Fecha actual:30 marzo, 2020

El canvi climàtic afavoreix el cultiu d’ametla marcona i la seva multiplicació fins i tot en províncies de l’interior d’Espanya

Els majors experts en la millora genètica d’aquesta fruita seca, Ignasi Batlle de l’IRTA i Federico Dicenta de CEBAS-CSIC, que participen en la ‘I Jornada de l’Ametla Marcona’ a Xixona amb més de 100 inscrits, creuen que s’acaben els problemes de gelades per la floració primerenca de la varietat més cotitzada del món en haver temperatures més suaus a la primavera i aconsellen les grans inversions en aquest arbre però en regadiu “en la mesura de les possibilitats d’aigua”

Encara que sembli una clara contradicció, no ho és. L’imparable canvi climàtic, evident ja en moltes àrees de la geografia espanyola, beneficiarà un cultiu tradicional de totes les províncies mediterrànies molt concret i molt rendible: el de l’ametller de la varietat marcona, la de major qualitat per les seves característiques organolèptiques i químiques i la més demandada no sols a Espanya i Europa, sinó també als EUA. Les primaveres més suaus que s’estan registrant i que seguiran en anys successius impediran que les gelades afectin la flor i a la fruita seca ja quallada, pel fet que l’ametller de varietat marcona és de floració massa primerenca. A més, permetran la multiplicació del cultiu de grans extensions en províncies de l’interior d’Espanya, històricament molt més gèlides, com està ocorrent ja a Albacete.

Són dos de les principals hipòtesis de treball de dos dels majors coneixedors i experts en la millora genètica de l’ametller a Espanya: Ignasi Batlle del IRTA (l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, empresa pública de la Generalitat de Catalunya, adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació) i Federico Dicenta del CEBAS-CSIC (Centre d’Edafologia i Biologia Aplicada del Segura, un centre de recerca pertanyent a l’Agència Estatal Consell Superior de Recerques Científiques -CSIC-, situat a Múrcia, al campus universitari de Espinardo). Aquests tècnics intervindran, al costat d’altres quinze especialistes de les universitats d’Alacant, Miguel Hernández d’Elx i Rovira i Virgili de Tarragon, d’organitzacions agrícoles i de productors, d’indústries processadores i exportadores i de cooperatives, en la ‘I Jornada de l’Ametla Marcona. De la Terra a la Taula’, que se celebra divendres que ve 14 de febrer al Teatret de Xixona, el bressol del torró.

Un dels grans problemes del cultiu d’ametller varietat marcona són les gelades i si, com s’està veient amb el canvi climàtic, anem a èpoques més calidas i suaus, ja no hi haurà tanta afectació i pèrdues”, explica Ignasi Batlle, el qual admet que suposa un discurs contradictori, perquè, al mateix temps, l’ametller és una planta que necessita aigua i hi haurà també menys disponibilitat d’ella. “Però és evident que l’ametller marcona té un futur molt bo a Espanya, perquè la demanda d’aquesta fruita seca no para de créixer, fins i tot a nivell internacional”, afegeix Batlle, qui es mostra convençut que les inversions en aquest cultiu continuaran creixent fins i tot a les províncies més fredes de l’interior d’Espanya, tal com ocorre ja en el cas d’Albacete, on milers d’hectàrees s’estan transformant del cereal poc rendible a l’ametla marcona, la veritable llavor d’or.

També Federico Dicenta apunta en la mateixa direcció i parla que els majors problemes d’aquesta preuada varietat d’ametller són “la seva floració primerenca, amb el que es veu afectat per les gelades i la prematura caiguda del fruit ja quallat”, alguna cosa que es redueix molt amb les primaveres més suaus. Creu que en un entorn de canvi climàtic com l’actual “tot anirà a pitjor des del punt de vista dels cultius d’ametller de secà, com ho demostra el fet que s’han perdut en els últims anys milers i milers d’hectàrees a Granada, Almeria, Alacant i Múrcia”. “Posar plantacions en secà avui dia és una bogeria, perquè s’assequen i no hi ha producció ni rendibilitat, perquè en secà el cost de producció és de 3 o 4 euros el quilo i en regadiu dos euros menys”, afegeix Dicenta, qui advoca obertament pel sistema de regadiu “si hi ha disponibilitat d’aigua”. L’agricultura espanyola de l’ametller “mai podrà competir amb els americans, però en qualitat sí, perquè aquesta varietat és molt valorada i fins als EUA importa cada any més marconas, perquè allí no encerten amb aquest cultiu”, explica el representant del CSIC.

Creuen que a les províncies de Llevant, amb una mitjana de precipitació anual de 300 mm és impossible fer rendible l’explotació marcona en secà. Però sí si hi ha possibilitat de 2.000 metres cúbics per hectàrea de regadiu, encara que als EUA tinguin 14.000 metres cúbics per a les seves varietats d’ametllers i aconsegueixin més producció.

També debatran sobre la necessitat de “ordenar i fer molt més transparent aquest mercat”

Aquests dos especialistes en la fruita seca també debatran sobre la necessitat de “ordenar i fer molt més transparent aquest mercat, perquè s’embeni aquesta varietat en molts casos sense ser-la, la qual cosa genera dubtes i enganys”, subratlla Batlle. “És necessari defensar la varietat marcona perquè sigui autèntica, ara hi ha molts dubtes en el mercat perquè es venen altres varietats com marcona sense ser-ho, per error intencionat o no en la plantació original per a pol·linitzar amb arbres que produeixen fruits de tipus rodó però no és marcona”, sentència Dicenta.

El poder de convocatòria de la ‘I Jornada de de l’Ametla Marcona, de la Terra a la Taula’ està sent tot un èxit. Està previst que més de cent persones assisteixin com a oïdores en aquesta jornada, entre ells productors mitjans i grans de les províncies catalanes, valencianes, Múrcia, Albacete, Almeria i Granada, principals productors de marcona. Un cultiu de moda al qual es preveu gran creixement per la demanda interna i internacional.

Gastronomia, ciències de la salut, geografia, turisme, tecnologia dels aliments, nutrició…


Durant una intensíssima jornada, experts en gastronomia i ciències de la salut, geografia, turisme, tecnologia dels aliments, nutrició, bromatologia, genètica agrícola, producció, agricultura, cooperatives, manipulació, envasament i exportació d’ametlles es donaran cita a Xixona, el major nucli industrial de torró a Espanya.

Quin paper juga aquesta varietat en la qualitat del producte?. És possible mantenir cultius de varietats tradicionals com la marcona?. És sostenible la substitució de cultius de secà per cultius de regadiu dins d’un context de canvi climàtic?. Es pot garantir el cultiu per a les necessitats productives? .

Son les preguntes que es formula l’organitzadora XICS (Associació de Torroners Xixonencs de Catalunya), creada al juliol de 2017 per 12 negocis tradicionals familiars (alguns ja centenaris) per a posar en valor l’ofici de torroner jijonenco artesà, reivindicar el seu origen i plantar cara a la gran indústria i als canvis en els hàbits de consum. La inauguració serà a càrrec de l’alcaldessa de Xixona, Isabel López, l’Ajuntament de la qual coorganitza l’acte.

Bernat Sirvent Coloma

La vida es corta, pero dulce! La vida és curta, però dolça!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *