la segua bellesa i ens canviaran la concepció que tenim d’aquesta zona

Per diferenciar esta muntanya en la distància, Arques proposa mirar-la des de una altra muntanya típica xixonenca, Vistabella. És la formació que hi ha a l’esquerra de l’Escobella amb una forma puntiaguda. Per aquesta serralada passa la senda PR-CV 282 que ve de Sant Vicent del Raspeig. Venint de Xixona pel camí del Moratell, Bernat, barranc de Salines i Montnegre, haurem d’agafar el camí que ens porta a l’Alt de la Mosca travessant el barranc de l’Infern.

Diu Arques al seu llibre sobre les muntanyes xixonenques que «en aquesta ruta trobarem unes vistes que ens impressionaran per la segua bellesa i ens canviaran la concepció que tenim d’aquesta zona. La vermellor de la roca, el contrast d’aquests color són llocs ben bonics. Travessen dos rius, el de les Salines i el de Montnegre, per tant, trobem horta i fruters de regadiu».

Molt a prop hi ha el pantà de Tibi i el llogaret de Montnegre, amb la seva bella ermita i horta.

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.