Fecha actual:15 abril, 2021

Des de la Serra dels Plans es pot albirar els quatre punts cardinals

Esta Serralada no pertany al terme municipal de Xixona, sinó al d’Alcoi, però és la muntanya més elevada de totes les que integren el fantàstic llibre divulgatiu Les Muntanyes de Xixona de Josep Miquel Arques, el qual destaca els seus 1.330 metres sobre el nivell del mar

«Des de la Serra dels Plans es pot albirar en un dia clar els quatre punts cardinals i contemplar les muntanyes del Montcabrer, la serra del Quarter, passant per Aitana, el Puig Campana, el Cabeçò d’Or, la Penya Migjorn i el Maigmó», destaca Arques Galiana. Sens dubte, una molt bona excusa per fer una caminata a esta serralada, si es vol a peu desde el poble del terró o bé deixant el cotxe en el Pou de la Neu o del Surdo, que també és una bona proposta senderista.

Cal ixir del Barranc de la Font per la senda PR-CV 270 que ens portarà al llarg dels primers deu quilòmetres fins al Pou del Surdo o Pou de la Neu, on es va reobrir el passat agost l’hotel-restaurant propietat de l’Ajuntament xixonenc.

S’ha de passar per part de la vila vella de Xixona, com per exemple els carrers la Vila, L’Orito i Sant Francesc, baixar al riu Coscó i agarrar el camí de Slot, que ens porta fin la font de la Costa, la venta Teresa i el camí vell d’Alcoi.

Una vegada en l’alt de la Carrasqueta, hi ha que encaminar-se fins el Pou del Surdo, passar pel repetidor de la televisión catalana i arribar a una balisa, que marca el camí cap al Montagut a la dreta i, a l’esquerra fins l’alt dels Plans.

Paga la pena fer els quilòmetres perquè és una muntanya amb uns paratges vertaderament bonics

«És un camí molt intuïtiu -diu Arques Galiana- i no presenta cap complicació, només la distància si pretenem fer una bona excursió. Paga la pena fer els quilòmetres perquè és una muntanya amb uns paratges vertaderament bonics».

Des del llogaret de la Sarga (en terme municipal de Xixona) hi ha una altra pujada per l’antic camí a La Torre, que s’eleva fins a la Pedrera i s’empren unes dues hores i mitja.

 

(La primera i segona foto del report són de Asdrúbal Jerez Planelles i Alfredo Garcia Mira, respectivament)

Bernat Sirvent Coloma

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *